La Flama del Canigó va arribar al Ripollès, Osona i el Moianès amb Coll d’Ares com a punt d’origen, i el record dels presos polítics i exiliats com a fil conductor. El manifest enviat pel president d’Òmnium, Jordi Cuixart, des de la presó de Soto del Real va ser llegit en tots els actes a l’arribada dels portadors del foc, encès la nit abans al cim del Canigó. A Coll d’Ares, es va llegir també una carta del conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, en que assegurava que “tots els inputs que rebo aquí, a l’exili, i que m’arriben de casa nostra em resulten molt més copidors”. En el text, deia que “la llum del Ripollès serà també la nostra llum”.
També a coll d’Ares, l’alcalde de Prats de Molló, Claude Ferrer, va oferir lloc de descans al seu poble, aquest estiu, per als familiars dels presos, i va anunciar una propera trobada d’alcaldes del Principat i la Catalunya Nord, a finals de juliol.
Albert Llimós
Des d’aquest punt de partida, la Flama va arribar a tots els pobles. A Manlleu, es va preparar la rebuda amb l’espectacle Cavalls de Menorca, avançant l’hora habitual d’arribada. A Ripoll, es va rebre amb un espectacle de música i dansa renovat, de to menys festiu que en anys anteriors, que feia referència simbòlica l’1 d’octubre. Diferents clubs esportius van participar en l’arribada de la Flama portant-la als seus pobles corrent, en paral·lel a la caravana de Tradicat: des del mateix Canigó, membres de l’Associació Sant Grau de Campdevànol, i des de Coll d’Ares, voluntaris de Som Esportiu Ripoll i de la Unió Excursionista de Tona.
{{ comment.text }}