Creus que rememoren

S’acostuma a dir que ningú no mor mentre algú el recorda. Històricament, una manera popular (i aleshores ben cristiana) de perllongar aquest record era plantant una creu en l’indret on s’havia perpetrat el final tràgic del seu protagonista. Més enllà de les que rememoren episodis de la Guerra Civil, visibilitzades (o no) durant el procés de recuperació de la memòria històrica, actualment encara es poden resseguir diversos d’aquests cenotafis arreu d’Osona. Es tracta de tombes funeràries de caràcter popular que situen uns fets tràgics, amb noms i cognoms, de persones que no hi són enterrades. Petits monuments de l’infortuni. A les portes de l’1 de novembre, Tots Sants, EL 9 NOU n’ha resseguit alguns, amb la col·laboració de Xavier Cervera, guia turístic i un bon observador de la iconografia popular. Algun d’aquests monuments també rememoren fets violents. És el cas de la creu de pedra que hi ha als peus del camí del Reig, prop de la via del tren, en terme de Torelló. S’hi pot llegir: “Dolors Valencia y Gorchs. Mort assesinada en aquex lloc lo dia 13 de maig de 1920 a la edad de 22 anys. Pregueu per ella”. La creu indica el lloc on va morir assassinada una de les filles del mas el Reig, un succés que havia recollit Ramon Puntí a Les generacions parlen. Aquell dia, la Dolors i els seus dos germans havien sortit del mas per anar a missa a Santa Maria. A mig camí, es van trobar l’Alfons, un pretendent no correspost que es va abraonar sobre la Dolors i la va apunyalar. Un crim masclista centenari. Menys truculent però igual de dramàtic és el cas del vigatà Josep Casals i Callís. L’home estava netejant el seu cavall a peus del riu Ter, a l’altura de la font de les Bruixes, en terme de les Masies de Roda, quan va caure a l’aigua. En no saber nedar, va morir negat. Era un 6 d’agost de 1901. Només tenia 23 anys. El cadàver, inicialment desaparegut, va aparèixer uns dies més tard. Per recordar el succés, la família va fer construir una petita planta semicircular amb una placa excavada a la roca. Inicialment era en una petita platgeta a tocar del riu, però quan es va elevar el camí de Sorralta va quedar ensotat sota el marge. Avui els seus descendents encara preserven puntualment la dignitat de l’entorn. De fet, fa una vintena d’anys van haver d’encarregar una còpia tant de la creu que corona el monòlit com de la barana que protegeix la placa perquè van ser sostretes. “A casa sempre se n’ha parlat, d’aquest cas, i potser sense aquest monòlit la història s’hauria oblidat”, diu Toni Ylla-Català, rebesnet del difunt, que neteja l’espai de tant en tant. Es dona la casualitat que Josep Casals era la quarta generació de la nissaga de pastissers de Can Català, els inventors del pa de pessic. La seva mort prematura va canviar, d’alguna manera, la història de la família, perquè el negoci va anar a parar a mans de la seva germana Anna, encetant una nova línia successòria. “Aquí morí Tomàs Pasqués, àlies Molla, víctima del seu carro.” És el text que encara es pot llegir en un gran pedró que hi ha en terme de Calldetenes, coneguda precisament com la Creu d’en Molla. Es tracta d’un traginer vigatà que transportava carbonet de les Guilleries a la Plana per aquest camí ral quan va tenir l’accident amb el seu carro, un 4 de setembre de 1908. L’home tenia 56 anys. El monòlit, un exemplar notable de pedra esculpida i creu de forja treballada, es va haver de traslladar uns metres més enllà de la seva ubicació original –i per tant del lloc de l’accident original– per les obres de construcció de l’Eix Transversal. Molt més discreta i senzilla és una creu que s’aixeca al camí que porta al torrent de Folgueroles, en direcció a la depuradora i a tocar de la font de la Ricardera. Està formada per un basament de pedra rectangular i una simple creu de ferro. Encara s’hi pot llegir, amb dificultat, el text: “Aquí morí Joseph Riba a 20 de maig de 1760”. La història, amb final tràgic, és prou curiosa, segons recull la fitxa del Mapa del Patrimoni Cultural de Folgueroles. Resulta que Josep Riba havia sortit de bon matí per anar a mercat a Vic. Allà es va cruspir un bon arròs. Tornant a casa es va començar a trobar malament, i va acabar morint a peu del camí. La creu de ferra va desaparèixer per la Guerra Civil i se’n va fer una de nova posteriorment. A Folgueroles mateix, en plena corba del pont del Vent, però emboscada marge amunt, s’hi divisa un gran monòlit, popularment conegut com la Creu dels Carlins. En realitat, però, no rememora cap fet bèl·lic sinó, segons consta en la mateixa inscripció, l’infortuni que va patir un tal Pere Codina, veí del poble mateix, que hi va morir un 4 d’octubre de 1925 “victim d’un fals viarge de vici-cleta”, segons va quedar esculpit a la pedra, ara gairebé il·legible. En terme municipal de Centelles, una creu recorda unes maniobres militars mortals de 1929. Es tracta d’un petit monument de dues parts coronat amb una creu de ferro, que té gravat, encara que ja costa de llegir: “Centellas. A los militares víctimes de la escuela de practicas. 21 de septiembre de 1929”. Es troba molt a prop de la casa de Can Vivet, al cantó de l’hort on es van produir els fets, ara destinat a cavalls. El monòlit es va inaugurar l’any següent. Aquell diumenge 21 de setembre de 1929 es feien pràctiques amb foc real, amb metralladores, fuselleria i morters que disparaven contra la falda de la muntanya de la Costa, prop de la Rovira, on encara s’hi poden trobar restes de la munició. La tragèdia la va provocar un dels morters, que es va equipar defectuosament. El resultat no podia ser més fatídic: un tinent, un caporal i dos soldats morts. J.P. Pel que fa a conflictes bèl·lics, són diversos els monuments que rememoren a Osona les víctimes de les guerres carlines. És el cas de la Creu dels Miquelets, a Taradell. És una creu grega metàl·lica fixada en un pilar quadrangular de pedra, amb coronament semicircular que està situada a la punta d’un serrat a prop de la masia del Pujol. La inscripció “1822 MORS 99 M S” a una de les cares del Pedró constata que en aquest lloc hi van morir 99 miquelets. Segons l’històriador taradellenc Josep Baucells es tracta d’un sagnant combat entre les forces absolutistes i l’exèrcit de l’Estat, de tendències liberals, ocorregut en aquest indret el 30 de maig de l’any 1822. El pedró fa referència als 99 miquelets morts en aquest combat i que van ser enterrats en un camp molt proper anomenat per aquest motiu camp o feixa dels morts. També es coneix com la Creu de la Guerra dels Carlins o Creu del Pujol. L.M.

Creus que rememoren

Salem torna als escenaris després de dos anys i Roger Berengueras com a nou cantant

Tot a punt a Santa Eugènia per a la celebració de la festa dels Tonis, que ja té 137 anys

La primera pel·lícula en català

Referents de la joguina medieval

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Tres ferits lleus en una sortida de via a la C-17

Aliments que semblen saludables, però que no ho són tant

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

Trànsit recorda que no es poden fer obres de dia a la C-17 entre Vic i Barcelona

“Les obres al nus de la Pascual són una molt bona notícia per a Gurb i per a tota la comarca”

La Guàrdia Civil confirma irregularitats a les pedreres de Seva i assenyala una presumpta organització criminal

D’antic convent a flamant aparthotel

Robatoris en un mes a tres de les cinc farmàcies de Torelló

Acaba una llevantada que deixa rius i embassaments amb grans cabals