La colònia ‘oblidada’

El Museu del Ter de Manlleu ha presentat, en el marc de la 15a Mostra de Cinema Etnogràfic, un documental sobre la Mambla d’Orís, una de les colònies més ‘oblidades’ d’aquest tram del Ter. El film, dirigit per Xef Vila, parteix de la recerca de l’historiador Pere Colomer i ha comptat amb una dotzena de testimonis. “Quien mal anda, va a la Mambla; qui no hi pot arribar, es queda a Borgonyà” o “Perdut per perdut, a la Mambla o al Pelut”. Són algunes de les dites que alguns antics veïns d’aquesta colònia d’Orís rememoraven, amb un punt de nostàlgia, el passat 7 de novembre, en la tertúlia improvisada de després de la projecció de Fil i carburo: la Mambla, memòria d’una colònia oblidada. El documental, produït des del Museu del Ter de Manlleu i realitzat pel vigatà Xef Vila, recull el testimoni d’una dotzena d’antics treballadors i veïns d’una colònia de la qual, avui, s’han anat esllanguint els records. La necessitat de preservar la memòria oral hi és molt present. “La Mambla té una història llarga, rica i diversa, però és una gran desconeguda”, admet durant el metratge l’historiador Pere Colomer, de Sant Vicenç de Torelló. El motiu principal és que, a diferència d’altres colònies del Ter, com Borgonyà o Vila-seca, als anys 80 se’n van enderrocar bona part dels equipaments i els mateixos habitatges, i avui costa retrobar-s’hi físicament. Va ser el mateix Colomer qui va suggerir al Museu del Ter, amb qui col·labora puntualment, de vestir un reportatge sobre la història de la Mambla. L’any 2021, treballant en una recerca sobre l’empresa Fabra i Coats, Colomer va localitzar un arxiu específic dedicat a la Mambla. Per complementar el seu relat historiogràfic, el Museu del Ter es va proposar recosir també el vessant més costumista de la vida a la colònia. Per això es va convocar una edició específica del “Desvetllem la memòria” i es va iniciar una recerca d’antics veïns i treballadors, tasca encarregada a la historiadora vigatana Cristina Masramon. El resultat són més de 200 fotos documentades i digitalitzades, i una dotzena d’entrevistes que han estat la base del documental. La recollida de testimonis i fotografies ha estat clau. L’estrena va servir per destapar altres exveïns en un acte carregat d’emotivitat, aportant nous detalls de la vida quotidiana d’aquells anys. El Museu del Ter en preveu una publicació digital l’any vinent, mentre que el documental ja es pot veure a la web del museu. Tal com certifica Colomer, autor entre d’altres del llibre 1001 curiositats de les colònies industrials de Catalunya, la Mambla va rebre la credencial de colònia el 1882. Entre 1910 i 1920 assolirà la seva màxima esplendor, amb més de 400 habitants i uns 350 treballadors, la majoria dones. També serà una de les colònies amb condicions de vida més dures, amb salaris baixos i jornades llargues, fet que generava constants conflictes. Aquesta discontinuïtat també es manifestarà en la propietat, que canviarà sovint de mans i llogaters. Fins al 1941 la Mambla es dedicarà exclusivament al tèxtil. A partir d’aquell any, l’equipament passa a mans d’Electra Industrial de Carburos i la colònia esdevé “mixta”: filatura i fàbrica de carbur. Durant aquesta etapa encara acull entre 125 i 200 habitants, amb serveis com forn, fonda, centre recreatiu o escola. Els treballadors del carbur vivien al carrer Sant Joan, i els del tèxtil, al de Sant Josep. Durant la segona meitat dels anys 60 tanca la fàbrica de filats, i una dècada després la del carbur. El 1974 la colònia passa a Fabra i Coats i la Mambla es converteix en magatzem de fil de la de Borgonyà. Encara hi vivien 35 famílies, tot i que l’empresa ja començava a incentivar-ne la sortida. El 1984, Fabra i Coats tanca definitivament i ven el conjunt a Triplassa, empresa de Terrassa dedicada a cons i tubs de plàstic. En aquell moment ja no hi quedava cap veí i els habitatges estaven en estat d’abandonament i pillatge. “Tot això estava fatal”, admet Ramon Riera, propietari de Triplassa, al documental. L’enderroc dels pisos i de bona part de les naus va ser inevitable. Avui Triplassa hi continua treballant, però l’entorn recorda poc el que va ser la Mambla. El documental intenta retornar-li una mica de llum i dignitat històrica. “Quants records…” Teresa Arbós i Ferran Olivés s’hi van enamorar, a la colònia Teresa Arbós no és mamblenca d’arrel, però gairebé. Nascuda a Montesquiu, hi va anar a viure amb 3 anys, quan al seu pare, que ja treballava en una empresa de carburs, li van oferir de ser l’encarregat del torn de nit a la fàbrica tèxtil de la Mambla. Al cap de poc també li van oferir un pis a la colònia per traslladar-hi tota la família. La Teresa, filla petita, va estudiar primer a l’escola de la colònia i després Comerç a Torelló. També va treballar a la fàbrica, però a les oficines, fins al tancament de la tèxtil el 1967. La vida quotidiana a la colònia marcaria per sempre la seva memòria. En aquella època ja havia conegut Ferran Olivés, fill de Sant Jaume de Viladrover. Ell hi havia arribat amb 9 anys: el seu pare, treballador de la Renfe, havia estat destinat a Torelló. No va treballar a la colònia –com la seva mare i germanes–, però d’adolescent va fer de “pinxo” en les obres del nou canal el 1958. La Teresa i en Ferran, que també apareixen al documental, es van conèixer i enamorar a la Mambla. L’any 1970, amb la tèxtil ja tancada, es van casar i es van instal·lar a Torelló; ella tenia 23 anys i ell, 25. El seu vincle amb la Mambla és tan emotiu com perdurable. Avui, més de mig segle després, conserven molt bons records d’aquella etapa. Malgrat la carestia i l’escassetat, són molts els episodis inesborrables que encara els fan somriure: els envelats de festa major, la pista de ball, els focs de Sant Joan i de Sant Isidre, patinar sobre el Ter glaçat, banyar-se al canal, pescar truites amb les mans o les fontades a la font del Conill cada 18 de juliol. “Quants records… la veritat és que ara fa molta tristesa veure-ho tot així; res no està igual”, recordaven dissabte passat, convidats per EL 9 NOU a fer-hi un tomb. “Mira, aquí hi havia el pati de l’escola; ara és un camp”, deia un. “I allà la fonda; com la llonganissa que hi servien, mai més”, afegia l’altra, tot recorrent el seu viatge íntim en blanc i negre.

La colònia ‘oblidada’

El so de les campanes de Ribes de Freser ja és oficialment Bé Cultural d’Interès Local

Una segona inversió a Sant Tomàs de Riudeperes permetrà obrir al públic alguns espais

Osona i el Ripollès rebran més de 3,5 milions de l’Estat per inversions en patrimoni

L’encant del verd que amaga el gris

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Ernest Villegas i el 'miracle' d'un petit gran teatre a Sant Miquel de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

A presó un lladre multireincident a qui havien detingut 25 vegades aquest any a Vic

Intoxicades dues treballadores per una fuita de gas a l'alberg de l'avinguda Olimpia de Vic