El castell de Centelles i una llegenda sobre el nom del poble

Xavier Roviró / Carme Rubio El primer dels castells de la comarca que comunicava Barcino i Ausa està situat al cim d’un turó de 855 metres, anomenat l’Agullola de Sant Martí. Aquest puig, que és un extrem de la muntanya que s’ha desprès de la serra, s’alça tot aïllat i coronat pel castell de Centelles. El lloc que ocupa aquest enclavament era de gran valor estratègic militar en el seu temps, perquè des d’aquest punt es controlava la defensa del pas del Congost i la resta dels accessos a la Plana de Vic per la banda de migdia i de ponent així com del Moianès. L’extensió que dominava el terme del castell abastava 86 quilòmetres quadrats d’un territori principalment muntanyós i també algunes planes i fondalades. No hi ha notícia certa de l’existència del castell fins a la reorganització del comtat d’Osona realitzada pel comte Guifré el Pilós, el 879. En aquell temps el castell s’anomenava castell de Sant Esteve i així va continuar en els documents al llarg del segle X i sobretot del segle XI, en l’època de la comtessa Ermessenda (1018-1058). Durant aquest període es van perfilar els llinatges nobiliaris del país, un dels quals serà la família Centelles. I sembla que no va ser fins a l’any 1204 que el castell va rebre el nom de castell de Centelles amb què el coneixem. Aquesta edificació, avui força destruïda, data del segle XII i s’alça al damunt mateix de la parròquia de Sant Martí de Centelles, al centre del municipi de Sant Martí. Encara conserva panys de mur amb merlets i la porta d’entrada adovellada; també es pot observar part de la capella de Santa Maria i Sant Esteve i els patis del castell, entre altres coses. Fins al segle XV el castell va ser habitat pels senyors de Centelles i després pels guardians i ermitans que hi van ser fins al 1888. Només s’hi pot arribar a peu per la costa de Sant Martí, camí obligat per accedir al castell. La llegenda del nom de Centelles Són moltes les històries que s’han anat transmetent sobre el castell de Sant Martí de Centelles i una de les més conegudes se situa en el temps en què el castell va ser ocupat pels moros. En aquella època hi havia també altres castells de la comarca governats per cabdills moros i cadascun d’aquests rebia el nom de “castell dels moros”, com ara Sant Julià, Casserres, Sameda, Savellana, Brull, Cruïlles, Torroella, Senfores, Orís, ... Es diu que en el temps en què els moros dominaven el castell de Sant Martí, es va excavar una mina que anava fins a Aiguafreda de Dalt, sempre soterrada. Aquest túnel era una construcció molt ben feta, que permetia als habitants del castell davallar fins al Congost sense ser vistos, per tal de proveir-se d’aigua, peixos i crancs. Amb això els setges esdevenien completament inútils, o gairebé, i els enemics no aconseguien que els ocupants del castell l’abandonessin, per molt de temps que durés el bloqueig. En realitat, els setiats disposaven de queviures frescos i d’aigua. Però va arribar un dia que la guerra entre moros i cristians començava a quedar desfasada, les tropes mores perdien posicions arreu de Catalunya i es veia a venir el seu final. Quan la derrota ja s’havia anunciat i només faltava que es formalitzés, va ocórrer el conegut com a fet de les cabres. Feia dies que el castell de Sant Martí estava encerclat per les tropes cristianes. El setge semblava no aca-bar mai, els uns atacaven i els altres es defensaven, sense que res canviés, i ningú guanyava la batalla. Un pastor, més espavilat que tots els soldats plegats, els va proposar de lligar a les banyes de les cabres del seu ramat unes teies que, quan es fes de nit, ell faria pujar cap a dalt del castell. Va triar una nit ben fosca i tot es va fer tal com el pastor havia planejat. Aquella nit semblava que una tropa molt nombrosa de soldats pugés a atacar el castell. Els moros, en veure aquella gran quantitat de teies que es dirigia cap on es trobaven, es van ben espantar. I plens de terror, van obrir la porta i van marxar corrents, sense esperar l’arribada dels falsos soldats fins al castell. Des d’aquella astúcia, l’indret va passar a anomenar-se Centelles, en record de l’ardit de les cent teies que feren fugir els moros.

El castell de Centelles i una llegenda sobre el nom del poble

El castell de Besora i el perquè d’algú que “hi era de massa”

El castell dels Montcada i l’infame regal de Felip V

El castell de Sant Julià i l’hereu de Can Badosa amb la princesa Fàtima

El castell dels Moros de Casserres i la manera com va deixar de ser-ho

LA PREGUNTA

Veu bé que els EUA posin aranzels a Mèxic, Canadà i la Xina?

Mor un conductor després de xocar contra un camió aparcat a la carretera de Vic a Manlleu

Èric Vargas, ingressat a la Vall d’Hebron per un impacte de bola a la cara

Topada entre tres cotxes a Vic amb un ferit lleu

Demanen 13 anys de presó per al conductor que va provocar la mort d'una noia a la C-17 el 2018

Estralls per la ventada a Osona

Detingut l'entrenador d'hoquei Francesc Linares per gravar jugadors quan es dutxaven

Neix a Ripoll una plataforma que vol fer de contrapès a Aliança Catalana

Detenen dos homes per robar amb violència cinc persones grans a Manlleu

Fava d'Or per a la pastisseria El Carme de Vic

La torellonenca Anna Manrique, nova gerent del Consell Comarcal d'Osona