Inspirar-se en l’estructura del famós discurs que Quim Monzó va fer en l’acte inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007, l’any en què la cultura catalana en va ser la convidada, el periodista Joan Serra (Roda de Ter, 1979) va obrir la jornada de divendres amb un pregó trufat de records, de nostàlgia i d’un sentit de l’humor marca de la casa.
Serra, que actualment viu a Barcelona però visita “puntualment” el poble per visitar família i amics, va recordar que quan va acceptar l’encàrrec de fer el pregó la seva mare li va reiterar un consell: “Fes-ho planer”. I li va fer cas. El va vestir amb els vincles teixits “entre la família i el poble”.
Net de Cal Manso, va reconèixer que tenia una espina clavada “per haver fet mitja vida fora de Roda, ja des de petit”. Va estudiar a La Salle, perquè el seu difunt pare –“en qui sempre m’he emmirallat”– hi feia de professor, i després va passar per l’institut de Manlleu.
“Això em feia viure rutines diferents dels nens de Roda.” Això sí, la festa major sempre l’ha viscut de prop. “Com que la casa familiar feia i fa xamfrà amb el carrer Ferran Alsina i el carrer Bac, les parades i atraccions eren gairebé a la porta.” Les competicions del “tiro” amb el seu germà; les fitxes als “autochoques” o els xurros i les patates de la xurreria Ramos, “que tant agradaven al pare”. Més endavant, els concerts al pavelló i, ja de gran, els dinars familiars “i el passeig agraït amb els nens per veure els gegants o tornar a les atraccions, ara com a espectador”.
Serra també va recórrer pels bons moments viscuts amb la samarreta del Roda i la de l’Atlètic Rodenc; els dissabtes i diumenges d’anar a buscar bolets; els llargs estius a la piscina, “en què ja comprava el diari”, o els mil i un trajectes a Manlleu i l’Esquirol “amb el Seat 124 blau marí del pare”. Amb aquell cotxe “es podia anar a esmorzar a Can Beuló després de sortir de festa, però no tenia glamur per lligar”.
Serra es va declarar “orgullós de ser rodenc” i va assegurar que a la feina en fa bandera, “de ser de Roda”, tot reivindicant els seus orígens professionals. “La descoberta als mitjans locals, l’etapa d’aprenentatge i maduració a EL 9 NOU, pas previ als anys al diari Ara i el Nació.” Per ell, Roda sempre serà “punt de partida i sinònim d’amistats”. I va acabar retent homenatge “a la gent que fa de Roda un gran poble”.
{{ comment.text }}