Prestigiar les antiguitats

Dues imponents cuines de carbó d’entre finals del segle XIX i principis del XX; una d’origen francès, l’altra belga. Això sí, amb un pes considerable, de més de 200 quilos cada una. Eren dos dels objectes més singulars i exclusius que es podien trobar aquest diumenge al matí entre les parades d’una nova edició de la descarregada d’antiguitats al recinte firal del Sucre de Vic, que des de fa més de 20 anys té doble cita anual: la de primavera i la de tardor. Durant tot el matí hi van arribar a passar un miler de visitants. Aquestes dues cuines, juntament amb una màquina de cosir Weeler Wilson de Nova York, també de finals del segle XIX, o un bagul folrat amb cuir, “que no desentonaria gens al Museu de l’Art de la Pell”, eren algunes de les peces “fora de sèrie” que exhibia el vigatà Esteve Galobardes, responsable d’Agorart, l’empresa organitzadora de la mostra. “No vol dir que portar peces molt bones venguis més, però ajuden a prestigiar aquesta descarregada; comprin o no comprin, a la gent els agrada veure, preguntar i recordar”, reflexionava el veterà antiquari a mig matí, mentre un formigueig constant de gent continuava entrant al recinte firal. Malgrat que el sector ha viscut els seus alts i baixos, la vitalitat i poder d’atracció d’aquesta descarregada sembla evident. “No ens podem queixar”, reconeixia Galobardes. I millor prova és que, en els últims anys, hi ha hagut un repunt de paradistes. De la trentena de fa uns anys s’ha passat als 45 que hi havia aquest diumenge, procedents de les quatre províncies catalanes. Els mateixos antiquaris i brocanters s’han anat adaptant als nous temps. “Ara ja no es queden a la botiga, surten a fires i mercats d’arreu de l’Estat.” El material que exposen també ha anat evolucionant. “Cada vegada hi ha més objectes dels anys 20 i 30 pensats per a la decoració més que per al col·leccionisme.” I malgrat que al jovent encara els costa d’entrar en aquest món, “quan es van fent grans s’hi van interessant”. Galobardes reconeixia que una de les claus de l’èxit d’aquestes descarregades de primavera i tardor és poder disposar d’un recinte firal que ofereix a paradistes i visitants “unes condicions excel·lents”, i a aixopluc. “No se’n fa cap més com aquesta arreu del país; totes són a la intempèrie”, valorava Galobardes. Malgrat això, admetia que en l’actualitat seria “molt difícil” de recuperar la històrica Vicantic, la gran fira d’antiguitats que s’havia celebrat a Vic durant gairebé un quart de segle. Ell mateix, juntament amb tres antiquaris més, la van posar en marxa el 1992. En les últimes edicions ja se n’havia fet càrrec l’Ajuntament i finalment va desaparèixer el 2017. “Comportava unes despeses enormes; havia arribat a durar nou dies en ple mes d’agost”, rememorava Galobardes. Ara mateix, mantenir vives aquestes dues descarregades l’any “ja és tot un èxit”.

Prestigiar les antiguitats

El Mercat Medieval de Vic supera els 250.000 visitants en una 29a edició marcada pel bon temps

Gil Pratsobrerroca, el fenomen literari del moment, al ‘… i bona lletra’ d’EL 9 TV

Salvador Illa visita Espinelves i Folgueroles

Un missatge per la pau, premi del concurs de portades d’EL 9 NOU

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Què li ha passat a la Pilarin?

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic