Verema d’aprenentatges

Aquests dies toca verema a les vinyes de mas Lleopart de Vilalleons. Havia de ser la primera recol·lecta de raïm important per a aquest jove projecte vitivinícola que des de fa quatre anys impulsa la família De Soto-Salvans. Però les condicions meteorològiques no han acompanyat i, com ja augurava el conjunt del sector, aquesta serà una anyada complicada. Que al Lleopart la verema comencés entre finals d’agost i principis de setembre, tres setmanes o un mes abans del que tocaria, ja és indicatiu que la sequera acumulada dels dos últims anys també els està passant factura. En el seu cas, s’hi ha sumat un altre imprevist climàtic: els més de 200 litres de pluja que van caure entre finals de maig i principis de juny just en plena floració, “quan no tocava”. Un excés d’humitat que, de passada, va obrir la porta al míldiu, un dels fongs més temuts pels viticultors; en especial pels que han apostat per l’etiqueta ecològica. Aquests dies els estralls encara són visibles en forma d’alguns penjolls escarransits. “Teníem clar que seria una mala collita”, apuntaven dissabte els germans Núria i Oriol de Soto, tot passejant entre els ceps. Calculen que la producció de raïm serà d’entre un 40 i un 50 per cent inferior a la prevista. Els primers dies van veremar les varietats més primerenques, com el pinot negre, el chardonnay blanc i el moscatell; i aquesta setmana, per exemple, tocava la garnatxa blanca. La recol·lecta, que es fa completament manual, encara durarà uns dies. Malgrat que el gra és més petit i n’hi haurà menys, l’estat sanitari del raïm és òptim i de qualitat. I això és d’agrair. Actualment tenen plantats 11.000 ceps, amb 50 fileres que ocupen dues hectàrees. A més de les dues varietats principals, el chardonnay blanc i el pinot negre, en els últims dos anys hi han anat empeltant varietats de caràcter més local com la garnatxa, el mandó o el sirà. De mica en mica també volen assajar amb plantes més experimentals, com alguna varietat antiga localitzada a la mateixa finca. És el cas de la Pirineus 23, ja empeltada, però també d’altres a les quals encara no han pogut posar nom –les estan estudiant i analitzant des de l’Incavi. Si part de la feina és al camp, l’altra es va covant dins el celler. Ho fan amb la supervisió de la nova enòloga que han incorporat aquest any, Yolanda Carazo, actualment veïna dels Hostalets de Balenyà. Les primeres vinificacions de prova estan donant alguna pista dels vins que poden sorgir d’aquest projecte. Ells ho tenen clar: “Volem un producte que aporti un toc diferencial, uns vins que representin aquesta terra”, assegura la Núria. De moment, “els vins blancs pinten prou bé”, avança l’Oriol. Tant el que només s’ha elaborat amb garnatxa –amb sis mesos de maduració en barrica– com el cupatge de garnatxa amb moscatell han donat uns vins blancs frescos i aromàtics –que ja van sorprendre agradablement qui els va tastar a la darrera edició del Torelló Mountain Wines–. També han embotellat un vi escumós ancestral, que consisteix a completar el procés de fermentació dins de la mateixa ampolla; i un primer vi rosat, amb el mateix pinot negre. “Fer negres, en canvi, ens costarà més, perquè en aquesta terra al raïm li costa més de madurar”, admet l’Oriol. Que la collita d’enguany no sigui prou bona no els fa abaixar la guàrdia. “Aquest any resultarà un nou aprenentatge”, apunten en positiu. Si el temps és més benèvol, l’any que ve ja esperen embotellar de 5.000 a 10.000 ampolles, tot i que la comercialització encara haurà d’esperar. “Pensem que d’aquí a dos anys ja hem d’assolir la plena producció.” Això voldrà dir posar al mercat de 25.000 a 30.000 ampolles l’any. Abans, però, hauran de resoldre un primer escull formal amb què s’han trobat. La seva idea inicial –a la qual encara no han renunciat del tot– era batejar els vins i el celler com a Vinyalleons. Els primers tràmits, però, van topar amb una demanda de la DO Castilla y León, i en primera instància els jutges els van donar la raó. En el que sí que han avançat aquest últim any és en la construcció del celler, que han habilitat, amb gust i tacte, en unes antigues corts del bestiar. Les obres ja estan pràcticament acabades i en els propers mesos l’hauran d’anar vestint amb un equip de fred, una premsa o uns nous dipòsits de fermentació amb més capacitat. Com a bodega, continuaran utilitzant per ara un espai únic i exclusiu amb què compta aquesta masia: el refugi sota terra que s’hi va construir durant la Guerra Civil, quan el mas va hostatjar els comandaments republicans mentre tota la plana que l’envolta es destinava a camp d’aviació. Ampolles on llavors hi havia pólvora i ceps al que havia estat l’entramat de pistes d’aterratge i enlairament.

Verema d’aprenentatges

La Vola, mil·lenària

Pere Garriga rep el Premi Mil·liari a Tona

Quinze anys de l’‘arbre blau’ de Nadal de Vic

Preservar la cuina de les àvies

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?