Prestigiar les antiguitats

Dues imponents cuines de carbó d’entre finals del segle XIX i principis del XX; una d’origen francès, l’altra belga. Això sí, amb un pes considerable, de més de 200 quilos cada una. Eren dos dels objectes més singulars i exclusius que es podien trobar aquest diumenge al matí entre les parades d’una nova edició de la descarregada d’antiguitats al recinte firal del Sucre de Vic, que des de fa més de 20 anys té doble cita anual: la de primavera i la de tardor. Durant tot el matí hi van arribar a passar un miler de visitants. Aquestes dues cuines, juntament amb una màquina de cosir Weeler Wilson de Nova York, també de finals del segle XIX, o un bagul folrat amb cuir, “que no desentonaria gens al Museu de l’Art de la Pell”, eren algunes de les peces “fora de sèrie” que exhibia el vigatà Esteve Galobardes, responsable d’Agorart, l’empresa organitzadora de la mostra. “No vol dir que portar peces molt bones venguis més, però ajuden a prestigiar aquesta descarregada; comprin o no comprin, a la gent els agrada veure, preguntar i recordar”, reflexionava el veterà antiquari a mig matí, mentre un formigueig constant de gent continuava entrant al recinte firal. Malgrat que el sector ha viscut els seus alts i baixos, la vitalitat i poder d’atracció d’aquesta descarregada sembla evident. “No ens podem queixar”, reconeixia Galobardes. I millor prova és que, en els últims anys, hi ha hagut un repunt de paradistes. De la trentena de fa uns anys s’ha passat als 45 que hi havia aquest diumenge, procedents de les quatre províncies catalanes. Els mateixos antiquaris i brocanters s’han anat adaptant als nous temps. “Ara ja no es queden a la botiga, surten a fires i mercats d’arreu de l’Estat.” El material que exposen també ha anat evolucionant. “Cada vegada hi ha més objectes dels anys 20 i 30 pensats per a la decoració més que per al col·leccionisme.” I malgrat que al jovent encara els costa d’entrar en aquest món, “quan es van fent grans s’hi van interessant”. Galobardes reconeixia que una de les claus de l’èxit d’aquestes descarregades de primavera i tardor és poder disposar d’un recinte firal que ofereix a paradistes i visitants “unes condicions excel·lents”, i a aixopluc. “No se’n fa cap més com aquesta arreu del país; totes són a la intempèrie”, valorava Galobardes. Malgrat això, admetia que en l’actualitat seria “molt difícil” de recuperar la històrica Vicantic, la gran fira d’antiguitats que s’havia celebrat a Vic durant gairebé un quart de segle. Ell mateix, juntament amb tres antiquaris més, la van posar en marxa el 1992. En les últimes edicions ja se n’havia fet càrrec l’Ajuntament i finalment va desaparèixer el 2017. “Comportava unes despeses enormes; havia arribat a durar nou dies en ple mes d’agost”, rememorava Galobardes. Ara mateix, mantenir vives aquestes dues descarregades l’any “ja és tot un èxit”.

Prestigiar les antiguitats

Sebastià Bardolet: “Hem lluitat per dignificar l’ensenyament musical”

En Cinto Fils desafia la pluja

El Petit Circ Cric porta la seva màgia a Vic

El Toca Fusta resisteix a la pluja

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès