Una ‘domus’ ennoblida

Fa més de dos mil·lennis, a l’entorn dels anys 120 i 110 aC, arrencava la inexorable colonització de l’Ausetània ibèrica. Des d’una Roma encara republicana s’avançarà de sud a nord a través d’una primera vialització del territori, d’entrada amb finalitats militars. Al pas per Osona hi recorrerà una de les vies més antigues de tota la península, promoguda pel procònsol Manius Sergius. Avui no es pot precisar el traçat exacte, però està clar que creuava pel mig de l’actual finca de Vilageliu, de Tona, a frec del terme de Balenyà. Amb tot, només cal fer un salt en el temps de 1.000 anys per trobar les arrels d’aquest mas, referenciat a partir del segle XI com una primitiva domus, inicialment sota el nom de Vilageriu. Avui la casa conserva diversos pergamins que ressegueixen aquesta etapa medieval, on van apareixent alguns dels nobles cognoms que hi van fer estada. Del casal actual, resultat de diverses ampliacions, en destaca l’aspecte d’antiga fortalesa. Li confegeix la seva volumetria, de planta quadrada. A la part més alta de l’edificació és ben visible una de les últimes reformes, amb una remunta feta de tàpia. Al portal principal hi ha gravada una data, la de 1741, tot i que les dovelles o l’arc conopial que hi ha gravat fan pensar en elements d’una etapa anterior, d’estil renaixentista. La façana està presidida per tres balcons amb pedra treballada i altres obertures vinculades a afegits posteriors. L’edifici consta de dues plantes, però entremig hi ha una mena d’altell, a sopluig d’un sòlid i sorprenent sostre de volta catalana. La planta principal, que manté el terra de cairons i els seus aires senyorials, fa de distribuïdor cap a unes alcoves que també preserven la decoració i el mobiliari originals. A la planta superior hi ha les golfes, amb les seves sòlides encavallades i on s’hi divisa l’esmentada paret de tàpia de l’última ampliació. El mas, que a principis del segle XIX va passar a mans de la família Postius, es va salvar dels estralls de la Guerra Civil, però els propietaris van haver de fugir i la planta noble va quedar tancada. Només els masovers hi van continuar fent vida, a la planta de baix. La de sobre va estar tancada fins al 1980, quan Camil Postius, avi de l’actual propietari, Miquel Rierola Postius, decideix rehabilitar el conjunt de la masia i tornar-hi a viure. Davant del mas encara hi ha dibuixada l’antiga era (al terra hi ha gravat el nom de Josep Postius i la data de 1910) i al darrere s’hi aixeca una petita masoveria, avui reformada com a habitatge dels mateixos propietaris.

Una ‘domus’ ennoblida

Pere Garriga rep el Premi Mil·liari a Tona

Quinze anys de l’‘arbre blau’ de Nadal de Vic

Preservar la cuina de les àvies

L’ensinistrador de gossos més mediàtic

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic