Dolça vuitantena per a la XixoVic i la seva orxata més secreta

Cada any, pels volts de Sant Jordi, els clients més fidels ja ensaliven. Després de dos mesos i mig d’hivernació –des de mitjan gener, quan tanquen la temporada de torrons–, la XixoVic reobre la botiga de la plaça Major de Vic amb un nou assortiment de gelats, granissats o la mítica orxata de xufla. És, per a molts vigatans, el moment simbòlic que marca l’arribada del bon temps. Enguany, la Xixo està de celebració. Fan 80 anys i aquest dissabte ho compartien amb una festa popular. Lluny, molt lluny, queda aquell 1944, quan arribaven a Vic Daniel Sirvent i Dolors Llorens, la Lola, un matrimoni originari de Xixona. Ho feien amb l’experiència d’haver treballat des de ben jovenets a les fàbriques de gelats i torrons del seu poble, i amb una il·lusió dins la maleta: la d’obrir el seu propi negoci de gelats i torrons a la capital d’Osona. “A Vic hi fa molt fred”, els va advertir la primera hostalera que els va acollir. “Es moriran de gana”, vaticinava més d’un. El matrimoni va començar amb un carro ambulant, equipat amb una nevereta de gel i sal. Al cap d’un parell d’anys ja van poder muntar un primer quiosc a la rambla del Passeig. El pas definitiu el faran el 1963, quan obren l’actual botiga de la plaça Major –dos anys després habilitaran l’obrador al carrer Nou–, que ha estat reformada en diferents etapes. El matrimoni va tenir dos fills, en Daniel i la Laura. La seva incorporació al negoci, a principis dels 80, va ser clau per evitar un hipotètic tancament de la gelateria. Quan la fundadora va morir, el 2017 amb gairebé 98 anys –ell ho havia fet el 1986–, ja feia temps que també s’havia sumat a la nissaga una neta, Eulàlia Sirvent, filla d’en Daniel, que juntament amb la seva parella, Gason Scaricaccioli, conformen avui la tercera generació al capdavant del negoci. L’any 1994, coincidint amb el 50è aniversari, l’establiment es va rebatejar definitivament com a XixoVic, entre d’altres per diferenciar-se d’altres botigues de la marca Xixonenca o Jijonenca, avui arreu del país. Tot i que comparteixen ADN, cada una funciona independentment. L’esperit artesanal de la Xixo s’ha mantingut inalterable tots aquests anys, però no ha estat aliè als nous temps i als nous gustos. Precisament, una de les claus ha estat “adaptar-se i estar al dia”, admet Eulàlia Sirvent. Actualment serveixen una seixantena de referències entre gelats, granissats, polos, torrons, bombons o iogurts gelats. “Són moltes referències, però la gent espera alguna novetat cada any”, admet Sirvent. Enguany han sorprès amb un gelat de galeta Lotus i el polo amb què ella va quedar tercera, a principis d’any, al campionat estatal de gelateria. A més, en col·laboració amb Ratafia Bosch –tots dos són membres del col·lectiu Osona Terra– han presentat el Manelic, una combinació d’orxata i ratafia, que aquest dissabte ja s'ha pogut degustar durant la festa popular pel 80è aniversari. La XixoVic no s’escapa de les problemàtiques que arrossega el petit comerç. Per això, de cara al futur també volen potenciar la venda a l’engròs, bàsicament entre restaurants i botigues especialitzades. Els 'secrets' de la seva orxata És un dels productes estrella de la Xixo: l’orxata de xufla. La fórmula exacta, que ha passat de generació en generació, se la guarden per a ells. Però en els ingredients no hi ha secrets: xufla, aigua i sucre (i ara també en fan sense). Això sí, la xufla és, indefectiblement, originària de l’horta de València, amb denominació d’origen des de 1995. La compren a un petit productor familiar d’Alboraia i els arriba en sacs de 25 quilos. EL 9 NOU va poder seguir, divendres passat, el procés d’elaboració des de l’obrador que tenen al carrer Nou. Tot comença amb la neteja a fons d’aquest tubèrcul. Es fa amb aigua i clor durant ben bé una hora, per eliminar-ne les impureses. Tot seguit, es posen en remull per fer-ne surar les peces corcades o en mal estat. Amb tot això, les xufles van absorbint l’aigua i s’inflen una mica; és a dir, es rehidraten. Un cop netes i seleccionades, s’aboquen a la màquina de moldre. A dins, l’aigua i la pasta de les xufles es va barrejant i un rajolí d’orxata comença a omplir la marmita d’acer. A partir d’aquí, s’hi afegeix el sucre (en el cas de la versió ensucrada) i es remena. L’orxata ja està feta. Immediatament, s’omple en uns bidons i cap al congelador. Aquell mateix matí es traslladaran a la botiga, on es continuaran conservant a tres graus sota zero, llesta per a la seva degustació. L’operació es repeteix pràcticament a diari. “Si l’orxata no és del dia, es nota”, adverteix Eulàlia Sirvent, seguint el procés al costat de Gason Scaricaccioli (a la foto). Representen la tercera generació d’aquesta nissaga de gelaters i torroners.

Dolça vuitantena per a la XixoVic i la seva orxata més secreta

La Vola, mil·lenària

Pere Garriga rep el Premi Mil·liari a Tona

Quinze anys de l’‘arbre blau’ de Nadal de Vic

Preservar la cuina de les àvies

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?