“Sense gent no tens castells; i els has de fer estimar la colla”

Marc Hidalgo (Tona, 1993) ha assumit la presidència de l’Associació Sagals d’Osona, substituint l’històric Joan Riera. Graduat en Educació Social, Hidalgo va entrar a la colla fa sis o set anys. L’acompanyaran, com a nucli dur de la nova junta, Anna M. Busquets (vicepresidenta), Marta Altarriba (tresorera) i Laia Casas (secretària). Paral·lelament, l’assemblea, celebrada el passat mes de desembre, també va escollir nova tècnica, amb Albert Molina de cap de colla. Els Sagals encara pateixen les seqüeles dels dos anys d’aturada per la pandèmia... Està costant més del que esperàvem el retorn a la normalitat? La veritat és que sí. Soc sagal des de fa sis o set anys i, des que vaig començar, sempre vam anar a tope, però aquests dos últims anys, dos anys i mig, sí, s’ha notat aquesta frenada. És veritat que just el primer any de la represa vam arrencar prou bé; en canvi aquest any, i sobretot la segona part de la temporada, ha costat molt. Semblaria que les colles grans s’han refet, però que la majoria de les mitjanes tenen més problemes... Depèn de quina colla i de la seva gestió. N’hi ha de la zona tradicional que també els ha costat arrencar i d’altres que no han tingut cap problema; i dels que som a la zona mitjana, hi ha colles que veus que arrosseguen gent a plaça i tornen a tenir gent als assajos; en canvi, nosaltres no hem acabat de fer aquesta segona passa. El seu antecessor, Joan Riera, que va agafar la presidència just sortir de la pandèmia, ja advertia que caldria gairebé una “refundició” de la colla... Sí, amb l’aturada molta gent va aprofitar per fer altres activitats o per tenir canalla... però és un anar fent, una feina de formigueta per anar recuperant gent. El principal maldecap és trobar canalla? Sí i no. Torno a insistir en això de la gestió interna. En l’últim tram de la temporada de canalla n’hi havia... Aquest divendres, precisament, arrenquen els assajos de la canalla. Com pinta? A veure, amb qui parlo més aquests dies és amb l’Albert [Molina], el nou cap de colla, i creiem que les coses pinten bé. S’han fet contactes, fa mesos que hem anat movent fils i sabem de gent que ha anat tornant a la normalitat i que apareixerà als assajos... Insisteix en aquest problema de gestió interna. A què es refereix, pròpiament? És el com fer les coses o com les has fet. A qualsevol entitat o empresa, si la gestió interna no funciona saps que no tindràs un bon camí. Així de simple. No vull tampoc tirar pedres a la nostra teulada... però és així, s’han de fer les coses diferent. I en què es concretarà? La teoria la tinc, la tenim. A l’hora de posar-la en pràctica sortirà més bé o més malament, però les ganes hi són i l’energia hi és. En principi són dos anys de mandat. I has d’estar dos anys treballant per la colla, per la gent de la colla, per fer-los estimar la colla. Has de fer que la gent estigui contenta sempre, als assajos, a les places... donar tot el que puguis a la colla, fent coses. Veu possible recuperar el sostre assolit el 2017, per exemple, quan en una temporada es van descarregar el 3 de 8, el 5 de 8, el 2 de 8 amb folre o el pilar de 6? Totalment. Soc dels que penso que l’objectiu l’has de marcar gran. Un atleta què es marca? Els Jocs Olímpics. Si llavors arribes a l’Europeu, és l’Europeu, o el Mundial... A veure, tornar a fer el 5 de 8? Buf! És un senyor castell... Una cosa està clara, sense gent no tens castells. I per tenir gent has de fer coses. Calçotades, dinars, activitats per a la canalla, obrir un barril els divendres i convidar la gent a cervesa... has de fer estimar la colla. Semblen tonteries, però has de fer cosetes perquè la gent estigui contenta i et vinguin. És com això de la canalla. No has de tenir el nen o la nena, has d’engrescar també el germà gran, el pare, la mare... On buscaran nous castellers? Volem fer xarxa. Amb Vic i amb Osona. Mira, la primera activitat que farem serà una sortida popular a la Creu de Gurb, el 3 de febrer. I ja estem parlant amb els centres excursionistes. Que ho sàpiguen, si més no. O la colla gegantera del carrer de la Riera, que aquest any fa 30 anys, nosaltres serem a la celebració. Són exemples. Va tenir algun efecte la desaparició dels Nyerros per als Sagals, pel que fa a nous efectius? Zero. Però perquè no se’ls ha anat a buscar. I és una cosa que tant jo com el cap de colla tenim sobre la taula. Com també farem una gestió de contacte amb els Falcons de Malla, on la majoria són exmembres de Nyerros. Si són gent que els agradava fer castells, se’ls ha de convidar. El no ja el tenim, però és que no hem anat ni a buscar aquest no. Vostè entra als castells a través del món universitari. Sí, i a Lleida! Mentre estudiava a la Universitat de Lleida vaig formar part dels Marracos, una colla que m’estimo moltíssim, perquè és la que em va introduir en aquest món. Després encara vaig estar un any amb els Castellers de Lleida... Per què decideix entrar a Sagals? Quan vaig acabar la meva etapa universitària vaig tornar a casa. I va ser tornar a casa i entrar a Sagals, és clar. De fet, mentre estudiava ja hi anava a alguns assajos, ja els coneixia i em coneixien. En el seu escrit del llibre dels 25 anys deia que els Sagals “és una colla molt tancada”. Ho manté? Sí. Els Sagals i la mateixa comarca d’Osona. I ho he comprovat estudiant a fora. Tenim una mentalitat molt tancada... som així. El dia que vaig presentar la candidatura també ho vaig dir. A mi mateix, conèixer tota la gent de la colla em va costar uns mesos, és un anar fent. A més de castells, com a Associació Sagals d’Osona també aixopluguen altres branques de cultura popular. Tenen bona salut? Sí, i penso que les hauríem de promoure molt més. És una de les coses que tenim parlada dins la junta. Tenim Mulassa, les Fúries i la Tronada. Tot plegat està consolidat, però es pot continuar potenciant. També des del punt de vista intern, de relació entre les diferents branques de l’entitat. Hi ha gent d’aquestes branques que mai ha fet castells. Convida’ls. Potser ja s’ha fet i han dit que no, no ho sé. Però jo ho tornaré a fer. La seva va ser l’única candidatura que es va presentar. Costa que la gent es posi al capdavant de les entitats de cultura popular? En general costa, i en això la covid va fer mal; tot i que a vegades qui està al capdavant també li costa fer el pas al costat. Als Sagals, excepte l’any postcovid, sempre hi ha hagut gent. Joan Riera va estar molt content quan va saber que presentaríem candidatura.

“Sense gent no tens castells; i els has de fer estimar la colla”

De Vic a rei dels ‘music hall’

Entre Santa Llúcia i Nadal

Els cent concerts del KOK

La guia d’activitats per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal