D’hotel de luxe a “forat negre”

Des de Vic s’hi arriba per Coll de Revell. Cal enfilar una pista forestal d’uns 15 quilòmetres, en prou bon estat, que serpenteja un traçat recòndit i sinuós. Recorre dues vessants de boscos de pins, avets i alzines, en ple cor de les Guilleries, encavallant els termes de Vilanova de Sau i Sant Hilari Sacalm (la Selva). Els veïns de Vilanova hi accedeixen directament pel camí del pont de Malafogassa i la parròquia de Sant Andreu de Bancells; hi tenen 17 quilòmetres. Un cop a dalt, a fregar els 1.000 metres d’altitud, s’ofereixen unes panoràmiques magnífiques de Sau i la vall del Ter. És Vallclara. Devia ser aquest entorn bucòlic el que, a mitjans dels anys 60, va engrescar un grup d’inversors a construir-hi una urbanització de luxe. Per promoure-la, un eslògan evocador: “Vallclara, un lugar cerca del cielo”. El projecte, però, no va prosperar i avui la imatge és de deixadesa i d’abandó. D’un lloc celestial a un nyap urbanístic. Darrere la iniciativa hi havia alguns noms vinculats a la burgesia barcelonina, però qui va donar cara i el nom va ser Antoni Guinard de Tagores; Don Antonio de Vallclara, com se’l coneixia popularment. La societat va adquirir unes 200 hectàrees de diferents finques amb capacitat per habilitar-hi prop de 300 parcel·les. A finals dels anys 60 haurien començat a definir les primeres rases i algun vial puntual. D’aquestes incipients obres no ens consta, avui, cap mena de permís municipal. De fet, el pla d’ordenació urbanística del moment, aprovat el 1965, no dibuixava cap urbanització en aquest sector de Vilanova. Com a cirereta i reclam de la urbanització hi van erigir un hotel, que van batejar amb el nom de Don Juan de Serrallonga –en al·lusió als vincles que el popular bandoler va establir amb les Guilleries–. D’aquesta construcció sí que se’n conserva un permís d’obres, el que es va concedir l’Ajuntament el 17 de maig de l’any 1972. L’hotel el van aixecar just al costat de la històrica Caseta de Vallclara, un edifici datat a l’entorn de 1780, que puntualment va funcionar com a hostal. El Juan de Serrallonga havia de ser un parador de tres estrelles, però mai es va arribar a ocupar. Tot i completar l’estructura i equipar les habitacions, totes amb bany, el complex no es va finalitzar. De fet, “mai es va arribar a ocupar”, apunta l’alcalde de Vilanova, Jaume Orra. Tampoc va avançar la urbanització. Tot i que es van anar venent algunes parcel·les, només es van edificar mitja dotzena de xalets, que també haurien rebut la llicència d’obres, que s’ha de posar en el context d’aquell final d’etapa franquista –“llavors manaven més els secretaris que els alcaldes”, interpreta Orra. De res no van servir les campanyes de promoció que van impulsar els promotors, organitzant alguns concerts i revetlles a l’entorn de l’hotel inconclòs. S’explica que, en poc temps, hi van passar artistes com Joan Manuel Serrat, Peret, La Trinca, Manolo Escobar o Los Hermanos Calatrava, i que s’hi hi haurien aplegat prop de 3.000 persones. També hi havien actuat les orquestres Maravella, La Principal de la Bisbal o la Selvatana, amenitzant ballades i concursos sardanistes. “Recordo que en una ocasió ens van pagar una costellada a tot l’equip de futbol del poble”, rememora el mateix Orra, que llavors era un marrec. El lloc era idíl·lic, però allunyat de tot i de tothom, i el projecte va embarrancar. Bastit a més sobre una situació jurídica i urbanística sense fonament. Tot plegat va abocar a una situació de paràlisi i d’abandonament. Alguns tímids intents posteriors per reactivar el sector no van prosperar. L’any 1988, per exemple, una entitat religiosa, Palabra de Vida, va proposar d’instal·lar un gran campament per a una Escuela Bíblica, amb capacitat per a unes 250 persones. Des de l’Ajuntament, però, els van advertir que el solar es trobava en sòl “no urbanitzable”, qualificació incompatible amb la demanda de creació “d’un petit nucli urbà” a la zona. També durant la primera etapa de Jaume Orra d’alcalde, l’Ajuntament va rebre un projecte del càmping La Ballena Alegre. “Van intentar portar-lo aquí, però m’hi vaig negar. No era viable fer-los arribar els serveis municipals. Estan a 17 quilòmetres del centre del poble!”, exclama Orra. Després de la mort de Guinard, l’hotel “fantasma” hauria passat per diferents mans, però ningú més no ha mogut fitxa. “Als propietaris actuals no els conec”, reconeix l’alcalde. Pel que fa a la urbanització, actualment només hi ha dos veïns empadronats en dues de les cases que hi ha construïdes. També hi ha alguns inquilins que fan estades de cap de setmana en l’altra mitja dotzena de cases edificades. Puntualment, algun d’aquests propietaris ha demanat permís per fer-hi reformes, “però sempre els hi hem hagut de denegar, perquè la urbanització no està legalitzada”, adverteix Orra. Pel que fa als serveis, l’electricitat va arribar gràcies a un pla d’electrificació rural, però l’aigua la tenen a precari. Sí que, de tant en tant, “repassem” la pista forestal d’accés, ja que també porta a l’ermita de Vallclara, restaurada fa pocs anys, i a algunes cases de pagès disseminades. Avui donar sortida a tot aquest sector s’albira “molt complicat”, admet Orra. La legalització de la urbanització –que implicaria canvis al planejament municipal i el vistiplau de la Comissió d’Urbanisme– és poc probable i l’Ajuntament tampoc tindria “recursos” per afrontar hipotètiques indemnitzacions per deconstruir-ho. “M’estimo el municipi però ara mateix aquest punt és un forat negre”, diu l’alcalde, conscient que no és l’única urbanització que porta de corcoll l’Ajuntament.

D’hotel de luxe a “forat negre”

Torelló es prepara per la setena edició del TocaFusta

L’alcalde Satanàs

L’Atlàntida presenta la nova programació amb 59 espectacles, amb protagonisme de la música

La patinada del ‘Torn de tarda’ d’EL 9 TV a la icònica pista de gel de Manlleu

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll