En Trucafort, el bandoler ‘oblidat’

L’any 2020, l’historiador sabadellenc Carles Raurell –amb avantpassats remots a la comarca d’Osona– va guanyar el Premi Plana de Vic amb un extens treball sobre la figura de Gabriel Torrent de la Goula, àlies en Trucafort, un dels bandolers osonencs més descuidat per la historiografia, malgrat que a principis del segle XVII es va convertir en “el màxim representant del bandolerisme popular de trinxera”. Ara, aquell treball ha pres forma de llibre, sota el títol Trucafort. El gran bandoler oblidat de Catalunya (Farell, 2025). Una primera biografia amb dades inèdites posada a l’abast del gran públic. Quan va guanyar el Premi Plana de Vic ja apuntava que li faria il·lusió poder-ne fer un llibre, d’aquesta biografia d’en Trucafort... Sí. És el que em feia més il·lusió i per fi s’ha pogut fer realitat. Estic molt content. Donar a conèixer aquest personatge tan important, però a la vegada tan oblidat per la historiografia, era una tasca que, tant sí com no, m’havia proposat. Dono les gràcies a l’editorial Farell per haver apostat per mi i per donar-me l’oportunitat i les facilitats per poder publicar aquesta obra. Crec que és un llibre que, sense perdre la rigorositat històrica, fa de bon llegir. N’existia cap, de biografia del personatge? De completa no n’hi havia cap. Només Frederic Sena havia publicat a la dècada dels 60 del segle passat una ressenya de quatre pàgines a la revista Roda de Ter, i l’especialista del bandolerisme Xavier Torres i Sans en el seu llibre La vall de Torelló havia escrit un capítol dedicat a la família de la Goula i una llista dels bandolers de la colla, que ara en el meu llibre he pogut ampliar i completar. En Trucafort ha estat un bandoler oblidat? En Trucafort ha estat tant o més important que en Serrallonga o en Rocaguinarda, però no se l’ha tractat d’igual manera. La investigació ha estat llarga i feixuga perquè s’ha hagut de picar molta pedra, de transcriure molta documentació, però també he tingut una mica de sort en alguns moments al trobar documents essencials on no esperava trobar res. Des que va presentar el treball al Premi Plana de Vic ha continuat explorant sobre la vida del bandoler? Bé. La meva tasca investigadora de llavors ençà ha anat per altres camins, però sí que és cert que qualsevol notícia, qualsevol dada nova que trobo referent a en Trucafort o d’algun company seu l’anoto per a una investigació posterior. També vaig localitzar un bandoler de la meva ciutat –Sabadell– a qui penso dedicar-li algun temps quan les obligacions m’ho permetin. N’ha pogut trobar alguna faceta inèdita o sorprenent? En el meu llibre tot és inèdit o gairebé. Primerament, en Trucafort no és el prototip de bandoler que la literatura ens ha fet creure perquè no respon a l’estereotip de bandoler romàntic creat per la Renaixença, com en el cas d’en Serrallonga o en Rocaguinarda. Podem dir que no donava el perfil. La veritat és que per conèixer bé la història del bandolerisme caldrien moltes més biografies, ja que en podrem trobar de procedència noble o d’extracte humil com és el cas d’en Trucafort. Seria interessant veure si tots dos models de bandolers estan connectats entre si. He intentat contextualitzar la seva figura dins d’un món extremadament violent com era la Catalunya al tombant dels segles XVI i XVII; com es van donar les circumstàncies perquè tant ell com el seu germà Pau es fessin bandolers. Moltes vegades hi ha condicionants familiars o personals. En el cas dels germans de la Goula, s’ajunten tots dos casos per entendre el perquè optaren per aquesta vida i no pas per continuar sent masovers d’una casa de pagès. Hi ha molta aventura, molta travessa. Alguna peripècia especialment significativa... Jo destacaria el conflicte entre la vila i el monestir a Ripoll, on ell va prendre partida per un bàndol i en Rocaguinarda per l’altre, i es va produir un enfrontament molt sagnant. També cal destacar el magne robatori dels carros de la moneda prop d’Igualada. Vaig tenir la fortuna de trobar el procés amb la declaració dels conductors dels carros i uns informes detallats de la quantitat furtada. És espectacular la persecució final pel Montseny, el Collsacabra i la vall d’en Bas, on finalment serà capturat. També el lector trobarà infinitat d’episodis desconeguts que al llibre queden redactats de forma cronològica i penso que molt entenedora. Era cert o no que, com a cadell, va perseguir el mateix Rocaguinarda? Bé. Aquesta és una llegenda que sovint la historiografia l’ha fet servir com a única informació referida a en Trucafort, però sense argumentar-la. En el llibre ho analitzo en un capítol dedicat a un capità cadell i allà podrem entendre d’on ve la llegenda i quin fons té de veritat o de faula. Vostè havia exposat que la historiografia ha tractat malament en Trucafort, destacant-ne només aspectes negatius, com la crueltat. Ha aconseguit modular aquesta apreciació? Sí. A la part final del llibre faig un estudi sobre diversos aspectes dels bandolers i de les quadrilles: la seva quotidianitat, per on passaven, on s’allotjaven, on menjaven... L’aspecte de la violència també hi té una rellevància especial amb una llista de tots els seus actes delictius amb víctimes. Analitzo si la violència que va emprar és digna de merèixer l’epígraf de ser “el més sanguinari bandoler”, o bé aquest epígraf que molts historiadors li encolomen respon a altres condicionants. Hem descobert una germanor i solidaritat entre els mateixos bandolers. També faig una reflexió sobre el mite del bandoler redistributiu, aquell qui prenia als rics per donar-ho als pobres, i veurem com s’implementa en el cas d’en Trucafort. En el treball també recollia el paper del seu germà Pau, amb qui algun temps van compartir quadrilla... Hi ha un capítol del treball dedicat a en Pau, el germà d’en Gabriel, que no ha tingut cabuda al llibre escrit, però sí que el trobem a l’annex QR que recomano molt de consultar, ja que a part del capítol d’en Pau, n’hi ha un altre dedicat a les persones que van donar suport a en Trucafort, amb un apartat molt interessant sobre el bandolerisme femení. En Pau, però, encara va quedar més a l’ombra que en Gabriel... Tots dos germans no van anar sempre junts. En Pau va formar quadrilla pròpia. El seu destí ens té intrigats ja que se li perd la pista i no sabem cap on dirigeix les seves passes. Possiblement comencés una nova vida al regne de França. Vaig intentar fer una recerca en el seu moment sense resultat positiu. Aquesta seria una línia d’investigació futura. Quina altra informació es pot trobar en aquest QR? Destacaria el capítol que fa referència a la repressió per part de les autoritats en forma de l’enderroc de cases i castells dels sospitosos de bandolerisme i una llista de tots els bandolers que una hora o altra foren membres de la quadrilla. També hi ha un munt de documentació original transcrita, amb un procés gairebé sencer d’un dels bandolers de la quadrilla, alguns mapes i un extens reportatge fotogràfic que ens donarà una visió gairebé completa del bandoler. També un parell d’il·lustracions, que ha fet la meva filla Lois, que recreen moments clau de la vida d’en Gabriel. Com va morir exactament en Gabriel i on va ser enterrat? Va morir a Barcelona després d’un judici sumaríssim on se’l va torturar durant un mes. Als condemnats per assassinats, després de publicada la sentència, els feien fer un llarg recorregut “Bòria avall” on, depenent de la gravetat dels seus delictes, els assotaven i fins i tot els mutilaven. La documentació no ens informa del lloc on el van enterrar, si és que el van enterrar, perquè molt sovint els cossos els feien quartos i els deixaven penjats a diversos llocs de la ciutat per tal que servissin d’exemple a la població, tal com ho posa Cervantes en boca del Quixot quan arriba a Barcelona. Hi ha alguna manera de resseguir-ne la petjada, avui? Poc rastre trobem d’ell en la toponímia actual, només si de cas una petita cova situada a prop de Castellar de n’Hug, anomenada la bauma o la balma d’en Trucafort. Està situada en un camí que ell feia sovint i molt possiblement fos un lloc on es podria refugiar ja que queda extremadament amagat. Hi vam anar amb la família i no vam ser capaços d’arribar-hi per l’extrema dificultat del terreny. Moltes de les masies, hostals i cases per on ell passà avui en dia encara es conserven amb el mateix topònim. El rastre més gran d’ell el trobem a la documentació en paper o pergamí conservada als diferents arxius catalans, sobretot a l’Arxiu Episcopal de Vic i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona. Llegint el llibre i veient la quantitat de corriols, senders i masies que s’hi esmenten, pot ser molt interessant planejar excursions i rutes per on va transitar en Trucafort.

En Trucafort, el bandoler ‘oblidat’

‘El Buenu, el Feu i el Malu’, de Teatre eSsaeLa, fa ‘pre-estrena’ a La Tramoia d’EL 9 TV

20 anys de la Festa del Serpent de Manlleu

“El plat preferit? En tinc uns quants. M’agrada menjar bé”

Mercat del Ram sense vaques i porcs

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

La N-260 continua tallada fins dilluns "com a mínim" per l'esllavissada a Sant Joan

Detingut per una agressió sexual a Sant Joan de les Abadesses

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Dues botigues d'un mateix joier pateixen dos atracaments a Vic en menys de quinze dies

Condueix sense carnet i té un accident a la carretera de Taradell a Santa Eugènia

Què és aquest color verd del marge del riu Méder?

Vic tanca un grup d’I3 a l’escola La Sínia i Manlleu, al Puig-Agut

Dos incendis en uns baixos de Vic en poca estona i a 500 metres de distància

Alerta pels cabals dels rius Ter a Sant Joan de les Abadesses i Ges a Torelló, que han assolit el llindar de perill