Deu anys màgics

Deu anys es diuen ràpidament, però no sempre són fàcils d’assolir. I el festival Una Tona de Màgia ho ha aconseguit. I amb solvència. Tot i que la meteorologia no va acompanyar dissabte, el poble de Tona es va vestir de màgia per viure aquesta desena edició. Un any més, les dues gales internacionals, amb artistes de renom mundial a La Canal, es van convertir en el plat estrella del programa. “Vaig presentar el projecte a l’Ajuntament amb 24 anys. Deu anys després, és tot un privilegi presentar aquesta 10a edició”, declarava Jordi Pota, impulsor del festival, que enguany tornava a presentar la gala internacional. La gala començava amb paraules d’agraïment en una sessió que barrejava màgia i joc entre actuació i actuació. El públic era part de l’exhibició, jugava per emportar-se diferents premis i quedava bocabadat amb les intervencions dels cinc protagonistes. Tona vivia màgia i ho feia amb cinc mags arribats d’arreu del món. El primer torn va ser de l’il·lusionista de Torrevella Antonio Ortuño, conegut artísticament com El Brujo. L’artista alacantí va obrir la gala amb un xou proper, barreja de màgia, humor i participació del públic. Amb una voluntària a l’escenari, El Brujo va captivar l’espectador amb una experiència màgica, plena d’ambient de bruixeria i amb una competició de dibuixos per emportar-se un premi. La voluntària i ell comptaven amb una pissarra per dibuixar el rostre de l’altra amb la seva respectiva firma. Minuts més tard, amb els retrats ja dibuixats i la pissarra dins un sobre, va arribar el torn de la màgia i les pissarres van canviar de sobre. El públic va quedar sorprès pel truc i va ovacionar el protagonista. “No entenc com ho fa. La màgia és increïble”, comentava una parella des de la platea. El següent torn va ser per al mag més jove de totes les edicions del festival. Amb només 10 anys, Carlos Alarcón, Carlitos, va sorprendre amb una escena plena de ritme i malabars. El jove mag barceloní feia aparèixer pilotes i més pilotes per continuar amb les seves maniobres i la sala s’animava amb una sensació d’admiració i eufòria. A l’equador de la posada en escena va aparèixer Àlex Gilabert, un artista que va recrear una cita amb el seu amor platònic. Amb la participació de dues parelles de la sala, Gilabert va fer diverses preguntes als voluntaris, mentre que al final de la representació les seves respostes estaven escrites a les tovalles de la seva taula. “És impossible que ho tingui preparat. No sabia quines paraules li dirien”, xiuxiuejava una nena, entusiasmada, a la seva mare. El final s’acostava, però encara quedaven dues actuacions. La cubana Lucía Rivera ha recorregut el món amb la màgia. El seu xou recreava un càsting del Cabaret Tropicana (Cuba) i ho feia amb ball, ritme i canvis de vestimenta en qüestió de segons. La música i la màgia s’unien per viure uns minuts de gresca, mentre la mateixa Rivera transmetia que també gaudia de l’actuació. Per acabar, a Tona li tocava viure el plat fort del festival. Era el torn de l’il·lusionista sud-coreà Young-Min. Guardonat amb el premi FISM World Championship of Magic, conegut també com els Jocs Olímpics de la Màgia, Young-Min va deixar Tona bocabadada amb un espectacle de màgia mística centrada en la manipulació de sorra. L’artista creava figures amb sorra que acabaven convertint-se en varetes metàl·liques corbades, mostrant les seves capacitats i efectes visuals que fan de la Tona de Màgia un festival únic, avui plenament consolidat. Jordi Pota: “Gràcies” Tona “Estem molt contents.” És la valoració del director artístic d’Una Tona de Màgia, Jordi Pota, aquest diumenge a les portes de tancar la desena edició. A l’espera de les dades definitives, Pota confirmava que “ha vingut més gent que l’any passat”. I això malgrat que dissabte a la tarda es van haver de reubicar algunes actuacions per la pluja. “Per sort, no hem hagut d’anul·lar res”, es felicitava el tonenc, que després d’aquestes 10 edicions només podia expressar una paraula: “Gràcies.” I és que, per ell, “és una meravella veure tota la gent i els comerços que es bolquen amb aquest festival”. A la foto, el grup osonenc Els Tets, autors de l’himne del festival, que van actuar divendres a la plaça Major per commemorar el 10è aniversari.

Deu anys màgics

De les millors carns, els millors embotits

Una carta diària durant 25 anys

El Lactium es fa ‘adult’

De quan Gaudí va dormir a Vic

LA PREGUNTA

El PP aconseguirà majoria absoluta a les eleccions d’Andalusia?

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

De les millors carns, els millors embotits

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

Denunciat un escalador per obrir una nova via sense autorització al Collsacabra

Una Quiniela de 14 encerts, validada a Vic

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

Atraquen violentament un home de 80 anys al seu garatge de Vic

El grup d'Ara Vic diu que ha perdut la confiança en la seva regidora Elisenda Carrera

Les primeres fotografies de Vic