La Sala de Viladrau es restaurarà com a seu de la Fundació Mas i Terra

El 21 d’abril de 1594 naixia a Viladrau Joan Sala, àlies Serrallonga, el més popular dels bandolers catalans. Ho feia al mas La Sala. La història i les llegendes que acompanyen aquest personatge han continuat despertant interès i aquest mas, que té els orígens en una primitiva torre fortificada del segle XIV, ha estat parada obligada per a historiadors, curiosos i turistes. Avui la imatge de la casa, enfilada sobre un petit pujol, continua impressionant, però els estralls de l’abandonament també són més que evidents. Tancada des de fa més de mig segle –quan en van marxar els últims masovers–, els actuals propietaris feia temps que donaven veus per trobar-hi una sortida, preferiblement vinculada a usos culturals. I no podien haver trobat millors inquilins per evitar un presumible futur esfondrament: l’han cedit a la Fundació Mas i Terra, una entitat nascuda fa més de 20 anys amb l’objectiu, precisament, de promoure el valor històric, arquitectònic i cultural de les masies. “A partir d’avui la nostra lluita per la conservació de les masies fa un pas més. Els propietaris de La Sala de Viladrau ens la cedeixen perquè la recuperem i la convertim en la seu de la Fundació Mas i Terra”, piulava divendres passat Marta Lloret, la popular Caçadora de Masies, actual directora de la fundació. “La Sala és una casa molt especial, emblemàtica i el millor lloc on podíem estar; no ens podíem permetre de perdre la casa on va néixer en Serrallonga”, ha explicat. La cessió es fixa per un període inicial de 30 anys i inclou assumir-ne la restauració. “Anirem fent passos petits, però ferms”, apunta Lloret. Tot i l’estat precari de la casa, “n’he vist de molt pitjors”, tranquil·litza. Amb tot, la primera intervenció haurà de ser a la teulada superior, on els degoters ja han començat a fer malbé alguns paviments interiors. Tot plegat esperen finançar-ho “per diferents vies”, inclosa la convocatòria d’un micromecenatge. De moment no hi ha calendari per traslladar-hi la seu de la fundació, fins ara al Solsonès. “El valor de La Sala ens transcendeix i és el nostre deure que les generacions que venen puguin seguir gaudint d’un testimoni físic tan important per a la història del nostre país”, insisteix. Els actuals propietaris de la finca feia temps que buscaven opcions per salvar l’immoble, al qual tot just hi havien fet alguns maquillatges més urgents. “Nosaltres sols no podem assumir-ne el cost que implicaria tota la rehabilitació”, havia reconegut el barceloní Ramon Oriol, rebesnet de Jacint Bofill, el prohom que va comprar la finca l’any 1870 (vegeu EL 9 NOU de 18 de juny de 2021). La part més antiga del mas correspon al segle XIV, moment en què es va fortificar i transformar en domus, amb una muralla de tanca i una torre de guaita rodona, que encara avui és ben reconeixible. El cos central de l’edificació correspondria a una ampliació barroca del segle XVII. La família Sala hi va residir fins al 1645, 11 anys després de la mort del bandoler –que tot just hi va viure els primers anys de joventut–. Durant uns anys la casa també va ser propietat de la Comunitat de Beneficiats de la Pietat de Vic, etapa que va finalitzar amb la desamortització de 1837. Actualment el mas està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

La Sala de Viladrau es restaurarà com a seu de la Fundació Mas i Terra

Donen a l’Arxiu Nacional un fons de 700 documents de Verdaguer

El Gran Pessebre d’Alpens es podrà veure fins el 12 de gener

Recullen en una plataforma virtual l’obra i la bibliografia de Torras i Bages

Calldetenes, poble pessebrista

LA PREGUNTA

Creu que la literatura ha de ser obligatòria a Batxillerat?

Cau una bastida d'obra mentre l'estaven muntant, al centre de Vic

Accident entre quatre cotxes a la C-17 a Gurb

Un poble de pessebre fet pessebre

Enxampats dos lladres que volien robar a la cafeteria de l'Hospital de Vic

Alerta a Vic i a Manlleu per la circulació de bitllets falsos

Enxampen a Manlleu tres lladres reincidents

Un detingut per robar 13 patinets elèctrics de treballadors dels escorxadors d'Osona

La Federació de Patinatge trasllada l'agressió de Sant Hipòlit a la comissió antiviolència

Una llúdriga es deixa veure a la resclosa de les Adoberies de Vic

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia