El Divino no va quadrar

La memòria de Miquel Puigbò, en Quel de la Munda, va permetre, el 1904, donar la versió més completa del Contrapàs Llarg de Sant Vicenç, el Divino, descobrint-hi un autèntic cant sil·làbic. El va cantar davant del mestre Francesc Pujol, que sempre li va donar la dimensió de drama litúrgic que s’hauria escenificat dins l’església medieval abans de convertir-se en dansa popular. Ell mateix el va presentar al Congrés Internacional d’Història de la Música, a Viena, el 1927, on es va ratificar pels erudits com el testimoni de caràcter popular-religiós més important que coneixien. No va ser fins dècades més tard, als anys 90 del segle XX, quan aquest contrapàs documentalment atribuït entre els segles XVI i XVII no es va tornar a representar al poble. El 1991 amb el treball de Sebastià Bardolet, Agustí Ros i Àngel Marginedas va permetre recuperar-lo. Dos anys més tard, el 1993, el poble es va comprometre a mantenir-lo viu cada dissabte de Rams. I dissabte es va tornar a fer commemorant els 30 anys de representacions ininterrompudes d’un ritual que el poble de nou s’ha fet seu. I una prova n’és el relleu generacional sobretot pel que fa als dansaires, ja que dels 16, almenys 10 tenen menys de 20 anys. La trentena edició, però, va quedar en certa manera deslluïda per l’escenari. La pluja de la tarda –malgrat tot esperada en una època de sequera– va fer traslladar a última hora el muntatge al pavelló –aquesta és la tercera vegada que passa–. Es va suspendre així el recorregut previ per les places, on canten les corals Lloriana i Lloriana Jove i també s’escenifica la història de la recuperació del Divino. Amb tot, es va sentir el so de la cornamusa i el dels timbals que toquen els nens i nenes de 6è de l’escola, els mateixos que a l’inici van ballar un fragment del contrapàs llarg que han après. Precisament, en aquest fet té origen el relleu generacional. I després van cantar les corals i es van fer les teatralitzacions. Finalment arribava el moment de la representació del Divino, que es va dedicar a Sebastià Freixa, un dels veterans que havia estat capdanser i que va morir el novembre passat. L’interpretaven els 16 dansaires i 11 cantaires del cor d’homes, sota la batuta de Sebastià Bardolet, que va recuperar els solistes en algunes frases, com s’havia fet als inicis. La dificultat del Divino és que és irregular i que les repeticions –a vegades una, dues o tres– de cada pas van d’acord amb la música i la lletra, que dura entre 10 i 15 minuts. Perquè quadri els dansaires han de començar i acabar en el mateix punt. Algunes “irregularitats” i desajustos, com deien els Amics del Contrapàs Llarg, no van permetre quadrar-lo, un fet que va notar el nombrós públic. No era la primera vegada. Una anècdota més per sumar a la història d’aquest cant que narra la passió de Crist a l’inici de la Setmana Santa.

El Divino no va quadrar

Aprenem català des de l’anglès – La salut (9)

Un relleu amb història

Centelles tanca una bona fira en un bon any de tòfona

‘La gata perduda’ salta del Liceu a L’Atlàntida en una versió ‘suite’

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Cau una bastida d'obra mentre l'estaven muntant, al centre de Vic

Accident entre quatre cotxes a la C-17 a Gurb

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya

Enxampats dos lladres que volien robar a la cafeteria de l'Hospital de Vic

Detenen un home a Torelló que ratllava cotxes

Tancament de tres partits a La Pista i sanció de 4.200 euros al Voltregà

Un detingut per robar 13 patinets elèctrics de treballadors dels escorxadors d'Osona

Encasten un cotxe a la botiga de Movistar de Ripoll i se n'enduen material

Un cotxe cau per un marge de 4 metres a Sant Agustí de Lluçanès

Detingut un home per tres robatoris amb violència a gent gran de Manlleu