El castell de Sant Llorenç i per què els alcaldes han de “saber de lletra”

Xavier Roviró / Carme Rubio El castell de Sant Llorenç del Munt o de Cerdans pertany al municipi de Sant Julià de Vilatorta i està situat en la línia on coincideixen Sant Julià i Sant Sadurní d’Osormort. Es troba al cim d’un penyal de roca vermella des d’on es domina una panoràmica magnífica d’una bona part de les Guilleries. Sense pertànyer al municipi de Folgueroles, com que té molt a prop el poble de Folgueroles aquesta és la població amb què més fàcilment s’ha comunicat sempre. Els boscos i les cingleres d’aquesta terra tenen una gran bellesa, per bé que es disposa de pocs camps de conreu, i encara primalls. Aquest lloc sempre ha estat dur per viure i així ho volen explicar els Goigs de Sant Llorenç amb un to un xic burleta que, no obstant, reflecteix molt bé la condició feréstega del territori. Els Goigs parlen del só, que vol dir ‘terra, propietat o camps’, com per exemple les propietats d’en Puigsec, Casasses i la Verneda, veïnes de Sant Llorenç. Els Goigs diuen així: “Terra de Sant Llorenç, terra regalada, sembren un bon blat, cullen bona anyada. Tenen ramadet d’ovelles i cabres, la meitat del temps són en só dels altres. Al só d’en Puigsec i al só d’en Casasses, i al só d’en Verneda diu que no hi van gaire, perquè n’hi ha un vell que n’és molt roncaire. I n’hi ha un cingle molt alt i en tenen por de caure”. Del castell se’n té notícia des de l’any 884. Pel que fa a la defensa del territori, a començament del segle XI va ser suplantat pel castell de Meda perdent així la seva importància. En aquest mateix segle s’hi va intentar fundar un monestir agustinià, però aquesta iniciativa no reeixí fins al segle XII, de manera que, amb el monestir construït, una part del castell es va convertir en residència dels canònics agustins, mentre que l’altra part es va mantenir com a domus, o casa fortificada. D’aquest temps és l’església romànica, de la qual encara es poden observar algunes restes, com ara l’absis central i les dues absidioles. Actualment, el castell és de propietat privada i va ser restaurat en tot el seu conjunt al segle XX. La llegenda S’explicava que a Sant Llorenç hi havia uns frares del mateix orde que els de Sant Pere de Casserres que malvivien del que collien, i estaven secs i prims com els pins dels voltants. Els religiosos eren molt intel·ligents i es dedicaven gairebé exclusivament a l’estudi. Havien inventat una mena d’impremta, que era molt antiga, i amb això també feien algun diner. Un dia aquells frares van desaparèixer inesperadament. La seva sobtada desaparició la va explicar Manel Coromines, de Roda, el 10-VII-1988 al GRFO: “Quan Catalunya tenia rei propi, els frares de Sant Llorenç van fer una petició al rei que no els la va voler concedir. Van insistir diverses vegades i la resposta era sempre la mateixa. Arribà un punt que les relacions entre els frares de Sant Llorenç i el rei es van tornar molt tenses. Cansats de les contínues negatives i ofesos pel menyspreu amb què el monarca els tractava, els frares van decidir posar-hi remei. Organitzaren una festa i van convidar el rei a assistir-hi. La reina, davant d’aquesta mostra sobtada d’afecte tan sospitosa, va prevenir el rei: –No hi vagis, que et mataran! –No, dona, no. Com vols que matin el rei! –Bé, però m’has d’assegurar que a tal hora seràs aquí. Va resultar que el rei no va tornar a l’hora que havien quedat. Llavors la reina va anar a trobar el general i li explicà que els frares havien pres el rei amb la intenció de matar-lo. El general, amb tota la tropa, va envoltar el monestir i va rescatar el rei. Un cop en llibertat, el rei va dictar un ofici que anunciava a l’alcalde de Folgueroles que els convents de Casserres i de Sant Llorenç havien de desaparèixer, i els frares també. L’alcalde de Folgueroles no sabia de lletra i quan va rebre l’ofici, el va portar, com feia sempre, al prior de Sant Llorenç perquè l’hi llegís. El frare, amb tota la picardia, li va dir que no l’acabava d’entendre, que la lletra era una mica complicada i que tornés l’endemà, que ja li explicaria tot el que deia. Els frares van aprofitar aquella nit per anar-se’n tots ràpidament, tant els de Sant Llorenç com els de Casserres. Es van escapar i encara ara no se sap cap on van anar a parar. Quan els homes del rei van arribar l’endemà per agafar els frares, van trobar el jaç ja fred. Es veu que a partir d’aquell moment mai més no hi ha hagut frares a Sant Llorenç ni a Casserres. Com a conseqüència d’aquest fet va sortir una ordre que obligava a tots els alcaldes de Catalunya a saber llegir i escriure, i actualment encara regeix aquesta llei”.

El castell de Sant Llorenç i per què els alcaldes han de “saber de lletra”

El castell de Besora i el perquè d’algú que “hi era de massa”

El castell dels Montcada i l’infame regal de Felip V

El castell de Sant Julià i l’hereu de Can Badosa amb la princesa Fàtima

El castell dels Moros de Casserres i la manera com va deixar de ser-ho

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Què li ha passat a la Pilarin?

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic