Més sàvies que bruixes

La persecució i condemna de dones acusades de bruixeria va tenir lloc entre els segles XVI i XVII en plena edat moderna i arreu d’Europa. Només a Catalunya, entre 1617 i 1622 van ser executades unes 400 dones. A Centelles el fenomen es va viure puntualment –se sap, per exemple, que una dona de Seva va ser penjada al Pla de les Forques–. En canvi, va fer fortuna, ningú sap ben bé el perquè, una dita de transmissió oral, el “De Centelles, bruixes totes elles”, que Joan Amades va recollir en el seu Folklore de Catalunya. Des de ja fa gairebé 30 anys, aquest fil gairebé invisible es manté revestit d’una proposta festiva que també ha fet fortuna, el Cau de Bruixes. Fa 400 anys van ser acusades de bruixeria moltes “dones sàvies” que exercien com a “sanadores, apotecàries o hospitaleres”; dones que sovint sortejaven les prohibicions d’un Antic Règim que, per exemple, els impedia d’exercir la medicina. “Aquelles dones guarien el cos i l’esperit per mitjà d’una barreja de medicina, màgia i religió”, havia descrit, en una de les edicions del Cau, la historiadora Teresa Vinyoles. Anna Mas, des de La Nunu, on exerceix d’herbolària i nutricionista / MIQUEL ERRA Exercir com a “llevadores o fetilleres” era la seva manera particular de relacionar-se “amb el món i amb els altres”. I ho feien amb un tret diferencial respecte de la majoria d’estaments mèdics oficials, liderats per homes: “El seu tracte era personal i humà”, havia emfatitzat Vinyoles. “La figura de la bruixa no és un personatge mític o simbòlic”, sinó que era una dona amb coneixements, arrelada a la comunitat i amb una forta connexió amb el cicle de la vida, basada en l’observació de la natura i el cos humà. Ho reflexiona avui la centellenca Núria Mas, que també sap, de primera mà, què és dur penjada una etiqueta: “Per a molts soc la Núria de les herbes”. L’any 2014 va obrir a la plaça Major una botiga de productes ecològics i herboristeria, La Nunu. Paral·lelament s’ha anat formant en el terreny de la nutrició i les teràpies naturals. Un camí professional que, d’alguna manera, la vincula a aquelles antigues sanadores acusades de bruixeria, “que també apostaven per respectar els cicles naturals de les persones i per l’acompanyament personal en moments com el naixement o la mort”. Un acompanyament que ara també busquen molts dels seus clients, “que volen ser escoltats”. A Mas les bruixes li transmeten “un sentiment transgressor”. Per ella, aquelles dones “tenien un pensament crític i una autonomia que les convertia en una amenaça per a la societat. No eren perseguides per la seva suposada màgia, sinó per la seva llibertat”. LES BRUIXES DE L’ANY, AMB LES ESCOLES El col·lectiu Bruixes de l’Any, que enguany escollirà la 26a membre, continua guanyant pes específic. Aquests dies previs han protagonitzat recorreguts per als escolars. Per això, se sent orgullosa de representar, d’alguna manera, aquest saber ancestral. “La meva professió de mutricionista integrativa, amb una mirada gestàltica, em permet crear ponts entre el que expressa el cos i que cal oferir.” Com a “bruixa moderna”, un dels seus reptes és, també, el “retornar el poder a les dones a recuperar la seva ciclicitat, perquè entendre com és el teu cicle t’ubica en un lloc de control i poder”. A més, vol fer extensiva la seva tasca com a herbolària i nutricionista, que exerceix des de La Nunu, al paper de la majoria de comerços de proximitat del poble. “Les botigues han estat històricament l’espai on es perpetuava el traspàs de coneixement de l’ofici, espais de reunió i de trobada i un lloc d’escolta a l’altre”, conclou. En els últims anys han estat diversos els sectors que han reinterpretat la figura de les bruixes en la línia d’aquest “empoderament” de les dones, lluny de la imatge sinistra que les va embolcallar, també en el món de la ficció. “A Centelles les bruixes no fan por”, ratifica la centellenca Montse Vilamajó, Bruixa de l’Any del 2014. Vilamajó ha desplegat els últims anys –juntament amb Joan Mas, Esther Vendrell i Jaume Guinovart– tota una faceta com a ratafiaire que li ha reportat premis i reconeixements, a més d’explorar l’elaboració de tota mena d’ungüents. Un hobby que també convida a mirar enrere: “Les bruixes tenien aquests coneixements populars com a remeieres o trementinaires que eren”, diu Vilamajó. I és precisament aquest perfil el que es vol transmetre al Cau de Bruixes. “Reivindiquem la bruixa remeiera, la d’aquelles dones sàvies, dones bones”, coincidien dimecres Joana Aragall (Bruixa de l’Any del 2023) i Tina Falgueres (2016), durant un dels recorreguts per a les escoles que el col·lectiu Bruixes de l’Any ha reforçat les últimes edicions, com a prèvia de la fira. Centelles entra al Cau Centelles es prepara per viure la seva festa més multitudinària. El Cau de Bruixes va néixer com a complement del Carnaval i avui s’ha consolidat com la festa que té més seguiment de gent de fora el poble. Dissabte serà el dia central. “Cada any renovem els espectacles per oferir un Cau fresc i amb noves propostes”, expliquen des de l’organització. La 28a edició tornarà a comptar amb la implicació del col·lectiu Bruixes de l’Any –ja amb 25 edicions al darrere–, que fan un nou pas endavant adreçant-se a les escoles per involucrar-hi els infants, que participaran en part del ritual central que tindrà lloc a la plaça Major. Un nou espectacle principal, titulat “Bruixes, dones de llum” –que es podrà seguir en directe per EL 9 TV–, tornarà a anar a càrrec de Pierrot Teatre i Gog i Magog. En l’espectacle hi prendran part més de 70 persones. L’acte culminarà amb la proclamació de la 26a Bruixa de l’Any, el nom de la qual és un dels secrets més ben guardats fins a última hora. Tant dissabte com diumenge al matí funcionarà el Mercat Màgic, enguany amb 110 parades –i una vintena més en llista d’espera–. Divendres ja es viurà un dels habituals preàmbuls, el Sopar de Bruixes. No hi faltaran l’Escola de bruixeria, l’obertura dels carrers i racons temàtics, el correfoc, el Joc del Llop o una activitat per al jovent, l’Akelarre. Al Pla del Mestre també hi haurà tot un espai de food trucks. “Són dies molt esperats i de molta activitat al poble”, destacava en la presentació l’alcalde, Josep Paré, en referència al fet que el mateix diumenge també hi haurà el pregó del Carnaval. El regidor de Participació i Transparència, Albert Reixach, ha agraït la feina de tota la gent que treballa “per fer possible tant el Cau de Bruixes com el Carnaval”. L’organització manté també el compromís amb la inclusió, amb espectacles interpretats amb llengua de signes.

Més sàvies que bruixes

Ruta de murals a Calldetenes

En marxa el Dijous Llarder dels 8.000 entrepans a la Plaça de Vic

Xevi Currius, l’osonenc que ha guanyat el 40è Concurs de Menjar Calçots de Valls

La fidelitat a la Candelera

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu

Aquell local d'adolescents

Trànsit recomana als conductors evitar la C-17 aquest matí

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Manlleu homenatja els morts de l'incendi

Els Mossos atribueixen a una intoxicació per fum la mort dels joves de Manlleu

Una veïna del bloc de Manlleu afectat per l'incendi: "Per sort estic viva i ho puc explicar"

Especial El 9 Informatiu per l'incendi mortal de Manlleu

Una nit llarga i trista a Manlleu