Qui hauria dit a Rosa Maria Verdaguer i Marc Albert que el seu primer Nadal al capdavant de l’administració de loteria La Tona seria tan mogut?
Ells s’esperaven cues, nervis i molta feina —com cada desembre—, però el que no imaginaven és que un anunci de televisió acabaria revolucionant el poble.
Tot va començar quan, en el tradicional espot del torró Suchard, durant uns breus tres segons d’animació, va aparèixer un número: el 70.126.
Res especial, podríem pensar. Però resulta que aquell número és, casualment, un dels que es venen a La Tona. I ja se sap: amb Nadal i supersticions pel mig, la coincidència s’ha convertit en una autèntica febre.
“El telèfon no ha parat de sonar”, explica la Rosa Maria entre rialles. “Ens truquen des de tot arreu d’Espanya, demanant el número de l’anunci!”.
En pocs dies, els dècims del 70.126 s’han exhaurit. Fins i tot les participacions que havien repartit amb la colla dels Senglars de Seva han volat.
Els més prudents diuen que és fruit de la casualitat; els més supersticiosos, que és la sort del principiant per als nous responsables de l’administració.
A més, l’efecte Suchard ha despertat noves manies i rituals entre els clients. “Hi ha qui entra decidit i demana el número d’una matrícula o del cotxe aparcat davant”, comenta en Marc. “Diuen que han tingut una intuïció”.
“Al cap i a la fi, tothom busca una connexió emocional amb el número de la sort”, afegeix.
Entre anuncis, supersticions i torrons, a la loteria La Tona els espera un desembre intens.
I el que és segur és que, passi el que passi el 22 de desembre, ells ja s’han endut el premi més dolç: veure com una petita casualitat nadalenca aconsegueix encomanar la il·lusió a tot un poble.
