En molts dels programes de festa major d’aquest estiu, sobretot a Osona però també a les comarques veïnes, s’hi repeteix un nom: els Havanerus de l’Esquirol. Un grup d’amics a qui “els agradava cantar i menjar” i que, fa 25 anys, van rebre la invitació de la Comissió de festes de l’Esquirol de pujar a l’escenari durant una actuació de Peix Fregit, un altre grup d’havaneres.
“Hi vam accedir i, com que a la gent li va agradar, ens van animar a continuar cantant”, explica Pere Nogué. Del divertimento van passar a un projecte una mica més travat, fins al punt d’arribar a 11 anys seguits en actiu.
Inicialment es deien Societat Gastronòmica Musical d’Havaneres i Fartaneres i van treure un disc i tot, però “com que els responsables d’ajuntaments es queixaven d’un nom massa llarg a l’hora de preparar els programes de festa major ho vam escurçar als Havanerus de l’Esquirol”.
D’aquesta manera van iniciar el seu camí i, malgrat un parèntesi de tres anys, continuen en plena forma, amb integrants del mateix municipi, Roda de Ter i Gurb. La prova és que aquest estiu no han parat de tocar, sobretot a Osona –Perafita, Vilalleons, Vic, Centelles, entre d’altres– però també a municipis com Sant Hilari Sacalm o Castellterçol. “Sabem que no ens hi guanyarem la vida”, diu Josep Casadesús, però “actuar, fer bromes i riure amb el públic ens agrada molt”.
Els Havanerus el formen l’equip de veus, els músics amb instruments i un tècnic de so. L’envergadura no és la d’una gran orquestra, però ja els obliga a organitzar-se i preparar-se amb ordre abans d’un desplaçament: “Una cosa és muntar dos altaveus i dos micròfons i una altra, portar diversitat d’instruments. Cadascun va connectat, i necessites una taula considerable”, detalla Nogué.
En el transcurs dels anys que fa que toquen han viscut moltes anècdotes, com quan “se’m va trencar el contrabaix en una actuació”, explica Casadesús, o també que “a Perafita es va posar a ploure i ens van deixar entrar a cantar a l’església,” recorda Eulàlia Carbonell, la directora. Tot plegat, però, s’ho prenen amb filosofia. I sempre acaben donant-hi la volta i gaudint.
“Sortim de la normalitat”, destaca Cinto Espejo, guitarrista, “i no només toquem havaneres, també música tradicional i de cantautors locals”.
L’objectiu primordial dels Havanerus de l’Esquirol és, de fet, passar-s’ho bé. I que la música i l’atmosfera de bon ambient s’instal·li a sobre el públic: “Tenint en compte que al grup som tots amateurs, el resultat és molt digne. I divertit”. També compten amb l’al·licient del rom cremat a les mitges parts. O, si més no, d’animar el públic a prendre’n.
{{ comment.text }}