El castell de Besora i el perquè d’algú que “hi era de massa”

Xavier Roviró / Carme Rubio Els castells, sovint emplaçats al cim d’un promontori, eren construccions fortalesa que s’estenien per la geografia del país. A la zona de Besora sembla que n’hi havia tres, el castell de Besora, el de Montesquiu i el de Saderra els quals, durant un llarg temps, estaven relacionats entre ells, constituint una mena de triangle estratègic per a la defensa del territori. Avui aquests tres castells es troben cadascun en molt diferent estat de conservació respecte als altres, fins al punt que del de Saderra es desconeix el lloc exacte del seu emplaçament. En tot cas, el recorregut a fer des del castell de Besora al de Montesquiu pel pla del Revell és una excursió molt recomanable, apta per caminants de totes les edats. Els edificis, la ruta i la històriaL’edifici romànic del castell de Besora està situat a una altitud de 1.023 m, a ponent de Santa Maria de Besora. De la seva construcció, només en queden restes dels murs de la muralla i de les habitacions; de l’església romànica dedicada a santa Maria, l’absis i algunes faixes llombardes a la part lateral. Del castell de Montesquiu, en canvi, se sap que era, primer, casa fortificada i, després «castell de Colobrer», i més endavant «castell de Montesquiu». El reconstruïren diverses vegades, ampliant les seves dependències fins a convertir-lo en mansió residencial, cada cop més distanciat de l’edifici original. Des de 1976 pertany a la Diputació de Barcelona i avui és la seu principal del Parc del Castell de Montesquiu, creat el 1986. Del castell de Saderra en queda poca cosa més que el topònim, com consta a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic. Un cop arribem al cap del pla del Revell, les vistes són extraordinàries. Baixem al collet de la Mongia pel camí dels Morts. El collet és un lloc màgic de margues amb formes curioses treballades per l’aigua. Ens endinsem al bosc i el paisatge canvia totalment. Flanquegem tot el puig per la baga fins a trobar el camí que puja dret i amb quatre ziga-zagues ens plantem al cim del pla del Castell. Al punt més enlairat del pla es troba el conjunt històric-artístic format pel castell de Besora i l’església de Santa Maria. El castell de Montesquiu va néixer al segle IX a partir d’una torre de vigilància sobre el Ter que Guifré el Pilós va fer construir. En el segle XIV, el senyor del castell de Besora va fer edificar un casal prop de la torre, per utilitzar-lo com a residència habitual. Amb el temps, aquell casal es va transformar en l’actual castell de Montesquiu, seu del Parc del Castell de Montesquiu. Les excavacions arqueològiques dels darrers temps mostren que el conjunt del castell de Besora va estar ocupat des d’època ibèrica (segle III a. C) i, al voltant de l’any 1000, es va convertir en un centre destacat de la història de Catalunya, i el senyor d’aquest castell era la màxima autoritat del seu terme. El nucli de Sant Quirze va néixer durant aquest període a redós de la sagrera de l’església. La comtessa Ermessenda de Carcassona passà els seus últims dies a la «Domus a prop de Sant Quirze», on va morir l’any 1058; les seves despulles van ser traslladades a la catedral de Girona. L’església de Santa Maria, part del conjunt del castell, és un edifici resultant de les nombroses reformes fetes damunt les restes d’una primitiva església del segle IX. Des de l’any 2005 s’ha realitzat un projecte arquitectònic i de restauració a partir d’estudis arqueològics, documentals i antropològics, gràcies a l’impuls de la Fundació Privada del Conjunt Monumental del Castell de Besora, (Associació dels Amics del Bisaura, l’empresa d’arqueologia Atics, l’Ajuntament de Santa Maria de Besora i la propietat) i l’assessorament i recolzament de la UAB, la Diputació de Barcelona i la Generalitat. La llegenda Es diu que el senyor de Besora era despòtic i cruel, molt sever i abusiu amb els pagesos de la contrada, als quals considerava els seus vassalls. Afirmen que era dels pocs nobles catalans que feia servir el dret de pernada (dret de cuixa), un dels drets —anomenats mals usos— dels senyors feudals sobre els seus serfs. Segons el dret de pernada, la noia fadrina que es volia casar, abans havia de passar per les mans del senyor feudal, el qual tenia dret a consentir o no el casament. Cansades de tanta ignomínia, les noies de Besora van jurar no casar-se mentre el senyor usés aquest mal dret. Els joves casadors no van trigar gaire a reunir-se al camp del Mal Consell, on van planejar matar el senyor i solucionar de cop el problema. Com que el senyor de Besora era molt aficionat a la caça, el van convidar a una gran cacera amb motiu de la diada del seu sant. El noble no va dubtar gens ni mica de les intencions d’aquell convit i el va acceptar molt agraït. Tota la colla de caçadors, amb el senyor al davant, es va trobar al coll que hi ha dessota mateix del santuari de Bellmunt per la banda de tramuntana; es tracta d’un coll molt característic que separa els aiguavessos del sot de Canamàs (riu Ges) i del sot de les Gargantes (riu Ter). Tot just començar la cacera, va aparèixer un senglar i, llavors, els joves van disparar les seves armes tots alhora, però no van apuntar contra el senglar, sinó contra el seu senyor, que va morir a l’instant al coll mateix. Quan la justícia va actuar, va demanar:—Qui l’ha matat? I els joves, a l’uníson, van respondre:—Besora plegat!—Per què l’ha mort?—Perquè hi era de massa! El jutge no va poder culpar ningú. Des d’aquella feta, l’indret on va ser mort el senyor de Besora es coneix com el coll de «Hi-era-de-massa». La masia que hi havia en aquell punt (ara en ruïnes) també era nomenada amb aquest nom curiós.

El castell de Besora i el perquè d’algú que “hi era de massa”

El castell dels Montcada i l’infame regal de Felip V

El castell de Sant Julià i l’hereu de Can Badosa amb la princesa Fàtima

El castell dels Moros de Casserres i la manera com va deixar de ser-ho

El castell de Sant Llorenç i per què els alcaldes han de “saber de lletra”

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents