Primers vins de Vinyalleons

Set anys. És el temps que ha passat des que els germans Núria i Oriol de Soto Salvans van plantar 11.000 ceps a la masia familiar del Lleopart, a Vilalleons, fins a poder tenir a les mans els primers vins embotellats per vendre del Celler Vinyalleons. D’entrada en posen al mercat un de negre i un de blanc, i en tenen un tercer, també negre, acabant de madurar. Tots ells són fruit de la verema de l’any passat. Arrencar des de zero qualsevol projecte vitivinícola requereix els seus tempos. I el trajecte acostuma a ser sinuós. “Sabíem que serien uns anys per arribar fins aquí, i no ha estat fàcil”, admet Núria de Soto, que ha comandat, a peus de la vinya, el dia a dia del procés. De fet, l’inici de la comercialització s’ha endarrerit un parell d’anys respecte de les primeres previsions –amb una pandèmia pel mig inclosa–. Ara la persistència comença a tenir premi. “N’estem molt contents, d’aquests primers vins que posem a la venda”, assegura De Soto, a qui li brillen els ulls quan mostra les ampolles. És conscient, però, que el camí no ha fet més que començar: “El vi és una evolució constant; els que traurem l’any que ve seran similars però alhora diferents d’aquests primers”, reflexiona. El que van tenir clar, des del primer dia, va ser la voluntat d’imprimir caràcter territorial al projecte. Dotar aquests vins de la pàtina del clima i del terreny que els ha vist florir. Aquest hauria de ser el toc “diferencial” del vins del Celler Vinyalleons. Un vincle i un respecte per l’entorn i la seva història que també han volgut testimoniar a través de l’etiquetatge dels dos primers vins que posen a la venda. El vi blanc l’any batejat com a ‘38. Vinya del Refugi 1938; i el negre, L’A. Vinya de l’Aviador. En tots dos casos, referències al passat del Lleopart, quan en plena Guerra Civil aquest mas es va convertir en seu de comandaments republicans del cos d’aviació –hi tenien el refugi i un polvorí–, just a tocar del pla on van habilitar l’aeròdrom de Vilatorta. La marca és obra de l’estudi de disseny Grow, de la dissenyadora Anna Serra, especialitzat en branding i packaging de vins i caves. El vi negre, elaborat amb tres mesos en barrica, és “100% sirà”, una varietat que li ha confegit les seves particulars aromes afruitades i tocs d’espècies. Un vi fresc i “molt fàcil de beure”, descriu De Soto. D’aquest n’han elaborat 2.200 ampolles. El vi blanc és el resultat d’un cupatge de les varietats chardonnay i garnatxa blanca. Un vi amb regust a cítrics i també florals, “sedós en boca i de textura agradable”. D’aquest n’han embotellat 3.000 unitats. A la bodega hi tenen un tercer producte, batejat com a Núria Isuet. Es tracta d’un segon vi negre, un punt més elegant i distingit, que han decidit mantenir “en repòs” uns mesos més abans de treure’l al mercat. Completat l’embotellament just abans de Setmana Santa, ara han iniciat la xarxa de comercialització –comptem amb l’assessorament de Creacció–. La voluntat inicial és arribar, primer, a botigues gurmet i restaurants de la comarca i entorn immediat. Els últims dos anys, els vins de prova de les primeres veremes s’han pogut tastar i valorar, per exemple, en el marc del Torelló Mountain Wines. Ara la cosa ja va de debò. “Cada any n’hem anat aprenent més, i les vinyes han anat madurant”, sospira De Soto, mentre acaben de completar els últims equipaments del flamant celler.

Primers vins de Vinyalleons

De la Fisher-Price a RAC105

Una carta diària durant 25 anys

Ferran Albrich presenta a L’Atlàntida el primer disc sobre poemes de Joan Margarit

Mirades a la realitat amb ‘La Lupa’

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Una carta diària durant 25 anys

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin