El so de caminar | Calçots al camp

Qui no menjarà calçots la pròxima primavera? Un dels costums més arrelats, que surt de la terra del costat de casa. Per tant, podem viure dels propis recursos i dels que ens proporciona l’entorn on vivim? Una resposta òbvia i aparentment senzilla de contestar com dir que és difícil que un individu pugui arribar a tot arreu pel seu propi peu. Està clar que necessitem la globalitat del món per cobrir les necessitats bàsiques individuals i col·lectives. És ben cert que ara podem gaudir d’un benestar físic que fa dos-cents anys no era tan clar per a la majoria d’individus de qualsevol racó, si més no aquest anomenat Primer Món. Com és també correcte dir que si no tinguéssim i prioritzéssim els grans consums d’energia fòssil no obtindríem a l’abast tot el que volem tenir en cada moment. Llavors resulta que no sabem si prenem consciència de les capacitats que tenim o depenen d’allò que no sabem d’on ve per tal de no quedar-nos sense les coses que sustenten el benestar. Una de les maneres d’adonar-nos de la riquesa i les oportunitats que hi ha al nostre voltant és fixar-nos en les cebes que tenim a l’hort. Una planta relativament fàcil de cultivar i increïblement necessària per a la nostra dieta equilibrada. L’hortalissa de la qual podem gaudir tot l’any, sigui en tendre sigui en sec. La ceba té dos cicles, el primer va de la llavor al bulb, una capsa feta de làmines que protegeixen un cor ple d’energia. En aquest primer cicle ens la podem menjar tendra o deixar que s’assequi al camp, i un cop ben seca la guardem al rebost. De cebes n’hi ha de moltes classes i cadascuna té les seves característiques, es cultiven moltes pel gust i per la seva durabilitat en el temps un cop són guardades. D’altres com la ceba vigatana o la blanca de valls de seguida grillen, de seguida passen al següent cicle: el de fer la tija perquè aguanti la flor i s’obtinguin llavors. Ara és el moment de retornar a la terra allò que ens ha donat. Plantar de nou la ceba per obtenir-ne calçots. Aquestes tiges tendres seran les que ens mengem a la primavera acompanyats de bona companyia, així són més nutritives. La gràcia del calçot és que es fa a prop de casa, per tant, no cal viatjar milers de quilòmetres per comprar-ne. Que a l’hort de casa pots fer els dos cicles i guardar-ne les llavors per tornar a començar i tenir bones cebes tot l’any. Això és sostenible i coherent pel medi que ens envolta, és tan simple com la capacitat que cadascú té per arribar caminant a un punt. Ens cal tot i de tot arreu, però no hem d’oblidar que el més simple és necessari per gaudir de cada instant, i aquest és a prop, que no demana molta energia per obtenir-la, que no deixa empremta en la seva obtenció i que sempre ens farà feliços com ens fan les trobades amb amics i coneguts al voltant d’una taula compartint el que la terra ens dona.

El so de caminar | Calçots al camp

Caure i aixecar-se

El 9 ets i uts | ‘Què’ i ‘que’

El so de caminar | ‘Mindfulness’ i multitasca

Pantalles i botons | The Legend of Zelda: Echoes of Widsom

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Tallada l'R3 durant dues hores per una furgoneta que ha caigut a la via a Sant Miquel de Balenyà

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detenen dos joves a Vic per robar en trasters

L’últim mestre artesà xurrer

Molist compra la gasolinera BP del carrer Torelló de Vic

Colomer 1792 compra la italiana Conceria Ausonia per reforçar l'expansió internacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Obre a la plaça Major de Vic una botiga 'pop-up' amb productes de la Pilarin