El so de caminar | Viure a l’hort

Aquell home, tot rústic, venia mel al peu de la pista forestal. Amb una tauleta i quatre pots esperava pacientment els caminants que passaven. Quan els clients anaven a pagar la compra sempre els demanava si podia ser amb monedes. Deia que els bitllets se’ls mengen les rates, es desfan per la humitat o s’estripen pel pas del temps. Les seves raons eren degudes a viure al camp i sustentar-se del que aquest li oferia. Necessitava una peça sòlida, i una moneda com una llavor té un valor, si més no per ferralla. Les llavors i les monedes poden donar el pa per a demà. Si vius a l’hort prioritzes cultivar llegums, llavors amb un alt valor nutricional que es guarden bé un cop seques. Es podria afirmar que hauria de ser un element imprescindible de la dieta, però, en canvi, la llavor que té més valor al mercat és la del cereal. Per què mengem tants cereals? Per què són la base de la nostra dieta, els cereals? Com és que no són les lleguminoses, que tenen més potència i proteïnes, i també es pot fer mil adaptacions de les llavors? Resulta, i va molt lligat amb aquest valor monetari de les llavors, que quan l’agricultura ja era un fet consumat, segurament en un inici autogestionat per cada individu o unitat familiar, per tant, de lliure disposició, van començar-ne a regular la producció. És possible que mentre hi hagi categories, algú ha de dictar qui fa aliment per als altres. Al principi es controlava la producció de qualsevol vegetal que es conreava, però els governants es van adonar que els era difícil saber si era la part acordada o no, segurament el pagès sempre deia que aquell any la collita no havia estat bona, i les faves amagades sota les fulles. Així que els recaptadors d’impostos no tenien gens fàcil fer la seva feina. Fins que gràcies a l’art d’observar per algun savi va ordenar que el cultiu principal havia de ser el cereal. El perquè era claríssim, el seu fruit, les llavors que es mengen, estan al capdamunt de la tija. Amb un simple cop d’ull es pot fer una estimació de la quantitat que es recollirà i, per tant, la part que toca a donar. Segurament és per això que encara avui acompanyem l’àpat amb un bon tros de pa. Viure a l’hort és minimitzar la preocupació de les coses externes, és gaudir de la germinació d’una pesolera, conduir-la per la branca clavada al seu costat, que ve de la poda que s’ha fet d’un fruiter, esperar que floreixi i collir-ne aquelles tavelles verdes; obrir-la pel mig i menjar directament el pèsol tendre. Això és viure de manera harmoniosa amb l’entorn, simplement gaudint de cada regal que t’ofereix la terra. Viure a l’hort és una metàfora de viure en qualsevol lloc des de la senzillesa del moment. Sigui a la llar o en un espai compartit, es pugui gaudir del que passa i s’entomi de bon grat.

El so de caminar | Viure a l’hort

Decoració de Nadal feta amb materials reciclats

Taula de formatges

Gentilicis d’Osona – Sant Sadurní d’Osormort

La Finestra interior | Lev Tolstoi, l’ànima de Rússia

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Vic rebrà 15 milions d'euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 - 2029