L’Ajuntament de Vic organitza, per aquesta nit de Reis, la 74a edició de la seva emblemàtica cavalcada. Enrere queda aquella notícia publicada a l’antiga Ausona la vigília de Nadal de 1943 anunciant l’arribada dels Reis Mags a la Casa del Poble pel 5 de gener de 1944. Però la història de la rebuda de Ses Majestats no va començar fa gairebé 75 anys, sinó molt abans. Com a mínim en fa 165. Això la convertiria en la cavalcada més antiga del país, segons ha documentat el vigatà Miquel Molist, treballador de l’Ajuntament i autèntic apassionat per la història local.
En el seu afany per desrevelar els orígens de la cavalcada, més enllà de les 74 edicions organitzades per l’Ajuntament, Molist va invertir dies i dies “buscant i buscant”, bàsicament dins de l’hemeroteca de l’Arxiu Episcopal de Vic. I el primer article que va despertar “la meva curiositat” va ser el que va publicar el periodista, poeta i escriptor Jaume Collell a la Gazeta Montanyesa, el 9 de gener de 1912. En aquell article descriu, amb ulls d’infant –aleshores tenia 6 anys–, els seus records de l’arribada dels Reis de 60 anys abans, o sigui del 5 gener de 1852. En rememora el so dels cavalls apropant-se per la carretera de Prats, la llum dels fanals o les torxes que duien els patges. També relata, amb un punt d’enyorança, com 60 anys després havia millorat considerablement el nivell de vida a la ciutat: “Ni pensàvem, ni es parlava aleshores d’escriure cartes als Reis, i ens feia tanta il·lusió aleshores el platet amb una mica de torró, quatre neules i l’obligat esclopet de massapà, com als nous d’ara el munt de joguines que se’ls regala”. Aquesta data de 1852 és, segons Molist, “la prova” que la cavalcada de Vic podria ser la més antiga, “documentalment parlant”, de les que es fan arreu del país. Altres cavalcades històriques que han estan documentades són les de Barcelona (1855), Alcoi (1866), Igualada (1895) o Sant Vicenç dels Horts (1896), totes més joves que la de Vic.
Més enllà de fixar aquest “important” punt de partida, Molist va voler aprofundir en la recerca de “més elements per provar aquesta antiguitat”. I una altra pista la va trobar a la mateixa Gazeta Montanyesa, de 5 de gener de 1907, en un article que fa referència a una secció de congregants Estanislaus que, després d’haver fet l’adoració a l’església de l’Hospital, “sortirà ab llurs trajos de Reys y quiscun ab sa cabalgadura per anar a representar els Reys del Orient a can Masgrau ahont els esperarán els demés per rebre’ls regalos que’ls varen demanar”. Aquest fil li va permetre contrastar que aquesta congregació va celebrar una “Festa dels Reis d’Orient”, alguns anys de caràcter públic i d’altres privat, fins al 1935. I encara més. Molist també ha pogut detallar que, abans de 1907, els principals animadors de la cavalcada van ser la Societat Coral La Ausetana Euterpense, que acompanyaven el seguici “de una nutrida orquesta” (El Norte Catalán de 8 de gener de 1898). “En els anys posteriors es va polint aquesta festa a similitud de les actuals”, conclou Molist. Com a exemple, el 1888, a El Norte Catalán es descrivia com era la festa: “Primer de tot hi havia un carro amb el naixement de Crist, el seguien els tres Reis muntats en cavalls, degudament guarnits, acompanyats dels patges i criats corresponents, i tancava la cavalcada una música”. També s’esmentava la “moltíssima gent” que contemplava la comitiva, en especial canalla. I és que hi ha coses que no canviaran mai.
