Reivindicar els camins ramaders de l’Alta Cerdanya fins al Penedès

Caminar a un altre ritme, fer pauses quan les cabres s’aturen. És una manera diferent de moure’s pel territori, sense presses per arribar a lloc. Un trajecte de 282 quilòmetres, el Camí Ramader de Marina, que va de l’Alta Cerdanya al Penedès, que s’ha endinsat les dues darreres setmanes pel Ripollès i el Lluçanès i que ha generat força expectació a les poblacions per on ha passat ja que es tracta d’una ruta oberta a tothom. Daniel Giraldo, pastor del Baix Camp, amb el seu germà Emanuel, sempre al costat dels dos fidels border collie, Pirata i Lola, juntament amb altres persones vinculades a aquesta activitat, van decidir, ben convençuts, tirar endavant aquest projecte que du per nom “Camins de vida, transhumància, patrimoni i territori”. Una proposta que vol ser una reivindicació de la figura del pastor, de la ramaderia extensiva i dels camins ramaders, per posar aquests en valor i alhora promocionar els territoris per on passen seguint criteris de sostenibilitat econòmica, social, cultural i ambiental. El dissabte 9 de setembre la ruta va començar a les Bulloses seguint cap a Llívia i el Pla d’Anyella, un indret on a inicis del segle passat es té constància que s’hi reunien 4.000 ovelles a l’estiu. En aquest lloc, el ramat, amb una vuitantena de cabres, hi va fer estada dues nits, en un sojorn que es va aprofitar per elaborar formatges. El dimecres 13, després d’ascendir al Coll de la Creueta, a 1.800 metres, es va baixar fins a Castellar de n’Hug, on es va visitar el museu del pastor. En la següent etapa es va fer nit al Pujol de Llentes, paratge on antigament es duia a terme la tria dels ramats que baixaven del Pla d’Anyella. I ja en ple cap de setmana la sortida des d’Alpens va aplegar nombrosos caminants i també un bon grup de cavalls que van acompanyar el ramat fins a Santa Eulàlia de Puig-oriol, lloc on hi va haver una rebuda multitudinària dels veïns i una colla de músics. Com en cada jornada es va muntar la cleda en un descampat i l’endemà al matí es va desmuntar després de la munyida i la revisió diària del ramat. Diumenge es va transitar per indrets ben coneguts històricament com l’Almató, lloc de parada dels ramats, o Beulaigua, a Sant Martí d’Albars, on aquests disposaven del dret d’abeurada. El recorregut va finalitzar a Prats de Lluçanès, on el ramat va rebre nombroses visites de públic familiar. L’endemà les dues escoles de primària de la vila van participar en diverses activitats entorn del món de la transhumància i la preservació dels boscos. Els alumnes van assistir a la munyida de les cabres a primera hora i un grup dels més grans van acompanyar una estona el ramat en la seva sortida cap a Sant Feliu Sasserra. En aquesta localitat s’hi va arribar seguint el trajecte que passa entre altres llocs pel Coll de l’Arç, Salelles i la riera del Bassí per sota de la Farigola. Al mateix capvespre un bon nombre de veïns i curiosos van sortir a rebre la comitiva i saludar el pas del ramat que va fer nit a Pla Moixons, un empriu al costat de la casa, on tenien dret d’aturada. Entre aquests n’hi havia alguns que desgranaven records de quan els pastors hi passaven periòdicament i explicaven com s’intercanviaven productes i se’ls donava aixopluc si calia. L’endemà al matí, abans de la sortida cap a Avinyó i prèvia munyida, es va oferir llet de cabra als que s’hi havien interessat el dia anterior. Resseguir al peu els camins ramaders és una experiència que, tal com expliquen els que hi participen, enriqueix en molts aspectes, es fan coneixences, es descobreixen paisatges, es localitzen restes de barraques de pastors i d’antics senders tallats per accions humanes, es recorden llegendes associades a la transhumància, i també es creen nous vincles, tant amb persones com amb la natura i el bestiar. Una activitat que requereix diàriament suport logístic ben coordinat i un responsable que tingui cura de la intendència, a més de poder comptar amb un lloc per tancar el ramat i per allotjar els pastors i acompanyants de la ruta. Una organització que ha estat possible per la implicació de diversos ajuntaments i entitats i sobretot per l’empenta del Centre d’estudis i recursos de la transhumància amb seu a Lluçà.

Reivindicar els camins ramaders de l’Alta Cerdanya fins al Penedès

La rua de Roda retorna al pla A i esquiva la pluja

Folgueroles viu la gresca Carnaval amb una mica d’aigua

Josep Salvans, ‘Cuca’: “La vida de pastor és difícil i molt poc reconeguda”

Muntanyola ‘salva’ la 28a Fira de l’Arbre i la Natura malgrat la pluja

LA PREGUNTA

Aprova el pacte PSOE-Junts en immigració?

Mor un jove de Manlleu d'un tret en una baralla per drogues a Olesa de Montserrat

Tallat el pont de la Coromina de Torelló per crescuda del Ter

Troben mort un home en un caixer a Roda

El conductor que va causar l’accident mortal de la C-25 va canviar de sentit dins el túnel de Fontfreda

"Hauríem de donar més importància a la vida"

Cadena humana a Ripoll per traslladar una exposició censurada per Orriols perquè hi apareixen dues noies amb hijab

Olost decreta tres dies de dol per la mort d'una parella envestida per un conductor que anava en contra direcció

Les víctimes de l'accident a l'Eix Transversal són una parella d'Olost

El Ter multiplica per 15 el seu cabal

Mario Vaquerizo felicita unes amigues de Torelló disfressades d'ell: "M'heu copiat l'estilisme estupendament"