El so de caminar | Viure en l’ou ferrat

Tot el que és visible està compost de petites parts. Tota petita cosa forma part de grans estructures. La majoria de les cèl·lules tenen sentit en un teixit cel·lular i aquest en un òrgan que és part fonamental d’un ésser. Ni l’organisme complex pot funcionar sense òrgans, ni aquest sense el conjunt de cèl·lules que el formen. Ni cap d’aquests elements, compostos o simples, poden existir aïllats dels altres. També succeeix en una comunitat, un poble o un país, que està constituït per molts elements i circumstàncies que no tenen valor ni sentit si van soles. Una de les necessitats principals que els uneixen i que un ésser viu prioritza en aquesta vida és l’alimentació. Per això, treballa diàriament per obtenir-la, i quan aquesta està coberta omple d’altres accions o coses la seva existència. La història explica que primer va sorgir l’agricultura, el fet de passar de la recol·lecció silvestre, i de la incertesa de trobar fruits abans que altres, a la domesticació de plantes i animals per assegurar-se l’aliment. D’aquí van sorgir les comunitats agràries, perquè de seguida van veure que era necessari la cooperació per enriquir el sostén. Llavors, un cop assegurat el plat a taula, van aparèixer les ciutats. Les primeres tenien un model urbanístic, que l’arquitecta i divulgadora Carolyn Steel anomena “ou ferrat”, en què el rovell és la zona urbanitzada, és l’espai que s’alimenta de la clara, que són els camps de conreu que l’envolten. Ara l’evolució ens ha portat a un altre model urbanístic que desnaturalitza el menjar i ens fa oblidar d’on ve, a creure’ns éssers independents de tot allò que ens envolta. No sé si cal revalorar els aliments de proximitat i fer que el mercat funcioni a favor de la comunitat, de retornar a una humanització del sistema alimentari. Però sí que crec que hem de ser conscients del que som i del que tenim per saber el que ens passa. Necessitem entendre que vivim en un ou ferrat mental. Un espai individual separat dels altres, amb dues parts ben diferenciades. El rovell, metàfora de l’individu, és la part que nodreix l’ànima (embrió) en el seu desenvolupament. El seu color i forma dictaran la seva qualitat, que dependrà de la seva alegria interior. Serà la que aportarà a l’altra part, la clara és l’embolcall que protegeix i proporciona nutrició addicional. És tot allò que ens hi relacionem a cada moment, elements, fets, coses, successos que envolten l’individu. Un cop entès com vivim potser ens cal transcendir i fer una truita. Una de les maneres de percebre la integració de les parts en un sol estat és a través de l’observació interna en les experiències externes. La presa de consciència i seguiment de l’estat interior el podem mesclar amb les circumstàncies que s’esdevenen en el nostre entorn, per assolir una sola cosa. El propòsit és barrejar l’interior i l’exterior, el rovell i la clara, per fer-ne una substància homogènia, perquè la perspectiva de les coses ens ajudi a gaudir del moment.

El so de caminar | Viure en l’ou ferrat

“Els que fem ficció, ni canviarem el món ni salvarem vides, però podem provocar petits terratrèmols emocionals en els espectadors”

Pantalles i botons | El Senyor dels Anells: Els anells de poder’ (T2)

El so de caminar | La meditació, un camí cap a la pau i el benestar

El 9 ets i uts | Parlem de virolles

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Mor als 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Un motorista resulta ferit en un accident a la C-17

Es manté l'alerta per fred intens i s'anuncien possibles nevades per dijous

Comprar una casa a mitges a Vic, compartint espais, alternativa als lloguers disparats

Condemnat un veí del Lluçanès per matar d'un tret un gat fer, un felí autòcton i protegit

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després