Una nissaga de xarcuters de Sant Julià de Vilatorta

Mimar l’atenció al client, adaptar-se als nous hàbits de consum o haver mantingut una manera de fer artesanal per oferir, dia a dia, uns productes carnis de la màxima qualitat. Són algunes de les claus que han permès a la carnisseria i xarcuteria Casa Gallart, de Sant Julià, arribar als 100 anys. I de fer-ho amb bona salut. Avui rere el taulell i a dins l’obrador hi ha els germans Jordi i Núria Gallart, quarta generació de la nissaga. Ara la Generalitat els acaba de concedir un dels merescuts Premis Nacionals als Establiments Comercials Centenaris. Aquesta història la van començar a especejar Pere Gallart i Anna Parcet, els seus besavis. Gallart, fill de Sant Hilari Sacalm, treballava de mosso al mas El Puig, de Sant Julià. Quan es va casar amb la rodenca Anna Parcet, l’Annita –que ja feia de carnissera al seu poble–, van decidir muntar negoci propi a Sant Julià; d’aquí el sobrenom de “Can Puig” que sempre ha acompanyat la carnisseria, malgrat que mai no ha estat el seu cognom. Gallart i Parcet van obrir el novembre de 1923. Ho van fer en qualitat de tablajeros –nom que designava la persona que venia carn, segons figura a la primera taxa que es conserva a l’arxiu municipal–. Es van instal·lar al cèntric carrer del Rector Roca, inicialment uns metres més avall de l’actual local, tot i que ben aviat es traslladarien als baixos de Can Mataró. Els dos fundadors van morir molt joves i a Ramon Gallart, el gran dels cinc fills del matrimoni, li va tocar fer el pas endavant. Comptarà amb el suport puntual de les seves germanes –la Maria, la Dolors i la Mercè– i ben aviat, també, amb el de la seva dona, Carme Coll. Des del primer moment, la família disposarà de granja pròpia per assortir-se de la carn. Entre finals dels anys 50 i principis dels 60 entra en escena la tercera generació, amb Pere Gallart i Concepció Farrés –que ja treballava a la botiga abans de casar-se amb ell–. Seran uns anys de consolidació i d’expansió del negoci, obrint parada al mercat municipal i una segona botiga sota les quatre torres de l’Hàbitat Catalunya, també a Vic. De nou, una mort a deshora, en aquest cas la de Pere Gallart, el 1988 amb tot just 41 anys, posarà el negoci contra les cordes. A Farrés li tocarà de pilotar uns anys “molt crítics” a l’espera que els seus dos fills, primer en Jordi i després la Núria –en aquell moment encara menors d’edat–, n’agafessin el timó. No van tenir alternativa: “O ens hi posàvem o ho deixàvem morir”, recorden. En tots aquests anys “tot ha canviat molt”, admeten. Començant pels hàbits de la clientela. “L’espai de carnisseria a la botiga s’ha anat reduint; la gent jove no cuina i cada vegada has d’oferir més plats elaborats i precuinats. T’has d’anar reinventant.” Amb tot, els productes estrella de la carnisseria continuen sent el fuet i la llonganissa, la botifarra o les hamburgueses, que encara elaboren tal com van aprendre de l’avi i del pare. “Mantenir aquesta base artesanal ha estat la mare dels ous; sense això no ens n’hauríem sortit”, coincideixen. És clar que, d’hamburgueses, per exemple, ara en fan d’una quinzena d’especialitats. Un altre signe dels nous temps. Amb més de 30 anys al peu del canó, “l’he disfrutat molt, aquest ofici”, destaca la Núria, que en té 48. Ara bé, “no voldria aquesta vida per a les meves dues filles”, afegeix. “És una feina molt dura i no només per les hores que hi dediques sinó físicament”, corrobora en Jordi, de 53, que a més de feinejar a la botiga i a l’obrador continua portant la granja –actualment només hi tenen porcs–. Les seves dues filles també han encetat altres horitzons professionals. Més que pensar en el futur a ells els toca seguir pedalant per afrontar el dia a dia; això sí, amb l’esperó moral de les tres generacions que els han precedit. Unes generacions que, de tan abocades en la feina, no paraven ni per fer-se una foto. No n’han trobat cap d’històrica de dins la botiga. “Potser no s’imaginaven que un dia arribaríem als 100 anys.” Doncs sí. Ca l’Angelina També rebrà un dels Premis Nacionals als Establiments Centenaris de la Generalitat –encara sense data per al lliurament– la merceria i llenceria Angelina, de Centelles, la popular Ca la Cotillaire, oberta a finals de 1923 i actualment a mans de la tercera generació de la família, que personalitza Carme Aregall. EL 9 NOU en va recollir tota la història el passat 10 de maig.

Una nissaga de xarcuters de Sant Julià de Vilatorta

Visita a Vilageliu amb el Club de Premsa d’EL 9 NOU

Expectació per la nova ‘pop-up’ de la Pilarin a Vic

Tastet d’olis a l’Aula d’Hostaleria del Ripollès

Gurb viu els dies centrals de la seva festa major

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Tallada l'R3 durant dues hores per una furgoneta que ha caigut a la via a Sant Miquel de Balenyà

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detenen dos joves a Vic per robar en trasters

Obre a la plaça Major de Vic una botiga 'pop-up' amb productes de la Pilarin

L’últim mestre artesà xurrer

Molist compra la gasolinera BP del carrer Torelló de Vic

Colomer 1792 compra la italiana Conceria Ausonia per reforçar l'expansió internacional

La històrica Xurreria Rosa de Vic tancarà al gener si no es concreta un traspàs