Aneu a saber per què alguns animals marins ens han inspirat més que d’altres. Cada animal té les seves característiques, i hi veiem similituds a aspectes de la vida que ens envolten. Per exemple, la sípia escup un líquid per defensar-se dels predadors, per això deu ser que a Menorca i a Eivissa una sípia és una escopinada –que en aquest darrer cas no és pas per defensar-se, sinó per embrutar el terra–. També pren el significat de ‘mullena’ a la zona de Tortosa quan algú és sota la pluja. I, com sabem, és la matèria colorant preparada amb la tinta que secreta la sípia; igualment és el color d’aquesta matèria, de to terrós.
Un altre animal marí és el pagell, un peix que té el cos ovalat, de color vermell per damunt, rosat pels costats i blanc rosat al ventre, i és ben saborós, tan saborós que tothom se’l disputa. Deu ser per això que es diu Està el pagès entre advocats com el pagell entre dos gats. I encara n’hi ha una altra d’aquest peix: Més val ser cap d’arengada que cua de pagell: és a dir, convé més ser dirigent d’una empresa o d’una comunitat petita que ser súbdit en una col·lectivitat gran.
De Mallorca sempre ens arriben expressions vives, espontànies i creatives –com d’arreu, de fet–. Tenir els ulls de boga estantissa es diu d’aquell(a) qui va amb els ulls ben oberts però mancats de vivor. La boga és un peix que fa de 20 a 30 centímetres de llarg, té l’esquena grisa blavenca i els costats i el ventre, argentats amb tres o quatre faixes daurades sota les línies laterals. No sabem si hi ha dites sobre el sorell (peix blau i allargat, amb una serra d’espines a cada costat de la cua), però en sentit figurat, els caramells de mocs que pengen del nas a Mallorca se’ls anomena sorells.
Les expressions que sí que diem molt sovint a Catalunya són estar anxovat (‘estar estret en un espai reduït o no tan reduït’) i estar com (a) sardines (amb el mateix significat que l’anterior). Una situació que patim, malauradament, moltes vegades al tren i al metro. També pot prendre el sentit de ‘sense ventilació’, com és en aquest cas: “Vivia en una habitació anxovada i no sortia d’allà”. I ja que parlàvem de sardines, convé recordar que Qui menja sardina, que cagui l’espina o bé Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l’espina. Els qui s’aprofiten de les coses agradables també han de patir les conseqüències desagradables, ves!
{{ comment.text }}