D’antic convent a flamant aparthotel

La centenària Torre Espona, a la plaça del Mil·lenari de Vic, que durant més de 60 anys va donar cabuda al convent de clausura de la congregació de Carmelites Calçades, el Monestir de la Presentació, s’ha reconvertit ara en un modern aparthotel. Inclou 10 apartaments, cinc a cada una de les dues plantes superiors, que es llogaran per a estades temporals de dies, setmanes o mesos. Cada apartament disposa d’una o dues habitacions amb bany, cuina i sala d’estar degudament equipats. A la planta baixa hi haurà una cafeteria-bistrot, oberta al públic en general. Tot plegat està previst que comenci a funcionar durant aquest mes de febrer. L’equipament porta per nom El Monestir. I no és una simple picada d’ullet als usos del passat sinó tota una declaració d’intencions de la complexa rehabilitació, que ha primat preservar l’esperit d’un immoble carregat d’història. El Monestir és la icona d’un projecte immobiliari més ampli, que ha inclòs la construcció de dos blocs de pisos i la reurbanització de l’entorn immediat, que donaran nova fesomia urbana a tot aquest sector. Darrere la iniciativa hi ha l’empresa Finausa, encapçalada pel santhipolenc Jordi Oller Campdelacreu. Ell mateix donarà nom i sentit a la fundació que gestionarà El Monestir, amb un rerefons solidari. La direcció general de tot plegat l’ha assumit David Mercader, que també ha estat el director executiu de l’obra. “Hem procurat de conservar i mantenir tot el que es podia per preservar l’essència d’aquest edifici singular”, explica Mercader. I el resultat és eloqüent. Hi són ben visibles les empremtes de dues de les grans etapes de la història de l’immoble. D’una banda, de l’original casa d’estiueig que l’any 1913 va fer construir Josep Espona, patriarca d’una família benestant de la ciutat. Els seus aires modernistes queden enaltits pel cos i les alçades que exhibeix aquesta casa de planta baixa i dos pisos coronada per una singular torre, avui novament campanar, però també per elements més subtils com l’escala interior, els paviments hidràulics, les vidrieres de colors, l’embigat dels sostres o la majoria de portes i finestres de fusta. Igualment significatives són les petjades que evoquen els més de 60 anys que hi van fer vida les germanes Carmelites Calçades. Resulta que durant la Guerra Civil l’edifici va ser requisat pel bàndol republicà i va patir notables desperfectes. Al final del conflicte la família Espona no es va veure amb cor de rehabilitar-lo i el va oferir a aquesta congregació –que tres anys abans va haver de fugir del seu convent de la rambla de les Davallades, derruït–. Hi van entrar a viure l’any 1939. La progressiva reconversió com a Monestir de la Presentació, en règim de clausura, va implicar força transformacions a la casa. Les últimes germanes en van marxar el 2005, i l’edifici va quedar buit. No serà fins al 2010 que, després d’un enrevessat procés legal, Jordi Oller va poder adquirir la finca –la compravenda es va haver d’autoritzar des de la Santa Seu–. Quan hi va entrar va comprovar que encara es conservaven alguns dels elements mobles de l’antic convent. Lluny de fer foc nou, tant ell com David Mercader, director de l’obra, van tenir clar que tot allò s’havia d’integrar a la futura reforma. És així com elements icònics com el torn, el confessionari o l’almoiner combinen ara amb una decoració d’una modernitat tant serena com exquisida. Destaquen, a cada planta, dues grans pintures del jove artista madrileny Ignacio de los Arcos, inspirades en les mateixes germanes carmelites. Tot l’edifici s’ha equipat amb un sistema de climatització amb geotèrmia; i a la planta del subsol s’ha habilitat un aparcament amb 70 places, tant per als inquilins dels pisos com per als clients de l’aparthotel. Rerefons solidari La fundació que gestionarà El Monestir es presenta com una entitat d’advocació cristiana amb vocació social. Destinarà part dels beneficis de l’equipament a prestar ajuts econòmics per cursar estudis superiors, atendre necessitats de persones grans o amb discapacitats o donar suport a ordes religiosos de vida contemplativa –com dos que encara queden a Vic– i a la mateixa parròquia de Sant Hipòlit, pel vincle que hi manté Jordi Oller. “D’alguna manera serà una forma de tancar el cercle”, descriu David Mercader, en referència als 60 anys que l’indret es va abonar a l’atenció (espiritual) als altres.

D’antic convent a flamant aparthotel

La guia d’activitats per al cap de setmana

Teatre per trencar amb l’edatisme

Centelles presenta el seu 28è Cau de Bruixes i el 45è Carnaval

“Continuarem amb el mateix model: si algú vol una xocolata nostra, ha de pujar a Moià”

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Tres ferits lleus en una sortida de via a la C-17

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

Trànsit recorda que no es poden fer obres de dia a la C-17 entre Vic i Barcelona

Aliments que semblen saludables, però que no ho són tant

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

“Les obres al nus de la Pascual són una molt bona notícia per a Gurb i per a tota la comarca”

Robatoris en un mes a tres de les cinc farmàcies de Torelló

Restablerta la circulació a l'R3 entre Torelló i Sant Quirze de Besora per la topada entre un tren i un tractor

Acaba una llevantada que deixa rius i embassaments amb grans cabals