El so de caminar | Autarquia imaginària

A la dècada dels cinquanta del segle passat, el govern de torn va apostar per incentivar el conreu de cotó. Com que tenien una potent indústria tèxtil van creure convenient i enriquidor produir la matèria primera d’aquestes, tot basant-se en una política de l’autarquia. L’estat o la qualitat de qui es basta a ell mateix. En economia és el sistema econòmic que es basa en un principi d’autosuficiència, i amb una necessitat de potenciar la comunitat igualitària. Així que va aprovar una llei d’abastiment de plantes tèxtils, un institut d’assessorament i un decret de preu mínim de compra, per incentivar-ne el cultiu. A poc a poc va fer que molts pagesos, de terres de secà, hi veiessin una bona opció per sobreviure a la misèria de la postguerra. Ja que és un conreu fàcil de fer créixer i laboriós de collir, fent indispensable involucrar-hi a tota la família. D’aquesta manera van aconseguir que el conreu de cotó entrés a una època daurada, on es va assolir l’autoabastiment quasi complet per les empreses tèxtils nacionals. Tot i això, com que la política en l’autarquia no tenia uns sòlids fonaments moltes de les iniciatives proposades, com la de produir la fibra vegetal per fer-ne teixits de proximitat, van anar caient o simplement van deixar de ser rendibles perquè només hi guanyaven uns pocs. La qüestió aquí és que d’una idea, d’una necessitat o de la imaginació se’n pot fer una realitat. Shakespeare deia que la realitat està feta amb la matèria dels somnis i la física quàntica afirma que la realitat només és una possibilitat, una probabilitat de tantes possibles. La nostra actitud modifica l’existència provocant un esdeveniment a la realitat. És a dir, que segons com la imaginem la veiem. Llavors, per què dubtem del que vindrà? Potser només ens quedem el que veiem i ens costa sortir d’aquí? O simplement és més senzill pujar al remolc d’aquells que ens fan passar per allà on han imaginat? Hem enterrat la facultat de percebre altres possibles realitats? En un sentit filosòfic, l’autarquia s’utilitza per expressar l’actitud individual de l’individu que es basta per ell mateix i no necessita per això altra cosa que l’exercici de la virtut. D’aquesta manera per percebre altres possibilitats ens cal entrenar la imaginació. Una simple manera d’exercir aquesta capacitat és buscar esperits o altres entitats a la natura, i percebre l’energia que mou la Terra. Sí, ja sé que direu que això no és factible, que no existeix res del que no es pugui demostrar científicament, i en definitiva ja ens hem fet grans per veure nimfes al bosc. I teniu raó o simplement cal buscar allò que no hi és a la realitat sinó en la imaginació. Cal jugar-hi com han fet molts, per exemple, per millorar els conreus. De les vivències a través de l’observació del que t’envoltava pots transmetre una manera diferent de percebre. Perquè quan aquesta sigui necessària ajudi a desllorigar el nus de la realitat. Fer volar la imaginació i gaudir de la natura com si estigués ple d’éssers imaginaris que ens guien pel camí.

El so de caminar | Autarquia imaginària

El mirall del joc del calamar, però a la japonesa i amb jocs més psicològics

És la vida una aventura ascendent o un declivi tràgic?

Pizza de verdures

Joan Dausà tornarà el 2026 amb nou disc i 10 concerts

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Atracament amb un ganivet al centre de Vic