El procés d’engreix dels porcs Duroc és més lent, fet que els converteix, a efectes econòmics per al gran sector, en “menys eficients”. Per contra, es tracta d’una raça “molt agraïda” perquè ofereix uns resultats qualitatius “diferencials”. La seva carn és “més tendra, més sucosa i més gustosa”. Qui ho explica és Jordi Font, gerent de Provetsa, comercial farmacèutica de productes per a la veterinària amb seu a Vic i gairebé 40 anys de trajectòria. És l’empresa que aquest dijous va subministrar els sis porcs, més que mai, que des de la nit anterior van anar rostint al mig de la plaça Major –penjats d’unes flamants i espectaculars graelles– per servir-ne, al migdia i al vespre, un dels entrepans estrella del Dijous Llarder de Vic, el de porc rostit. La festa, ajornada una setmana pel decret de ventades de dijous passat, va tornar a congregar una gran gentada a la plaça Major.
L’ajornament de la festa una setmana havia fet patir els principals organitzadors del Dijous Llarder, Osona Cuina. “A primera hora ha semblat que costava una mica arrencar”, apuntava Marc Riera, cuiner del Cafè del Mig de Perafita. A mig matí, però, la plaça ja feia goig, i al migdia es van tornar a viure les habituals cues de gent per recollir els tiquets del dinar. Al vespre, tot i que s’havia girat un vent fred, la plaça es va tornar a animar per la tanda de sopars. Al final es van acabar servint al voltant de 7.000 entrepans, superant els 6.500 assolits l’any passat.
El Dijous Llarder ja ha esdevingut una “cita destacada” dins del calendari festiu de la ciutat, en paraules de l’alcalde, Albert Castells. Una mena de festa major del porc. I el secret de l’èxit, segons el mateix Marc Riera, és haver posat en valor una festa tradicional “que s’havia celebrat sempre”, i escenificar-la en un entorn “privilegiat” com la plaça Major de Vic. Comptar amb l’etiqueta d’una col·lectiu amb solera com Osona Cuina hi suma la resta. “No es pot deixar perdre”, sentenciava Riera.
La festa també és, avui, el resultat de múltiples complicitats. Com la de l’Escola d’Hostaleria d’Osona, amb seu a Tona, que hi va aportar una vuitantena d’alumnes, en dos torns. “Per a ells és tota una experiència educativa; un event d’aquestes dimensions ofereix uns aprenentatges molts diferents dels de dins d’una cuina”, deia Oriol Borrull, professor i cap del departament de pastisseria de l’escola.
“A mi tot això em porta records visuals i olfactius de quan amb els avis feien la matança del porc a la masia que tenien al Brull”, rememorava el sommelier David Seijas, que va participar en un dels diferents actes lúdics que van acompanyar el programa; en aquest cas, el 2n Concurs del Dijous Llarder.
“Això també és allò del paisatge a la cassola que deia Josep Pla. Som terra de porcs”, deixava anar el veterà Manel Molera, un dels fundadors d’Osona Cuina i impulsors del Dijous Llarder, que acostuma a treure-hi el nas. Més de 20 anys després de la primera edició, celebrada el 2003, “està molt bé que això visqui aquesta renovada empenta”, deia. Doncs l’any que ve tocarà festa grossa: coincidiran la 25a edició del Dijous Llarder amb el 30è aniversari d’Osona Cuina.
