Devoció pels dàlmates

Admet que és una “friqui” dels dàlmates. I n’està encantada. Fa 20 anys que la guipuscoana Maria Jódar, veïna de Muntanyola des de fa 10 anys, es va enamorar d’aquesta raça i ara, com a experta criadora i expositora, vol compartir els seus coneixements sobre aquests inconfusibles gossos clapejats de blanc i negre amb El dálmata. Todo lo que necesitas saber, un llibre que acaba de publicar en línia a través de la plataforma Amazon. “No és un llibre promocional de la raça sinó informatiu de la raça”, remarca Jódar. L’objectiu és clar: que qui s’estigui pensant de tenir-ne un, “s’informi abans de fer el pas”, perquè “no és una raça adient per a totes les famílies”. En el llibre mira de donar resposta a bona part de les preguntes que li acostuma a fer la gent que li coneix el hobby. On adquirir-los per tenir la garantia de la raça, com proporcionar-los una vida de qualitat, com educar-los o com alimentar-los, “un aspecte súper important en el cas dels dàlmates”. Més enllà d’aspectes tècnics, històrics i morfològics, el llibre està amarat d’anècdotes i curiositats, a banda d’una reflexió molt personal sobre els vincles emocionals que s’estableixen amb aquests animals. “Potser un cop llegit la persona que el volia comprar s’adona que no és el gos adient per al seu estil de vida; o al contrari, com em va passar a mi, pensa que sí que ho és.” De fet, ella ho va descobrir “accidentalment”. Quan tenia 20 anys i encara vivia al seu poble natal, Oñati (Guipúscoa), va decidir que volia un gos. Tant li feia la raça. Primer va pensar en un golden labrador, “però ja n’hi havia molts al poble”. I va trobar la solució a la vidioteca de casa, on conservaven el vídeo, “en VHS”, de la mítica pel·lícula 101 dàlmates. Va comprar un llibre per informar-se’n –una bibliografia que, admet, avui ha quedat “antiquada”– i va intuir que aquella raça “era ideal per a mi”. Dit i fet. A la botiga d’animals del poble li van vendre un cadell d’uns dos mesos, en Digua. Va ser endur-se’l a casa i capbussar-se de ple en el món dàlmata. D’entrada va impulsar un projecte d’adopció de dàlmates abandonats i ben aviat se sumarà al Club Español del Dálmata, que presidia el tarragoní Vicenç Bellés. Aquest experimentat criador li proporcionarà el seu segon gos, l’Amets –somni, en basc–, que encara té. Fa 20 anys va venir a viure a Catalunya i ja s’endinsa en el sector de la cria i les exposicions canines, recorrent concursos de dins i fora de l’Estat. Actualment té a casa sis dàlmates, un mascle i cinc femelles. “No és una raça que et trobis massa pels carrers i, de fet, és millor que no es posin de moda”, conclou.

Devoció pels dàlmates

150 anys entre refilets

Recordant el Casino de Taradell

“Sempre m’agrada ajudar”

Cal Sastre, 125 anys vestint Taradell

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”