La Ferreria de Tona, L’Avenc de Tavertet o el pont de Querós són algunes de les obres que et deixen amb la boca oberta quan entres al local annex a la casa de Ramon Autet, a Balenyà, on guarda prop de 300 maquetes que ha fet al llarg de la seva vida.
Sembla que entris en un garatge, però el que et trobes a dins et fa sentir com Gulliver arribant a l’illa de Lil·liput, perquè la primera imatge que t’emportes és la d’un mar de vitrines amb tot de construccions, pessebres, cases de pagès i altres monuments en miniatura.
Tot li va començar amb 13 anys, a partir d’un concurs de pessebres que feien a la seva escola. Encara que el primer any va quedar segon, els tres següents ja va liderar el concurs, “i a partir d’aquí em vaig engrescar a fer edificis reals”, explica Autet.
Va ser llavors quan va fer la gran maqueta del restaurant La Ferreria de Tona, una construcció que marcaria la seva carrera com a maquetista, ja que cridaria l’atenció del periodista balenyanenc Carles Capdevila, que li dedicaria un reportatge a El Periódico, el febrer de 1992, amb el titular “L’arquitecte de Lil·liput”.
Aquest nom, de fet, es convertiria en la seva marca i en el seu referent, i al cap d’un temps s’imaginaria, dissenyaria i construiria el castell de Lil·liput, una fortificació amb tots els seus matisos que homenatjaria per una part el seu nom i per l’altra, Capdevila.
Al llarg de la seva vida ha fet prop de 300 maquetes, la majoria de les quals masies i torres. Veient aquesta xifra pot semblar que és fàcil, però tot segueix un procés molt meticulós i complex, acompanyat del caràcter perfeccionista de l’arquitecte: primer, va a l’edifici que vol replicar i en pren totes les mides, i si no hi ha els plànols fets els fa ell mateix.
Després, agafa pedres del voltant de la construcció, perquè sigui igual. Ell en fa les teules, tots els materials “i un cop ho tinc agafo els plànols, la base de la maqueta i faig els fonaments. En acabat començo a pujar les parets, si és pedra amb pedra, si és totxo amb totxo, i així anar fent”.
De fet, té unes quantes capses plenes de centenars i centenars de teules en miniatura, fetes de fang, “les faig d’una en una, quan m’hi poso em puc passar tres mesos només fent teules. Quan faig una maqueta m’agrada tenir tots els materials a punt”, explica Autet.
Les joies de la corona de la seva col·lecció són La Ferreria i L’Avenc de Tavertet, tot i que en aquesta última va fer un pas més i hi va instal·lar un sistema electrònic que aixecava les teulades i mostrava tot l’interior, amb els mobles, les eines i tots els seus elements.
Aquesta innovació va agradar tant que L’Avenc va estar exposat cinc setmanes al Centre d’Artesania de la Generalitat. Tot i haver rebut un rècord Guinness català i tenir una col·lecció espectacular, són pocs els que poden entrar a la sala on ho exposa, tot i que d’aquí a un temps Autet vol que això canviï: “Aquest espai on ho tinc està fet per això, vull tirar una paret a terra i fer-la una zona més gran per poder ordenar les maquetes segons he anat evolucionant jo, començant per les casetes de pessebre, La Ferreria, L’Avenc…”.
A més, “és una cosa que m’agrada mostrar a la gent, que està tot treballat com a la construcció real. Pràcticament porto trenta anys dedicant-m’hi plenament”. De fet, la gent no va tardar gaire a adonar-se del seu talent, i a banda de moltes maquetes que ha exposat en té repartides per tot el món a llocs que van des de Madrid, Galícia o França fins a Alemanya, Escòcia o Santo Domingo.
{{ comment.text }}