‘Reinventar’ la llana d’ovella ripollesa

Alguns dels subproductes que genera un ramat d’ovelles com ara pells i llana han patit un procés de devaluació, abaixant-ne els preus fins a deixar-los pràcticament a zero. Actualment, escorxar un xai surt aproximadament a 10 euros, el mateix preu que fa 20 anys es pagava per una pell. Al voltant de 2010 ja només en pagaven vuit, i avui dia pots considerar-te afortunat si te’n donen més d’un euro, sobretot després de la caiguda del mercat asiàtic que va haver-hi arran de la covid. El ripollenc Miquel Casas ha menat durant anys una petita explotació que intentava autoabastir-se pel que fa al farratge i cereals, va atipar-se de malvendre-les a tractants i es va proposar “donar-li un nou valor a través de la innovació”. Per aconseguir-ho va demanar a l’escorxador que les apartessin sense talls de ganivet, pintades o esparracades. El procés demana salar les pells, per evitar que es facin malbé posant-s’hi mosques i altres insectes. Aleshores porta lots de 20 o 30 pells a adobar, amb Pep Martí, fill d’una adoberia de Vic que segueix practicant artesanalment l’ofici, així com a Jordi Rovira, un altre ripollenc que treballa a Sant Pere de Torelló, per tenyir-les. Moltes pells les venia per a decoració, però com que en produïa més que no pas en venia va pensar en la postvenda o confecció. “La meva primera experiència va ser una manta per a un llit de matrimoni”, explica Casas. Amb el suport d’una dona que es dedica a cosir, va ampliar el ventall amb sarrons de pastor, bosses per a noia, barrets, colls o samarres reversibles. Tot aquest producte es ven en diferents punts de venda, com ara l’Hotel Solana de Ripoll, d’on en Miquel és fill, al Museu Etnogràfic i a establiments de Queralbs i Setcases. La llana és l’altre producte al qual treu suc, juntament amb ramaders de l’Associació de Pastors del Ripollès. Des de 2020, que un cop esquilats els ramats trien la blanca i sense pèl, n’envien un camió amb quatre tones a una fàbrica de Palència, on la renten i la retornen en bales compactades i amb la meitat de pes que s’havia recollit. Moltes d’aquestes les compra l’empresa Hilaturas Jesús Rubio, de Barberà del Vallès, gràcies al seu valor afegit. Un petit percentatge la carden o pentinen i acaba servint per fer els tallers de feltre anomenat “Del ramat a l’escola”, un projecte paral·lel per posar en contacte la tradició de la llana i pastors amb les escoles o col·lectius que s’hi interessen. El bestiar ha agradat sempre a Miquel Casas, perquè el seu pare ja tenia ramats de vaques i ovelles. En canvi, ell va preferir estudiar Geologia, i quan ja havia acabat la carrera va coincidir en el moment que a casa es volien vendre les ovelles, després d’haver-se desprès inicialment de les vaques. Com que preferia quedar-se al Ripollès que no anar a treballar a Barcelona, va quedar-se-les i en va comprar unes quantes més amb la idea de fer xai ecològic. D’això fa 16 anys, i la viabilitat econòmica del projecte l’han empès a quedar-se’n una quarta part –en té cinquanta caps entre ovelles i cabres– i així tornar a invertir papers i convertir la geologia en la feina principal. En cas de poder anar venent pells adobades, o bé els productes que elabora per encàrrec, “ja n’estic més que satisfet”.

‘Reinventar’ la llana d’ovella ripollesa

Temps de tòfona a Centelles

Concorreguda 15a Fira Pont a Pont a Roda de Ter

La Vola, mil·lenària

Pere Garriga rep el Premi Mil·liari a Tona

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província