Entre l’edifici de L’Atlàntida i el barri de les Adoberies hi emergeix una gran pastilla pendent d’urbanitzar. Just a tocar del complex cultural, s’hi aixeca un edifici, les Cavallerisses, que l’Ajuntament té previst de qualificar com a equipament municipal, en el marc d’un procés de reparcel·lació en curs de tot aquest solar. L’edifici, que mostra un estat de conservació precari, haurà de ser rehabilitat i fixar-ne els usos. Al darrere, però, amaga una història i un personatge singulars. Es tracta de Martí Salvans Puig, en Martí de Ca l’U com el coneixia tothom, que el 1982 rebrà la Creu de Sant Jordi per haver estat un dels artífexs de la conservació del guarà català. A pams.
Martí Salvans (1898-1983) va néixer a Avià (el Berguedà). Negociant de bestiar, de ben jove ja venia al mercat de Vic per tractar i mercadejar amb la pagesia de la Plana. Sempre s’hostatjava a la històrica fonda de Ca l’U; fins al punt que, ves per on, s’acabarà casant amb la pubilla de l’hostal, Montserrat Ferrer. D’aquí el sobrenom, malgrat que pròpiament d’hostaler no en va exercir mai.
Just després de la Guerra Civil, amb un seu soci, Josep Rovira, ocuparan una antiga vaqueria que hi havia en un dels ramals del carrer dels Aluders, a un extrem del barri de les Adoberies. Inicialment hi tenien les quadres per a les vaques de llet que compraven i venien, però ben aviat faran un cop de cap. Decideixen invertir en sementals de cavalls bretons de tir i, sobretot, en cries de guarà català, per dedicar-se a la recria d’aquesta raça en perill d’extinció. Per acollir-los amb les millors condicions, l’any 1942 encarreguen a l’empresari i arquitecte tècnic vigatà Antoni Ferrer unes quadres de gran qualitat arquitectònica. Els boxs, la majoria individuals, estaven construïts amb la clàssica volta catalana d’obra vista.
Durant més de 30 anys aquest equipament es va convertir “en un punt neuràlgic de la ramaderia de la comarca”, certifiquen el vigatà Lluís Taberner Salvans –que actualment viu a l’Empordà– i el barceloní Josep Casas Salvans, cosins i tots dos nets de Martí Salvans, conscients que el seu avi va assolir “un gran prestigi” dins el sector de la pagesia de l’època. “Era un home seriós i de paraula; tenia una personalitat molt marcada i infonia una mena de respecte natural”, el descriuen.
Especialment reconeguda va ser la seva tasca en favor de la recuperació del guarà català, i en concret d’una de les variants més autèntiques de la raça, la de la Plana de Vic. Després de la Guerra Civil “pràcticament no havien quedat ni mascles ni femelles” a tot Catalunya, i el futur de la raça penjava d’un fil. Salvans va entomar el repte i va contribuir a reconstruir el registre genealògic de la raça. De Vic en van sortir alguns dels millors exemplars de guarà.
Així ho havien testificat veterinaris de l’època com Josep Antoni Romagosa, que en la seva tesi doctoral, El garañón catalán (1962), qualificava de “sobresalientes” els guarans i les burres que es recriaven en aquestes cavallerisses de Vic. El prestigi va depassar fronteres i Salvans va arribar a exportar exemplars a països com Sud-àfrica, Argentina, Itàlia, Mèxic, Israel, Alemanya o Portugal, al temps que els seus exemplars guanyaven concursos morfològics en fires de gran solera com les de Granollers, Sevilla o Madrid, a banda del Mercat del Ram de Vic.
El reconeixement públic a la trajectòria de Salvans tindrà la seva cirereta amb la Creu de Sant Jordi que el govern de Jordi Pujol li va concedir el 1982, un any abans de la seva mort, a l’edat de 84 anys. L’any 1976 la ciutat també li va retre el seu particular homenatge concedint-li el tradicional Llorer del Mercat del Ram. “Continua essent una gran personalitat activa dels nostres mercats”, s’anunciava en la presentació de l’acte. Salvans, que durant uns anys va formar part de la junta organitzadora del Mercat de Ram, també havia presidit el Grupo Asnal, del Sindicato Nacional de Ganadería. Un autèntic personatge.
En la reordenació del futur espai, l’Ajuntament qualificarà l’edifici de les Cavallerisses com a equipament municipal i n’abordarà la rehabilitació. Serà el moment de trobar alguna manera d’“honorar” la memòria d’en Martí de Ca l’U, confien els seus nets.
{{ comment.text }}