L’encant del verd que amaga el gris

Una ruta guiada impulsada per Sumem Patrimoni i l’Oficina de Turisme ha permès endinsar-se, els diumenges d’aquest mes d’octubre, en alguns dels jardins històrics que ‘amaga’ el centre històric de Vic. Tornar a entrar a Casa Comella, entre els petits tresors. La Casa Comella és un dels exemples d’arquitectura modernista més lluïts que conserva la ciutat de Vic. L’any 1896, l’empresari Josep Comella en va encarregar la construcció a l’arquitecte barceloní Gaietà Buïgas –l’autor, entre d’altres, del monument a Colom–. L’enorme casalot, amb una façana profusament ornamentada i que ocupa tota una illa de cases, l’habiten avui un grup divers de llogaters i propietaris. L’any 2011, Bon Breu va adquirir l’escala principal i tota la planta noble, fins llavors de propietat municipal, amb la intenció inicial de traslladar-hi la seu corporativa. Des de llavors, però, la planta ha romàs tancada. L’espai, d’uns 1.300 metres quadrats, inclou, a la part posterior, la seva particular “cirereta”: un evocador jardí d’estètica igualment modernista. Poder-lo redescobrir, malgrat l’actual estat de desatenció, ha estat un dels atractius afegits de la ruta “Jardins històrics de Vic”, promoguda per l’Oficina de Turisme i el projecte Sumem Patrimoni, amb l’objectiu de visibilitzar i posar en valor aquests espais, sovint de propietat privada. L’agrònoma i paisatgista Roser Vives ha estat l’encarregada de conduir-la durant els quatre diumenges d’octubre –en queda un–. “La gràcia és que està tal qual; no s’hi ha fet cap reforma important”, destacava diumenge passat, a peus del jardí de Casa Comella. Avui l’herbam s’ha menjat la traça dels caminois que serpentejaven els parterres de la terrassa, mentre que el perímetre manté les arcades de ferro que, en el seu moment, sostenien les plantes enfiladisses. Al mig hi emergeixen ufanosos magraners, presseguers o un arbre de Júpiter de notables dimensions, una espècie d’origen asiàtic que creix molt a poc a poc, fet que testimonia la seva antiguitat. El jardí es va plantar sobre un petit promontori de roca, a l’entorn del qual s’hi va edificar el conjunt de la casa. Paradoxalment, gràcies a l’estat de deixadesa amb què es troba “s’ha mantingut l’esperit i l’essència originals”, apuntava Vives, convençuda que, tan bon punt s’hi intervingui –semblaria que Bon Preu ha començat a moure alguna fitxa–, “l’espai esdevindrà del tot recuperable”. I d’una casa de finals del XIX a una altra de mitjans del XVIII. Coneguda també com la Casa Balmes –és on va passar els darrers anys de la seva vida i va morir el filòsof Jaume Balmes–, la Casa Bojons és una de les admirables cases d’estil barroc que s’estenen al llarg de la plaça Don Miquel de Clariana i el carrer de Dues Soles. La finca pren l’actual fesomia el 1770, gràcies a la refosa dels tres edificis anteriors d’arrel medieval. Discretament ubicat a la part posterior, hi floreix el seu jardí urbà. Amb una singularitat afegida: “És un dels exemples de jardins sobremuralla d’aquesta part del nucli antic”, destacava Vives. S’hi poden contemplar quatre notables pereres –avui amb els fruits per terra, que ningú ja no recull– i quatre castanyers d’índies, més joves, de moda entre les famílies benestants de l’època. Dues espècies que testimonien un factor que es va repetint en molts d’aquests jardins: “No sempre han estat simplement jardins”. Atenent a les necessitats de cada etapa, la funcionalitat d’aquests minúsculs pulmons verds urbans “han evolucionat” i, a banda del caràcter purament ornamental, també han exercit d’horta o de verger d’arbres fruiters. Aquest caràcter canviant, sumat a la poca documentació que se n’ha derivat, dificulta de poder “resseguir la història” de cada un d’ells, recordava Vives. I ho sap de primera mà perquè va ser la tècnica que va redactar el primer inventari d’aquests jardins de l’entorn del nucli urbà, durant el procés d’elaboració de l’actual POUM. Gràcies a això, avui hi ha una trentena d’aquests espais verds que estan catalogats –i degudament recollits dins de la fitxa de les respectives finques. Un altre exemple d’aquest caràcter canviant dels jardins del nucli antic el presenta la més que centenària Casa Pratdesaba, al carrer de l’Escola, seu de l’històric observatori de l’astrònom Josep Pratdesaba. Tampoc en aquest cas s’han esborrat les traces de “com es devia dissenyar inicialment”. Avui hi fan patxoca un plataner i un til·ler, “molt valorats per l’ombra que oferien”, o un boix grèvol de grans dimensions. Un vell cirerer, en canvi, no ha tingut tanta sort; és mort. “Els jardins són espais vius i això també condiciona aquest caràcter canviant”, insistia Vives. Com a tret singular, aquest jardí es va aixecar sobre les restes de la seu de l’antiga Universitat Literària, l’antic mur de la qual recorre aquesta i les dues finques veïnes, Casa Bayés i Casa Ylla-Català. Entre la mitja dotzena llarga de jardins que ha traçat la ruta –dividida en dues etapes; aquest diumenge encara es pot resseguir la segona–, una menció especial pel de la casa mare de la Congregació de Dominiques de l’Anunciata. L’actual seu, a la cantonada de la ronda de Camprodon i el carrer del Pare Coll, es va aixecar a finals del segle XIX. Des de llavors, el conjunt d’edificacions s’han anat estenent i adaptant a les necessitats, sobretot, de l’escola que acullen, el Pare Coll. A la part central del convent hi conserven, però, “un jardí viu i esplendorós, un dels millors de la ciutat”, descrivia Vives. Un jardí clos, amb hort i verger inclosos, que no ha perdut “el seu simbolisme”, com a espai de recer per a la comunitat. Tot i estar catalogats, no és fàcil vetllar per la preservació d’aquests espais. “És difícil gestionar-ho i difícil de fer-ho entendre”, admetia l’arquitecta Anna Rovira des de Sumem Patrimoni, el projecte municipal nascut fa dos anys amb l’objectiu de difondre el patrimoni arquitectònic més tradicional de la ciutat, sovint anònim. També Elisenda Foradada, arquitecta municipal, destacava la importància de fomentar la pervivència d’aquests jardins amb encant. Són les petites taques verdes que amaga el color gris que transmet, de portes enfora, la traça urbana del centre històric. Tot i que sovint són invisibles, “no han de ser espais oblidats”.

L’encant del verd que amaga el gris

El pla director del castell de Taradell preveu actuacions per valor de 465.00 euros

La colònia ‘oblidada’

El so de les campanes de Ribes de Freser ja és oficialment Bé Cultural d’Interès Local

Una segona inversió a Sant Tomàs de Riudeperes permetrà obrir al públic alguns espais

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana