Un únic penitent, el Cirineu, enfundat amb vesta negra i carregant la imatge del Sant Crist, avança a pas lent pel carrer del Comte. De fons, les notes d’El record, una cobla composta expressament per a la processó de Manlleu.
Quan arriba a mig carrer s’atura i, des de dalt d’un pis, la Jacinta, membre de la Peña Flamenca, entona una saeta. És una de les emotives escenes de la visita teatralitzada que entre dimecres i diumenge a la nit van poder viure prop de 400 persones pels carrers de Dalt Vila.
Es tractava d’una inèdita ruta teatralitzada, titulada “El Manlleu d’abans”, ideada pel guia turístic de Fòrum Vicus Xavier Cervera i amb direcció artística de l’actor manlleuenc Xavier Boada, a partir d’una proposta de Manlleu Associació de Botiguers (MAB).
La processó del Sant Enterrament té les arrels al segle XVIII, però no serà fins a partir de 1917 quan una colla de prohoms manlleuencs la refloten i reimpulsen, fins al punt que arribarà a aplegar més d’un miler de participants.
Als anys 60, el silenci que acompanyava els penitents es trencava puntualment amb el cant espontani d’alguna saeta. Un detall anecdòtic per il·lustrar la fusió de cultures que va implicar la primera gran arribada d’immigració andalusa a la ciutat. Sigui com sigui, i pel que sigui, la processó es va deixar de fer l’any 1970.
Aquesta només era una de la desena de parades que proposava la ruta. L’objectiu, rememorar alguns episodis de la història de Manlleu, sobretot a través de les tensions socials que s’hi han lliurat els últims segles.
Episodis escrits i documentats, però rememorats amb l’encant afegit d’unes escenes dramatitzades –protagonitzades per sis actors i actrius–, i fent parada “en detalls que potser quan ens movem pels carrers sovint no ens hi fixem”, destacava el mateix Cervera.
La ruta arrencava en un dels punts “emblemàtics” de la ciutat, davant de les restes d’un dels antics portals medievals, de quan Manlleu estava emmurallada. A tocar, l’històric pas de les Bruixes i de la pedra cantonera on hi ha gravada “la mà de l’escut més antiga que es coneix, de 1582”.
A partir d’aquí, el recorregut, no cronològic, avançava entre disputes: entre filipistes i austriacistes; entre liberals i carlins; entre empresaris i treballadors. Moments també per descobrir que dins del portal del número 19 del carrer del Comte hi havia hagut uns antics rentants de roba, per quan l’aigua del canal es gelava en ple hivern; o aturar-se davant l’escut papal que, tres portes més amunt, recorda el lloc on el Bisbat hi cobrava els seus impostos.
Especial protagonisme també per l’església de Santa Maria, la consagració de la qual, l’any 906, marcarà la gènesi de Manlleu. L’exalcalde Joan Usart va acompanyar l’escena amb l’orgue. Al seu entorn, un dels episodis menys coneguts. Els més de 400 anys que el temple va acollir un monestir agustinià annex. Avui en són testimoni les restes de dues etapes: l’antic claustre romànic i les arcades gòtico-renaixentistes que afloren just al costat de l’església. Per tancar el recorregut, de poc més d’una hora, un tastet de productes locals servit pel MAB –els comerciants de l’entitat viuran l’última sessió, aquest dilluns.
“Manlleu ha mirat amb poca tendresa el seu passat, i quan comences a gratar una mica t’adones que ha tingut un paper significatiu en grans moments de la història”, reflexionava Xavier Boada, que va assumir la direcció artística del muntatge. “La cultura ha estat un dels grans poders de transformació de Manlleu i també ha de ser una de les grans apostes de futur”, expressava durant la presentació la historiadora Mercè Puntí, que va compartir el guiatge de la ruta amb Xavier Cervera en algunes de les sessions. “Iniciatives com aquesta en ajuden a refermar el nostre orgull manlleuenc”, sentenciava Albina Vilalta, actual presidenta del MAB. “Manlleu, ciutat d’emocions”, va voler reblar Cervera al final de cada ruta. La proposta podria tenir continuïtat dins del calendari cultural de la ciutat.
{{ comment.text }}