Addicta a les xarxes socials?
No, només per la feina.
Una cançó.
La promesa.
Un llibre.
Mar i cel, és el meu safe place.
Una pel·lícula.
The Greatest Showman.
Un programa o sèrie de televisió.
Crims.
Un programa de ràdio.
La Renaixença, d’en Peyu.
L’última obra de teatre que ha vist.
Probablement els Pastorets. Fa molt temps que no puc anar al teatre per horaris i és una pena.
Un restaurant.
El Mas de la Sala.
El plat preferit.
Els canelons, sense dubte.
Una beguda.
L’Aperol a l’hora del vermut; si no, aigua.
L’últim viatge que ha fet.
Madrid.
El millor lloc de la comarca.
El mirador del Roc Llarg.
I de Catalunya?
Ger, el meu poble, on cada carrer i cada paisatge em regalen una pau silenciosa, d’aquelles que només es poden sentir.
I del món?
Com a periodista, el millor lloc és aquell que explica alguna cosa.
On no portaria mai ningú?
A un lloc que no vulgui.
Amb quin alcalde o alcaldessa aniria a sopar?
Amb el que em convidi a tenir una conversa llarga i entretinguda.
Amb qui no faria mai el cafè?
Amb qui no té curiositat pel món. Un cafè sense conversa no val ni un esspresso.
Quin és l’últim regal que li han fet?
El viatge a Madrid.
A quina hora es lleva?
La primera alarma sona a les 6.55.
Una paraula que li agradi?
Xirimiri.
Un insult.
Imbècil.
Una mania.
Escoltar Sweet Caroline abans de competir.
Un personatge històric.
Una referent: Nellie Bly, la pionera del periodisme d’investigació i reportatges encoberts.
Qui és el seu/seva crush?
Álex González.
Un hobby.
M’encanta fer safareig, sembla una tonteria però sempre n’extreus informació rellevant.
Un lema.
Rectificar no és perdre, és guanyar credibilitat.
El treball dignifica?
El treball dignifica quan aporta valor i drets; quan precaritza, només desgasta.
Què la treu de polleguera.
Que no escoltin quan parla algú.
Què li fa riure?
Tot, m’agrada agafar-me la vida amb humor.
I plorar?
Riure massa.
Quin esport practica?
Patinatge artístic inline i esquí.
És fanàtica del Barça?
Sí.
L’últim partit polític que ha votat.
No voto des de les municipals, i només hi havia un partit.
Què faria si li diguessin que demà serà el seu últim dia a la Terra?
El passaria amb qui més estimo i ho celebraria amb una festa, perquè fins i tot l’últim dia mereix ser viscut intensament.
Què repetiria si tornés a tenir 20 anys?
Tot, si en aquell moment ho vaig fer va ser per alguna cosa.
I què no repetiria?
Res, totes les coses que he viscut m’han portat a ser qui soc avui.
Què canviaria del seu cos?
Els peus, no pel número sinó perquè no m’agraden.
I del seu caràcter?
Potser la tendència a ser massa exigent amb mi mateixa. Aprendre a viure amb més calma i menys pressió.
Si mai la perden, on l’haurien d’anar a buscar?
En un lloc tranquil, on hi hagi esport i notícies per explicar; seria el lloc ideal.
Per què o per qui diria una mentida?
Intento no mentir, però potser ho faria en una situació en què la sinceritat fos més cruel que útil.
Els seus amics de veritat caben en una mà?
Potser en una no, però en totes dues sí.
Un secret confessable.
L’addicció a la xocolata.
A sobre o a sota.
A tot arreu.
La intel·ligència artificial canviarà les nostres vides?
Ja ho ha fet.
Quina resposta ha hagut de pensar més estona?
La del crush o del darrer partit polític que he votat.
