El Divino no va quadrar

La memòria de Miquel Puigbò, en Quel de la Munda, va permetre, el 1904, donar la versió més completa del Contrapàs Llarg de Sant Vicenç, el Divino, descobrint-hi un autèntic cant sil·làbic. El va cantar davant del mestre Francesc Pujol, que sempre li va donar la dimensió de drama litúrgic que s’hauria escenificat dins l’església medieval abans de convertir-se en dansa popular. Ell mateix el va presentar al Congrés Internacional d’Història de la Música, a Viena, el 1927, on es va ratificar pels erudits com el testimoni de caràcter popular-religiós més important que coneixien. No va ser fins dècades més tard, als anys 90 del segle XX, quan aquest contrapàs documentalment atribuït entre els segles XVI i XVII no es va tornar a representar al poble. El 1991 amb el treball de Sebastià Bardolet, Agustí Ros i Àngel Marginedas va permetre recuperar-lo. Dos anys més tard, el 1993, el poble es va comprometre a mantenir-lo viu cada dissabte de Rams. I dissabte es va tornar a fer commemorant els 30 anys de representacions ininterrompudes d’un ritual que el poble de nou s’ha fet seu. I una prova n’és el relleu generacional sobretot pel que fa als dansaires, ja que dels 16, almenys 10 tenen menys de 20 anys. La trentena edició, però, va quedar en certa manera deslluïda per l’escenari. La pluja de la tarda –malgrat tot esperada en una època de sequera– va fer traslladar a última hora el muntatge al pavelló –aquesta és la tercera vegada que passa–. Es va suspendre així el recorregut previ per les places, on canten les corals Lloriana i Lloriana Jove i també s’escenifica la història de la recuperació del Divino. Amb tot, es va sentir el so de la cornamusa i el dels timbals que toquen els nens i nenes de 6è de l’escola, els mateixos que a l’inici van ballar un fragment del contrapàs llarg que han après. Precisament, en aquest fet té origen el relleu generacional. I després van cantar les corals i es van fer les teatralitzacions. Finalment arribava el moment de la representació del Divino, que es va dedicar a Sebastià Freixa, un dels veterans que havia estat capdanser i que va morir el novembre passat. L’interpretaven els 16 dansaires i 11 cantaires del cor d’homes, sota la batuta de Sebastià Bardolet, que va recuperar els solistes en algunes frases, com s’havia fet als inicis. La dificultat del Divino és que és irregular i que les repeticions –a vegades una, dues o tres– de cada pas van d’acord amb la música i la lletra, que dura entre 10 i 15 minuts. Perquè quadri els dansaires han de començar i acabar en el mateix punt. Algunes “irregularitats” i desajustos, com deien els Amics del Contrapàs Llarg, no van permetre quadrar-lo, un fet que va notar el nombrós públic. No era la primera vegada. Una anècdota més per sumar a la història d’aquest cant que narra la passió de Crist a l’inici de la Setmana Santa.

El Divino no va quadrar

Temps de tòfona a Centelles

Per Nadal, un crit per la pau

La guia d’activitats per al cap de setmana

L’alcalde Satanàs

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic