Els ulls de Luis Guardado s’aneguen d’humitat quan li pregunto pels clients que ha tingut el bar El Celler, que ell i la seva dona, Felisa Granados, han regentat durant gairebé mig segle al barri vell de Ripoll.
Faltaven poques hores perquè dijous en retornessin les claus, i encara els quedava molta feina per fer.
Buidar el local, treure’n quadres, cadires i emportar-se un munt de records d’aquells que no es poden guardar dins una capsa de cartró, perquè viatgen entre els plecs del cervell.
El més complicat serà renunciar al que ha estat casa seva. El bar ha sigut l’escenari de les seves vides, un lloc on han passat moltes més hores que no pas al pis que tenen al carrer Josep Maria Pellicer. Dia rere dia, cada matí feien el trajecte per obrir la persiana, servir esmorzars, cafès, barreges o el que convingués.
Coincidint amb el canvi d’any, la rutina es va esmorteir. La Felisa s’ha jubilat, i encara que han continuat fent vida al bar, la persiana ja ha restat tancada. El reguitzell de plantes que durant dècades en Luis cuidava minuciosament al voltant de la terrassa, regant-les i arreglant-ne qualsevol detall, han desaparegut progressivament de la plaça. I en el paisatge urbà hi persisteix un degoteig de pèrdues que només sobreviuran durant el temps que els ripollesos els preservem a la memòria.
La història d’El Celler no es pot escriure sense tenir en compte Ceclavín. El petit poble extremeny de la província de Càceres, a tocar de Portugal, va veure néixer a mitjans dels anys cinquanta del segle passat el Luis i la Felisa. De fet, molts ripollesos provenen d’aquell municipi, i cada any, a l’estiu, hi tornen. La germana de Luis Guardado ja vivia a Ripoll, i ell va fer-ho el 1967 per instal·lar-se inicialment a casa seva. Al cap de 15 dies volia tornar cap al poble, tip d’una nevada que li arribava fins als genolls. Però va trobar feina d’enguixador i finalment va quedar-se. A Ceclavín hi tenia una amiga i xicota, Felisa Granados, amb qui pràcticament festejaven des que ella tenia 9 anys i ell 11. Abans d’instal·lar-se a Ripoll la Felisa va passar un temps treballant a Granollers. Una de les primeres coses que va tenir clar quan va arribar va ser que volia casar-se al monestir amb qui ha acabat sent el company de viatge de tota una vida. I qui en definitiva li ha donat els tres fills que tenen, en Jose, en Miguel i en Javi.
Abans d’obrir El Celler, la Felisa va estar treballant al bar Chaplin, del carrer Donya Estasia, i més tard al bar La Pera, del carrer Monestir. Tots dos eren gairebé equidistants del local on ara hi ha la plaça Capranica, i que va ser on a finals de la dècada dels setanta van obrir el bar original. Quan l’Ajuntament va aterrar l’edifici entre el carrer Trinitat i el Sant Jaume, ja sabien que s’ubicarien als baixos del nou bloc que van aixecar on antigament hi havia un parracaire que comprava ampolles de xampany buides, diaris vells i altres andròmines. I així ho han fet, transmetent el bon humor del Luis, amb un somriure permanent i una broma amb segones intencions sempre a punt de sortir dels seus llavis, i la paciència infinita de la Felisa. Amb el tancament del bar s’emporten “un munt de secrets, que ho continuaran sent encara que no s’hagin presenciat o sentit sota secret de confessió”, afirma un Luis que diu que ha exercit de psicòleg, pare i mare de molts clients. Potser per això aquests últims dies el bar ha estat un pelegrinatge d’amics i coneguts, alguns dels quals n’han marxat amb fotografies i altres records. Com que de secret ja està clar que no me’n diran cap, els arrenco que el millor d’El Celler han estat precisament els clients que emocionen el Luis. I el pitjor, “l’etapa de la covid, on havíem de servir els cafès amb la persiana tancada”. Ben segur que un nou llogater ocuparà aviat el bar. El més complicat serà omplir-lo de la vida que aquesta família d’origen extremeny arreladíssima a Ripoll ha sabut donar-li durant tant de temps.
{{ comment.text }}