Addicta a les xarxes socials?
Massa.
Una cançó.
Perdó per l’espera, de Lucan VM.
Un llibre.
Un que no hauria d’existir: Vull estar despert quan em mori. Diari d’un genocidi, d’Atef Abu Saif.
Una pel·lícula.
Res ha superat anar de petita més d’una vegada al cine a veure La història interminable amb un walkman amagat per gravar el so de les escenes.
Un programa o sèrie de televisió.
Els Durrell.
Un programa de ràdio.
Estic flipada amb la funció del globus aerostàtic de l’aplicació Radio Garden que em va descobrir la meva amiga Anna.
L’última obra de teatre que ha vist.
Et tout est rentré dans le desordre, de la companyia francesa Libre Cours.
Un restaurant.
Les societats dels meus tiets a Euskadi.
El plat preferit.
Porta’m un plat ben cuinat amb bons productes i serà el meu preferit segur.
Una beguda.
El muscat sec de la cooperativa de Frontignan. Mercè plan, Géraldine!
L’últim viatge.
Descobrir Occitània i l’occità.
El millor lloc de la comarca.
Si només puc triar un lloc, sigui de la comarca, de Catalunya o del món, sempre em quedaré amb Manlleu, on tinc arrels i cor.
On no portaria mai ningú?
On una persona no volgués anar.
Amb quin alcalde o alcaldessa aniria a sopar?
En qualitat del càrrec, prefereixo una reunió. Els sopars són per a la família i els amics.
Amb qui no faria mai el cafè?
Amb un genocida i qui el defensa.
Quin és l’últim regal que li han fet?
Fer-me costat en prendre decisions que m’ajuden a estar millor.
A quina hora es lleva?
El més tard possible.
A quin cantó del llit dorm?
On arribi més la llum.
Una paraula que li agradi?
Piparapip.
L’última vegada que va anar a missa?
Reso per no anar-hi.
Un insult.
Tanoca.
Una mania.
Les obsessions per temes o llocs que m’interessen.
Un personatge històric.
Les nostres àvies i avis.
Qui és el seu/seva crush?
Conservo els mateixos de l’època d’EGB.
Un hobby.
Deixar passar les hores sense fer ben res.
Un lema.
La vida és canvi.
El treball dignifica?
La millor resposta d’això la tenia Rubianes.
Què la treu de polleguera?
Els estigmes.
Què li fa riure?
El meu germà Aitor. Estic esperant els seus comentaris a aquesta entrevista.
I plorar?
Veure marxar tantes persones estimades.
Quin esport practica?
Tot allò que proposi l’Agnès Sanmartí de l’Osonagravity.
És fanàtica del Barça?
Si suportés el futbol, seria de la Reial Societat.
L’últim partit polític que ha votat.
Ara mateix, si pogués, votaria la Pipi Långstrump.
Què faria si li diguessin que demà serà el seu últim dia a la Terra?
Aprofitar que encara hi soc i celebrar el meu funeral amb una gran festa.
Què repetiria si tornés a tenir 20 anys?
Els meus dos embarassos i passar la tarda del 10 d’octubre de 2004 amb Xef Vila.
I què no repetiria?
Exceptuant allò que he dit que sí que repetiria, no me’n sabria estar de canviar tota la resta i veure què passa.
Què canviaria del seu cos?
No tenir una vista i un olfacte tan precaris.
I del seu caràcter?
Tot allò que fa que no pugui contestar tranquil·la a aquesta pregunta.
Si mai la perden, on l’haurien d’anar a buscar?
Metafòricament, si em perden que no pateixin. En sentit literal, però, que truquin al 112.
Per què o per qui diria una mentida?
Si sé que dir la veritat només causaria dolor a una persona i no li seria útil.
Els seus amics de veritat caben en una mà?
Amb els anys, tinc la sort de poder dir que no.
Un secret confessable.
Aquells que guardes a l’adolescència i que amb els anys acabes explicant.
A sobre o a sota.
Per la tangent.
La intel·ligència artificial canviarà les nostres vides?
Demanem-ho al ChatGPT.
Quina resposta ha hagut de pensar més estona?
La del llibre. Els llibres els penso en forma biblioteca, catàleg o a grapats.
