Descobert l’antic vas funerari dels Dolors de Vic sota la nau de l’església

“Veig unes escales que baixen!”, va exclamar de sobte l’actual prior de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, Xavier Cervera, quan després de no pocs esforços van aconseguir, amb altres companys de la junta, desplaçar la gran llosa de pedra situada a l’últim tram del terra de la nau de l’església dels Dolors. Corria el 24 d’octubre de l’any passat. L’accés, estret, fosc i polsegós, conduïa a un petit receptacle, una mena de cripta culminada per un sòlid sostre de volta de canó. Les sospites semblaven confirmar-se. Tot apuntava que havien destapat l’antic espai funerari de la comunitat. Enmig de la negror, un escampall de sorra, estelles, ossam esmicolat i retalls puntuals de peces de vestir. A la part frontal, una finestrella tapiada i al sostre de l’últim tram, una obertura molt més petita, igualment clausurada. A banda i banda, recobrint les parets, sis lloses de pedra amb una funció incerta. Des del primer moment, la descoberta es va viure com una fita per a l’entitat, i obria un munt d’interrogants sobre els hàbits i rituals funeraris d’aquesta congregació amb més de 330 anys d’història. D’entrada, però, van optar per la discreció. La funcionalitat de l’espai aniria lligada a una data clau dins de la història de la cultura mortuòria de la ciutat. L’any 1834 s’inaugurava a Vic l’actual cementiri. S’executava, així, un decret del rei Carles III, aprovat el 1787, que obligava a construir cementiris municipals fora de les poblacions i a tancar els de caràcter parroquial, bàsicament per raons sanitàries i de salubritat. Històricament, aquests equipaments havien tingut caràcter parroquial i s’habilitaven en espais a tocar de les esglésies, les sagreres, o bé a dins mateix dels temples. La Congregació de la Mare de Déu dels Dolors es va fundar l’any 1689 a l’entorn d’un espai que els va cedir l’Hospital de la Santa Creu, amb entrada pel carrer de Sant Pere. Allà hi van fer vida fins al 1728, quan van culminar les obres de construcció de l’església barroca del carrer dels Dolors, iniciades quatre anys abans. De l’acte inaugural, precisament, hi ha documentada una processó per al trasllat de les restes dels difunts al nou temple: “Així mateix dit die [02/09/1728] se feu la traslació dels cossos difunts se trovavan en lo oratori vell, los quals foren aportats en lo nou oratori ab gran número de clero ab llum y de ciutadans que aportaven atchas y foren sepultats en la tomba del nou oratori, funció que edificà quants la veran”, recollia textualment el llibre de resolucions. Una pista. Durant el segle següent, entre 1728 i 1834, alguns congregants haurien continuat rebent sepultura al nou espai habilitat a la nova església. No ha estat fins ara, però, gairebé 200 anys després, quan s’ha pogut certificar que aquest vas comú estava situat just a sota la nau. La sospita s’arrossegava de feia temps. El principal indici físic, la gran llosa de pedra al terra de l’església, habitualment coberta per una catifa que recorre tota la nau. Just al darrere n’hi ha una altra, de més petita, però amb nom i cognom, els d’Hipòlit de Plandolit. El mateix Cervera havia localitzat un escrit en què aquest prohom demanava de ser enterrat a l’església, però en una sepultura individual. Això tornava a disparar les conjectures sobre l’existència d’un vas comú. També ho corroboraven algunes factures que Cervera i l’historiador Jordi Colom, membre de la junta, havien rescatat el 2021 per completar l’exposició “Resurget”. Eren de pagaments a paletes que havien obert i tancat aquest suposat espai fins a principis del segle XIX. Amb totes aquestes evidències, només faltava el pas definitiu: obrir la llosa. Aprofitant les obres que es feien en una de les sales laterals de l’església –coincidint amb la celebració del 300 aniversari de la col·locació de la primera pedra– el prior va convèncer la junta que havia arribat el moment. Tornem, doncs, a aquell 24 d’octubre. Destapada la làpida, van procedir a agençar l’accés per facilitar una primera neteja, estudi i dissecció del vas. Aquesta tasca es va encarregar a Cuberta Serveis Funeraris, de Vic. Tècnics d’aquesta empresa funerària hi van estar treballant durant gairebé una setmana, a mitjans de febrer. Les tasques van permetre fer inventari del material que anava apareixent. No va ser fàcil Tot sembla indicar que durant els últims anys de funcionament d’aquest espai, els difunts ja no hi eren dipositats ordenadament, sinó abocats des de l’obertura més petita del davant –de més fàcil accionar–, adquirint literalment el caràcter de fossa comuna. Això ha dificultat, 200 anys després, de poder singularitzar i xifrar el nombre de difunts. Totes les restes significatives, però, van quedar degudament dipositades en sudaris. També s’han conservat algunes peces molt precàries de vestimenta i calçat, com soles i algun taló –que podria correspondre a algun noble–. Entre els objectes destacats, part d’un escapulari que podria datar de la segona meitat del segle XVIII. També retalls d’una sotana embotonada, un bonet de capellà, un parell de perruques d’home –indumentària també habitual en el barroc–, sivelles, corretges, els ornaments d’una possible casulla o una corona, el model de rosari propi de la congregació. Així mateix s’han preservat algunes restes de les caixes de morts –de fusta de castanyer o de pollancre, i recobertes d’una tela de roba negra que les dignificava– i un cairó –que podria correspondre al terra original de l’església. Tot plegat ha quedat dipositat dins la mateixa casa de la congregació. L’objectiu, a partir d’aquí, serà posar tot aquest material a mans d’alguns experts –a través, per exemple, de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC– per mirar de desgranar alguns dels hàbits funeraris de l’època, però també aspectes com l’esperança de vida, el gènere o l’estatus social de les persones enterrades. De moment, la junta general de la congregació, celebrada divendres passat, va donar el vistiplau a impulsar la “dignificació” d’aquest espai funerari, “atès que és un bé patrimonial a preservar i posar en valor”, confirma Cervera. Fer accessible l’espai, però, queda condicionat a l’èxit de la campanya de mecenatge amb què l’entitat vol finançar les obres d’adequació (vegeu complement). També es va acordar convocar un acte extraordinari, dins de la celebració del tercer centenari de l’església, “consistent en una pregària i un record especial per a totes les persones difuntes que ens han precedit” i instituir una data per repetir-ho cada any. Mecenatge Per costejar les obres de dignificació d’aquest espai funerari, la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors iniciarà una campanya de captació de mecenes. La proposta consistirà a fer-se Amic dels Dolors, amb una aportació mínima i única de 25 euros. Totes les aportacions tindran caràcter de donatiu i, com a tal, podran accedir al certificat de desgravació a efectes de la declaració de la renda. Convé recordar que els primers 250 euros aportats a una entitat declarada d’utilitat pública, com és el cas, tenen un retorn del 80% per al contribuent. Totes les persones que participin en el mecenatge tindran l’oportunitat de conèixer l’espai i els detalls de tot el procés de recuperació, i accedir-hi en unes dates puntuals, ja que la intenció no és convertir-ho en un espai de visites periòdiques ni sistemàtiques. En cas de no reunir patrocini suficient per afrontar aquestes obres l’espai es deixaria provisionalment tancat.

Descobert l’antic vas funerari dels Dolors de Vic sota la nau de l’església

L’Atlàntida presenta la nova programació amb 59 espectacles, amb protagonisme de la música

La patinada del ‘Torn de tarda’ d’EL 9 TV a la icònica pista de gel de Manlleu

Torelló presenta una temporada més de teatre abans de tancar el Cirvianum per obres

Un Picasso inspirat a Campdevànol?

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll