El cornetí de l’últim pregoner

Ni ràdios, ni premsa, ni molt menys webs, whattsapps o correus electrònics. Hi havia una època, que pot semblar prehistòrica –però tot just fa una seixantena d’anys–, que els ajuntaments notificaven els seus bans o comunicats a la ciutadania a través de la figura del cridaner, personatges que recorrien places i carrers proclamant-les en veu alta, tot fent sonar una corneta o cornetí per anunciar la seva arribada. A Vic, l’últim pregoner municipal va ser Miquel Vivet, popularment conegut com en Quelet de les crides. Seixanta anys després de la seva mort, la seva neta, Imma Vivet, s’ha proposat cedir l’històric instrument a l’Ajuntament, per preservar-ne el record. De museu. Nascut a Vic el 19 de gener de 1889, Miquel Vivet va aprendre l’ofici d’espardenyer a Can Claveria. Però el que més li agradava, a banda de pescar i d’anar a les corrides de toros, era la música. De fet, va cursar estudis de solfeig i trompeta a la primitiva Escola Municipal de Música, i ben aviat es va incorporar a la Banda Municipal com a trompetista i cornetista. L’any 1918 es va casar amb Rosa Vilarnau i es van instal·lar a viure al carrer Nou. Després d’un temps sargint espardenyes davant del portal de casa, va aconseguir feina estable a l’Ajuntament, en qualitat d’ordenança municipal. Coneixedors dels seus dots musicals, ben aviat li van adjudicar les tasques de pregoner. Miquel Vivet, amb gorra, al carrer Sant Pere, anunciant la crida de la festa major de 1953. Foto de Gravat Crosta Enfundat amb el seu uniforme gris-blau i una gorra de plat, en Quelet, home menut i amb un inconfusible bigoti, voltava per la ciutat amb un cornetí sota un braç i els papers del ban a l’altre. Un cop a lloc, feia sonar el seu toc característic i, amb veu vigorosa, ploclamava els avisos encomanats, a voltes simples terminis per fer pagaments de tributs o contribucions. “Ja tornes a cridar la contribució”, rebufava sovint el propietari de Can Mateu. “I tu et queixes; pogués pagar-la jo, la contribució”, li responia en Quelet, proveït d’un afilat sentit de l’humor. Més enllà de les notificacions oficials també es prestava, si calia, a fer d’home anunci. Especialment recordada és la seva imatge carretejant una safata de sardines, lluç o palangre. “Tenia tanta requesta que les peixateres de Vic li demanaven que els anunciés l’arribada d’un carregament de sardines a punt per vendre”, havia escrit el cronista Miquel S. Cañellas, que ara l’està resseguint, la biografia del personatge. “S’ha de dir que en aquestes ocasions en Quelet es cobrava en espècies tot allò que havia passejat i exhibit per tota la ciutat”, afegia. “En aquells anys el coneixia tot Vic; va ser un home molt popular”, corrobora la seva neta, Imma Vivet, que tot just conserva alguns records fugaços del seu avi –quan va morir ella tot just tenia 9 anys–. “Recordo que era molt presumit; quan arribava a casa per dinar sempre es posava un guardapolvo per no embrutar-se i sortia sempre amb les sabates ben llustrades”, apunta. Vivet es va jubilar com a ordenança municipal el 1960, amb 70 anys complerts, i va acabar morint el 29 d’abril de 1963, amb 74. Amb ell van desaparèixer dels carrers de la ciutat tant la popular cantarella –“per ordre el senyor alcalde es fa saber...”– com el toc de cornetí. Durant molt temps, l’instrument va figurar en un lloc destacat del menjador dels Vivet “com una mena d’escut familiar”, somriu la neta, però en els darrers anys havia quedat arraconat dins un armari. Es tracta del mateix armari on també hi guardaven la documentació que havia anat acumulant el fill d’en Quelet, Josep Vivet, músic i professor de l’Escola de Música de Vic entre els anys 50 i 60, a més de trompetista de la Banda Municipal i de mítiques formacions com l’Orquestra Montecasino i els Latin Blue. Mort l’any 2010, el seu minuciós llegat documental ha captat l’interès tant de l’etnomusicòleg Jaume Ayats com del mateix Miquel Cañellas, de cara a completar episodis de la història de l’Escola de Música de Vic, a les portes del seu 180è aniversari. Van ser ells, precisament, els qui van advertir Imma Vivet del valor simbòlic del cornetí de l’avi Miquel. I ella de seguida ho va tenir clar: l’instrument havia de passar a mans de la ciutat. Properament en formalitzarà la donació a l’Ajuntament. “És el darrer testimoni d’uns temps en què els ciutadans encara escoltaven els bans d’alcaldia a viva veu, amb l’introit agut d’un cornetí. Un home ben singular, en Quelet, que Vic ha de recordar”, havia escrit el també cronista Josep M. Solà i Sala. Ara l’Ajuntament tindrà l’oportunitat de fer-ho, exhibint l’instrument a la mateixa Casa de la Ciutat.

El cornetí de l’últim pregoner

Torelló es prepara per la setena edició del TocaFusta

L’alcalde Satanàs

L’Atlàntida presenta la nova programació amb 59 espectacles, amb protagonisme de la música

La patinada del ‘Torn de tarda’ d’EL 9 TV a la icònica pista de gel de Manlleu

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents