El Pelegrí ‘arrela’ a Gurb

La novena edició de la caminada del Pelegrí de Gurb, iniciativa liderada pel gurbetà Toni Romero que rememora el devot pelegrinatge que va protagonitzar un gurbetà durant el segle XV, ha plantat definitivament les arrels al poble. Ho testimonia la gran escultura de ferro que, des d’aquest diumenge, presideix el solar que hi ha a tocar les escoles velles, a pocs metres de la capelleta del Beato, restaurada el 2019. Encarregar una estàtua commemorativa de la figura del Pelegrí va ser la proposta que el mateix Romero va presentar als pressupostos participatius d’aquest any. I va resultar guanyadora. L’escultura, obra de l’artista i pelegrí Joan Martínez, de Terrassa, és la quarta que s’ha instal·lat a Catalunya. “Ens agradaria que el Camí de Sant Jaume, al seu pas per Osona, fes parada en aquest punt”, va defensar Francesc Suárez, president dels Amics del Camí de Sant Jaume de Terrassa, que diumenge van participar en aquesta novena edició del recorregut gurbetà, juntament amb una trentena llarga de pelegrins. “Això no és només una festa, també és un acte de respecte i de devoció”, va remarcar un emocionat Romero. “Gurb sempre ha estat un lloc de pas; és bo de recuperar la nostra història per saber d’on venim i cap on anem”, va reblar l’alcalde, Josep Casassas. L’acte s’emmarcava dins el programa de festa major. Recrear un costum medieval Joan Arimany, gestor cultural expecialitzat en devoció popular Joan ArimanyGestor cultural especialitzat en devoció popular La novena edició de la caminada del Pelegrí de Gurb evidencia la consolidació d’una devoció novella però amb rerefons històric. L’itinerari que passa per la capella de Sant Roc, l’església parroquial de Sant Andreu i acaba a la capelleta de Sant Miquel dels Sants, lloc conegut com el Beato. És un recorregut simbòlic, però carregat de significació que, des de fa uns anys, protagonitza Toni Romero envoltat d’un bon nombre de seguidors. L’escenificació se centra en el vestuari que llueix el personatge i alguns acompanyants tot representant un antic romeu del camí de Sant Jaume. Aquest és un dels casos en què les tradicions tenen una nova partida de naixement, una voluntat personal per fer-la viure i un relat històric que la sustenta, la fa autèntica i singular. La convenció d’enviar un pelegrí gurbetà a Sant Jaume de Galícia es relaciona amb l’existència de la capella medieval de Sant Jaume de Vilafreser, que, precisament, va adquirir el sobrenom del Romeu. La visita al sepulcre de l’apòstol pretenia assolir la intercessió del sant per apaivagar els sovintejats brots epidèmics que van seguir, durant molt de temps, a l’anomenada pesta negra de mitjan segle XIV. Malgrat la distància i els perills que podien amenaçar els expedicionaris, aquests desplaçaments eren força freqüents. El 1419, Jaume del Vilaró de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau va fer testament a la notaria de Gurb, just abans d’emprendre camí, per si li era impossible el retorn. La documentació parroquial ofereix testimoni d’aquests llargs viatges periòdics que partien del municipi osonenc. El 3 de setembre de 1483, els prohoms del territori del castell de Gurb es comprometien a proporcionar una determinada quantitat econòmica al pelegrí que iniciaria el trajecte cap a ponent vint dies després. Se li feia l’encàrrec de representar tot el terme i que pregués davant la tomba del sant tot implorant la clemència de Déu i la seva protecció contra la gran mortalitat provocada per les malalties infeccioses. La dissort ha fet que, en ple segle XXI i a causa de la covid, aquelles aventures anualment recordades pel pelegrí de Gurb hagin adquirit un nou i vigent sentit.

El Pelegrí ‘arrela’ a Gurb

Sant Fruitós, actualitzat

Croma surt de l’oblit

El 9 ets i uts | No ens els deixem, els pronoms!

Fer el vermut a Casa Pratdesaba

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

"Lluitaré i cridaré perquè no vull estar una altra vegada al carrer"

Les mil cares d’una mort sobtada

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà

Hi ha set persones a Vic que sumen 140 detencions

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Sílvia Orriols perd la moció de confiança a Ripoll i ara l'oposició té 30 dies per conformar una alternativa