“Tot el que afecta els arbres afecta els bolets, i al revés”

Enric Gràcia (Blanes, 1952) viu a Planoles, d’on fins i tot va ser regidor i alcalde. És doctor en Biologia, professor de Micologia Aplicada a la UB i és un dels grans especialistes en el món dels bolets. La setmana passada va passar pel programa ... 'i bona lletra, d’EL 9 TV'. Hauríem d’estar al pic de la temporada de bolets, però la cosa no acaba d’arrencar...Gens. El cap de setmana hi havia l’exposició de bolets a Planoles i vam tenir moltíssima feina per trobar-ne. Ha estat el tercer any de sequera continuada, i això a la llarga passa factura. És per la manca de pluja o per les temperatures inusualment càlides que hem tingut fins ara?A veure. Els bolets són fruits. Fruits d’un organisme que no veiem, que està soterrat. És un conjunt de filaments extraordinari, molt extens, que hi ha dins del substrat, normalment terra. Perquè ens en fem una idea, en un dau d’un centímetre cúbic de terra del bosc hi podem trobar de 6 a 60 quilòmetres de filaments d’un bolet. Això vol dir que dins del bosc hi ha una xarxa miceliana immensa d’un determinat nombre d’espècies que hi viuen i van menjant del que troben al terra. Un, dos, tres... cinc vegades l’any, aquesta enorme teranyina de miceli reuneix totes les reserves i fa el fruit, que és el bolet. Aquest bolet va generant contínuament espores, les seves llavors. Si la temperatura del terra és alta, els bolets no surten. Si a l’estiu plou molt, per exemple, com que la temperatura és alta, no surten bolets, per més que plogui. Ara ens trobem que per aquest canvi climàtic es va retardant cada vegada més la temporada de bolets. Perquè fa calor i el terra és massa calent.Exactament. A Planoles habitualment començàvem a collir els primers rovellons i ceps la tercera setmana de juliol. Això s’ha anat retardant. Ara, ni al juliol; alguna cosa, poquíssima, a l’agost; i al setembre ha continuat fent nits molt calentes. Per anar bé hauríem de baixar dels sis o vuit graus, i fins ara això només ha passat a alta muntanya, a partir de 1.600 o 1.800 metres. I a més no plou...El bolet és el 92% aigua. Si no pot emmagatzemar aquesta aigua no pot generar el fruit. El màxim que faran aquests micelis aquest any serà un o dos bolets. Aquelles fructificacions de rovelloneres de 20, 30 o 40 rovellons, aquest any no hi haurà prou reserves micelianes perquè ho puguin fer. Encara que plogui aquests dies?A dalt a muntanya, no. A Osona potser tindrem una mica més de sort si es manté la pluja que ha començat a caure. Aquesta situació podria acabar sent permanent?Estem entrebancant-nos amb moltes pedres. D’una banda, hi ha aquest canvi climàtic genèric que afecta tota la Terra. També tenim el primer any del Niño, que és probable que, com a mínim, duri un parell d’anys més. De tota manera, m’agradaria comentar que la majoria de bolets que nosaltres recollim al bosc tenen un tipus de vida molt diferent dels que trobem a una botiga, com el xampinyó, les gírgoles o ara el xiitake. Tots aquests bolets viuen sobre palla, fusta, terra amb fems, no necessiten de cap organisme més que no siguin bacteris, per entendre’ns. En canvi, els que nosaltres collim al bosc són bolets que el seu miceli està unit a les arrels dels arbres, i això és una simbiosi. Es necessiten mútuament.Els arbres ho necessiten i els fongs ho necessiten. I això és així des de fa milions d’anys. Tot el que afecti els arbres també afectarà els bolets, i al revés. Si hi ha sequera i els arbres viuen malament –i molts d’ells s’estan morint– evidentment afectarà els bolets. I com que afecta els bolets, molts arbres tampoc poden viure tan bé com vivien abans. I això, és clar, és una petita tragèdia en un país que hi ha aquesta tradició boletaire, que porta tanta gent als boscos. Vostè és partidari d’implantar carnets de boletaire per evitar aquesta sobreincidència humana als boscos?Vaig estar quatre anys al Consell Comarcal del Ripollès, com a conseller de Medi Ambient, i la meva idea era, precisament, aconseguir que hi hagués aquesta mena de carnet o de llicència. Cada comarca podria fer-ho si els ajuntaments aprovessin una normativa dins de cada municipi. Llavors hi podrien actuar els Agents Rurals, però també els Mossos d’Esquadra. Ho vaig intentar, però no hi va haver un posicionament únic. Hi havia ajuntaments de muntanya que ho patien i ho veien molt bé, però d’altres que no ho veien tan clar perquè no era un problema seu. És complicat conjuminar tots aquests interessos, però fer-se es podria fer i segur que es podria i reduiria una mica aquest impacte. Per sort, ara molts pobles de muntanya estan tancant l’accés de vehicles i això ja està contribuint a rebaixar aquesta sobreincidència humana als boscos.

“Tot el que afecta els arbres afecta els bolets, i al revés”

La Vola, mil·lenària

Pere Garriga rep el Premi Mil·liari a Tona

Quinze anys de l’‘arbre blau’ de Nadal de Vic

Preservar la cuina de les àvies

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana