‘Reinventar’ la llana d’ovella ripollesa

Alguns dels subproductes que genera un ramat d’ovelles com ara pells i llana han patit un procés de devaluació, abaixant-ne els preus fins a deixar-los pràcticament a zero. Actualment, escorxar un xai surt aproximadament a 10 euros, el mateix preu que fa 20 anys es pagava per una pell. Al voltant de 2010 ja només en pagaven vuit, i avui dia pots considerar-te afortunat si te’n donen més d’un euro, sobretot després de la caiguda del mercat asiàtic que va haver-hi arran de la covid. El ripollenc Miquel Casas ha menat durant anys una petita explotació que intentava autoabastir-se pel que fa al farratge i cereals, va atipar-se de malvendre-les a tractants i es va proposar “donar-li un nou valor a través de la innovació”. Per aconseguir-ho va demanar a l’escorxador que les apartessin sense talls de ganivet, pintades o esparracades. El procés demana salar les pells, per evitar que es facin malbé posant-s’hi mosques i altres insectes. Aleshores porta lots de 20 o 30 pells a adobar, amb Pep Martí, fill d’una adoberia de Vic que segueix practicant artesanalment l’ofici, així com a Jordi Rovira, un altre ripollenc que treballa a Sant Pere de Torelló, per tenyir-les. Moltes pells les venia per a decoració, però com que en produïa més que no pas en venia va pensar en la postvenda o confecció. “La meva primera experiència va ser una manta per a un llit de matrimoni”, explica Casas. Amb el suport d’una dona que es dedica a cosir, va ampliar el ventall amb sarrons de pastor, bosses per a noia, barrets, colls o samarres reversibles. Tot aquest producte es ven en diferents punts de venda, com ara l’Hotel Solana de Ripoll, d’on en Miquel és fill, al Museu Etnogràfic i a establiments de Queralbs i Setcases. La llana és l’altre producte al qual treu suc, juntament amb ramaders de l’Associació de Pastors del Ripollès. Des de 2020, que un cop esquilats els ramats trien la blanca i sense pèl, n’envien un camió amb quatre tones a una fàbrica de Palència, on la renten i la retornen en bales compactades i amb la meitat de pes que s’havia recollit. Moltes d’aquestes les compra l’empresa Hilaturas Jesús Rubio, de Barberà del Vallès, gràcies al seu valor afegit. Un petit percentatge la carden o pentinen i acaba servint per fer els tallers de feltre anomenat “Del ramat a l’escola”, un projecte paral·lel per posar en contacte la tradició de la llana i pastors amb les escoles o col·lectius que s’hi interessen. El bestiar ha agradat sempre a Miquel Casas, perquè el seu pare ja tenia ramats de vaques i ovelles. En canvi, ell va preferir estudiar Geologia, i quan ja havia acabat la carrera va coincidir en el moment que a casa es volien vendre les ovelles, després d’haver-se desprès inicialment de les vaques. Com que preferia quedar-se al Ripollès que no anar a treballar a Barcelona, va quedar-se-les i en va comprar unes quantes més amb la idea de fer xai ecològic. D’això fa 16 anys, i la viabilitat econòmica del projecte l’han empès a quedar-se’n una quarta part –en té cinquanta caps entre ovelles i cabres– i així tornar a invertir papers i convertir la geologia en la feina principal. En cas de poder anar venent pells adobades, o bé els productes que elabora per encàrrec, “ja n’estic més que satisfet”.

‘Reinventar’ la llana d’ovella ripollesa

EL 9 TV emet en directe a la Festa del Pi de Centelles, aquest dimarts al migdia

Temps de tòfona a Centelles

Concorreguda 15a Fira Pont a Pont a Roda de Ter

La Vola, mil·lenària

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Protecció Civil alerta que el riu Ges supera el llindar de perill a Torelló

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

La llevantada ja ha deixat registres de més de 130 litres a Osona

Vic enderrocarà la plataforma triangular entre el parc Jaume Balmes i el passeig Pep Ventura

Vic rebrà 15 milions d'euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 - 2029

Dos ferits lleus en una sortida de via a la collada de Toses

Uns 170 tractors al tall de l'Eix a Gurb per demanar un millor control de la fauna salvatge

Tres persones intoxicades a Manlleu per inhalació de diòxid de carboni

“Em va quedar gravat que érem 541 habitants. Ara passem dels 600”

Es queden sense llum tots els veïns d’un dels blocs ocupats a Roda