Tothom porta a dins un punt de tafaner. I la possibilitat de reviure l’entorn casolà d’una família benestant de Vic de finals del segle XIX hi convidava. Si a això s’hi suma que, del carrer estant, la imatge d’aquesta casa senyorial, presidida per una galeria decorada que dona a la plaça de Santa Teresa, ja desperta admiració, no és estrany que la proposta de visita que Xavier Cervera, de Forum Vicus, va organitzar a la Casa Vilarrúbia fos tot un èxit. Així ho van testimoniar les 160 persones que van omplir les sis sessions programades. Vista l’expectació, la convocatòria es podria repetir al setembre.
En estat de decadència des de feia temps, ara fa tres anys aquest immoble el va adquirir l’empresa Sinophos Group, una immobiliària gironina especialitzada en projectes singulars. Després d’una meticulosa tramitació, a finals de l’any passat van poder iniciar les obres de reforma. Tot i que el projecte s’ha proposat mantenir l’essència i els tresors patrimonials de la finca –condicionat també per la seva etiqueta de Bé Cultural d’Interès Local– poder-la visitar abans que es completi la seva transformació –en total hi apareixeran 12 moderns habitatges– resultava un atractiu afegit. A Cervera només li va caldre amanir-ho amb alguns dels seus relats amb ànima, on cada detall acostuma a tenir un perquè. El relat, de fet, arrencava amb una “mutilació”. La que va viure aquesta casa a principis dels 80, quan es va enderrocar tota l’ala dreta i, de passada, bona part de l’esplendorós jardí que acollia, per aixecar-hi un edifici plurifamiliar annex. Vist avui, una llàstima.
La Casa Vilarrúbia es va bastir entre 1860 i 1870. Carles Pujol Masferrer, hereu del mas Masferrer de Sant Sadurní d’Osormort, la va fer construir per a la seva filla, Ramona Pujol, que es casava amb l’hereu Vilarrúbia, de Torrellebreta. Es desconeix a qui es va encarregar el projecte –“s’apunta a un arquitecte italià”–, però el resultat és una mostra de la millor arquitectura eclèctica de finals del segle XIX a Vic, tenyida d’aires neogòtics.
Especialment imponent la planta noble, l’única que es va poder visitar, de la qual es preservaran fusteries, terres o sostres originals. Des d’aquesta planta s’accedia a una terrassa posterior, amb vistes al petit jardí “testimonial” que ha quedat i on s’hi tornarà a col·locar una notable vidriera de colors. I d’aquí cap a la galeria principal, “la joia de la corona” –i escenari de dues edicions d’El So de les Cases–. Hi destaquen les vistoses pintures igualment neogòtiques o unes inèdites balustrades de terracota. L’empresa té previst que els primers inquilins hi puguin entrar a viure l’estiu que ve, mentre la ciutat veurà preservada una peça icònica del seu patrimoni immobiliari.
