Una nissaga de xarcuters de Sant Julià de Vilatorta

Mimar l’atenció al client, adaptar-se als nous hàbits de consum o haver mantingut una manera de fer artesanal per oferir, dia a dia, uns productes carnis de la màxima qualitat. Són algunes de les claus que han permès a la carnisseria i xarcuteria Casa Gallart, de Sant Julià, arribar als 100 anys. I de fer-ho amb bona salut. Avui rere el taulell i a dins l’obrador hi ha els germans Jordi i Núria Gallart, quarta generació de la nissaga. Ara la Generalitat els acaba de concedir un dels merescuts Premis Nacionals als Establiments Comercials Centenaris. Aquesta història la van començar a especejar Pere Gallart i Anna Parcet, els seus besavis. Gallart, fill de Sant Hilari Sacalm, treballava de mosso al mas El Puig, de Sant Julià. Quan es va casar amb la rodenca Anna Parcet, l’Annita –que ja feia de carnissera al seu poble–, van decidir muntar negoci propi a Sant Julià; d’aquí el sobrenom de “Can Puig” que sempre ha acompanyat la carnisseria, malgrat que mai no ha estat el seu cognom. Gallart i Parcet van obrir el novembre de 1923. Ho van fer en qualitat de tablajeros –nom que designava la persona que venia carn, segons figura a la primera taxa que es conserva a l’arxiu municipal–. Es van instal·lar al cèntric carrer del Rector Roca, inicialment uns metres més avall de l’actual local, tot i que ben aviat es traslladarien als baixos de Can Mataró. Els dos fundadors van morir molt joves i a Ramon Gallart, el gran dels cinc fills del matrimoni, li va tocar fer el pas endavant. Comptarà amb el suport puntual de les seves germanes –la Maria, la Dolors i la Mercè– i ben aviat, també, amb el de la seva dona, Carme Coll. Des del primer moment, la família disposarà de granja pròpia per assortir-se de la carn. Entre finals dels anys 50 i principis dels 60 entra en escena la tercera generació, amb Pere Gallart i Concepció Farrés –que ja treballava a la botiga abans de casar-se amb ell–. Seran uns anys de consolidació i d’expansió del negoci, obrint parada al mercat municipal i una segona botiga sota les quatre torres de l’Hàbitat Catalunya, també a Vic. De nou, una mort a deshora, en aquest cas la de Pere Gallart, el 1988 amb tot just 41 anys, posarà el negoci contra les cordes. A Farrés li tocarà de pilotar uns anys “molt crítics” a l’espera que els seus dos fills, primer en Jordi i després la Núria –en aquell moment encara menors d’edat–, n’agafessin el timó. No van tenir alternativa: “O ens hi posàvem o ho deixàvem morir”, recorden. En tots aquests anys “tot ha canviat molt”, admeten. Començant pels hàbits de la clientela. “L’espai de carnisseria a la botiga s’ha anat reduint; la gent jove no cuina i cada vegada has d’oferir més plats elaborats i precuinats. T’has d’anar reinventant.” Amb tot, els productes estrella de la carnisseria continuen sent el fuet i la llonganissa, la botifarra o les hamburgueses, que encara elaboren tal com van aprendre de l’avi i del pare. “Mantenir aquesta base artesanal ha estat la mare dels ous; sense això no ens n’hauríem sortit”, coincideixen. És clar que, d’hamburgueses, per exemple, ara en fan d’una quinzena d’especialitats. Un altre signe dels nous temps. Amb més de 30 anys al peu del canó, “l’he disfrutat molt, aquest ofici”, destaca la Núria, que en té 48. Ara bé, “no voldria aquesta vida per a les meves dues filles”, afegeix. “És una feina molt dura i no només per les hores que hi dediques sinó físicament”, corrobora en Jordi, de 53, que a més de feinejar a la botiga i a l’obrador continua portant la granja –actualment només hi tenen porcs–. Les seves dues filles també han encetat altres horitzons professionals. Més que pensar en el futur a ells els toca seguir pedalant per afrontar el dia a dia; això sí, amb l’esperó moral de les tres generacions que els han precedit. Unes generacions que, de tan abocades en la feina, no paraven ni per fer-se una foto. No n’han trobat cap d’històrica de dins la botiga. “Potser no s’imaginaven que un dia arribaríem als 100 anys.” Doncs sí. Ca l’Angelina També rebrà un dels Premis Nacionals als Establiments Centenaris de la Generalitat –encara sense data per al lliurament– la merceria i llenceria Angelina, de Centelles, la popular Ca la Cotillaire, oberta a finals de 1923 i actualment a mans de la tercera generació de la família, que personalitza Carme Aregall. EL 9 NOU en va recollir tota la història el passat 10 de maig.

Una nissaga de xarcuters de Sant Julià de Vilatorta

Pere Garriga rep el Premi Mil·liari a Tona

Quinze anys de l’‘arbre blau’ de Nadal de Vic

Preservar la cuina de les àvies

L’ensinistrador de gossos més mediàtic

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Què li ha passat a la Pilarin?

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic