Els 200 anys d’una icona

Al cel de Vic s’hi dibuixa el perfil d’una vintena llarga de campanars d’esglésies o equipaments religiosos. Amb tot, el cim de caràcter civil més emblemàtic –i fotografiat– de l’skyline vigatà és la torre de l’Ajuntament, encarada a la plaça Major, de la qual es commemoren els 200 anys de la seva construcció. Coincidint amb l’efemèride, aquest divendres s’inaugura la reubicació, a la planta noble de la Casa de la Ciutat, de la maquinària del singular rellotge de les 24 hores que va presidir la torre entre 1901 i 1963, restaurada el 2009. L'acte tindrà lloc a 2/4 de 8 del vespre. Qui la coneix i l’ha documentat molt bé, la història d’aquest coronament i els seus rellotges, és el cronista vigatà Miquel Cañellas, que entre 1967 i 1982 hi va treballar, de rellotger –pujava sovint dalt la torre per revisar-lo i ajustar-lo–. Aquest dijous va acompanyar El 9 NOU al cim de la torreta per rememorar-ne la història. Va ser un 11 de novembre, però de 1822, quan el ple municipal decideix construir una torre per al rellotge municipal. “Aquesta obra emblemàtica havia estat un llarg prec popular i un somni del Consell Municipal, sobretot d’ençà el segle XV en què s’unificà la ciutat sota una mateixa jurisdicció”, explica Cañellas. La catedral, amb un rellotge secular –“impossible de datar ja que al segle XIII ja consta que es toquen les hores a mans”–, havia mantingut el privilegi de ser, “oficialment”, el rellotge de la ciutat. Amb la decisió municipal de 1822, es produïa un canvi de guió. La torreta, d’estil eclèctic, va substituir la primitiva torrassa projectada per fra Josep de la Concepció l’any 1675, el mateix que va donar forma a la remodelació barroca de la casa gran. “Les obres devien durar poc”, interpreta Cañellas. En una de les parets de la torre encara hi ha una placa, de pedra, on hi ha esculpit un “se edificó en 1822”, el mateix any que l’Ajuntament havia pres la decisió. Just a sota n’hi ha una altra: “Se restauró en 1865”. Inicialment la torreta estava rematada per un penell amb simbologia religiosa, però a principis del segle XX es va substituir per l’actual, amb la rosa dels vents i l’escut de la ciutat. Amb la torre aixecada, calia col·locar-hi un rellotge. “El que havien pogut sostenir pactes i consuetes entre el capítol Catedral i el consell municipal sobre l’ús dels tocs civils de les campanes i el rellotge de la catedral com de la retribució econòmica per a les reparacions de campanes i el campaner ho va desbaratar la política de fets consumats”, relata Cañellas. Resulta que en ocasió del Trienni Lliberal (1820-1823), a l’Estat es produeix una “incipient desamortització” dels béns del clergat i l’Ajuntament de Vic ho aprofitarà per quedar-se, “a preu de saldo”, la maquinària del rellotge del convent de Sant Josep, al carrer de Manlleu. Serà per poc temps, però, perquè amb la victòria a les armes de Ferran VII s’imposarà de nou l’absolutisme i caldrà retornar a l’Església les seves possessions. “L’Ajuntament de Vic haurà d’acatar la nova legislació i tornar la maquinària als seus antics propietaris.” La ciutat havia aconseguit construir la seva torre del rellotge, “però ara, amb un rellotge cec i mut, calia penjar-hi una nova maquinària”. Serà el 1827 quan, finalment, s’encarregarà a Josep Tusquelles, “el rellotger de la ciutat”, la que serà la primera maquinària pròpia per a la torre, que sobreviurà fins al tombant de segle. L’any 1900, arran de les noves directives europees sobre l’hora oficial en relació amb el meridià de Greenwich, l’Ajuntament decideix sumar-se “a la modernitat” i encarrega una nova peça al rellotger Josep Besses, de Barcelona. Amb una particularitat, l’esfera marcava les 24 hores –que inicialment ressonaven totes a les 12 de la nit, fins que ben aviat la pressió popular va obligar a modificar-ho–. Aquesta maquinària, encara del tot manual, es va substituir el 1963 per una de motoritzada i l’aparell va quedar arraconat a les golfes de l’arxiu. Gràcies a la insistència del mateix Cañellas, l’Ajuntament la va fer restaurar el 2009 pel rellotger de Moià Joan Pedrals. Des de 2014, la peça presidia la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal. Ara, finalment, la maquinària retorna a casa seva. Per accedir dalt la torre de l’Ajuntament cal superar tot un laberíntic recorregut per les dependències de l’arxiu municipal fins a una escaleta de fusta que condueix fins a la privilegiada balconada. Un tram més amunt s’hi pot contemplar l’esfera del rellotge, des de darrere, que fa 1,6 metres. La maquinària actual, electrònica i digital, és la cinquena que n’ha accionat les agulles. Actualment toquen cada hora fins a les 10 del vespre.Vic

Els 200 anys d’una icona

L’Atlàntida presenta la nova programació amb 59 espectacles, amb protagonisme de la música

La patinada del ‘Torn de tarda’ d’EL 9 TV a la icònica pista de gel de Manlleu

Torelló presenta una temporada més de teatre abans de tancar el Cirvianum per obres

Un Picasso inspirat a Campdevànol?

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll