Com en tants d’altres sectors, va semblar que l’aparició d’Amazon i altres portals de compravenda havien d’acabar amb les fires dedicades al modelisme. “I és cert, vam passar una baixada”, reconeix Joan Artés, un dels organitzadors de Vic Slot. Però a la vista de l’aspecte que oferia la plaça Major aquest diumenge al matí, està clar que la cursa l’ha acabat guanyant el fet social: el tracte de tu a tu entre client i venedor, la possibilitat de veure i tocar el material i –per què no– el regateig. “Va, si et quedes aquest 205 te’l deixo per 50, és una bona peça!”. I el client se’l mira i remira, i acaba marxant de la parada amb el model d’aquell mític Peugeot que havien conduït l’Ari Vatanen i companyia.
Vic és una de les cites importants, per als venedors. “Aquest any en tenim de França, d’Anglaterra i d’Itàlia, a més dels de la Península”, diu Artés. Una seixantena de paradistes, muntats en un centenar de taules sota les voltes de la plaça Major, en la tretzena edició de Vic Slot. Un matí assolellat convida a badar a les parades, fer tertúlia amb altres malalts dels cotxes a escala i també admirar els clàssics reals que estan aparcats al mig. Generalment, “les dues coses van lligades, molta gent que té clàssics també són aficionats al modelisme”.
A Vic, l’aficionat a l’slot hi pot trobar de tot. Des de peces gairebé úniques fins a models molt assequibles, per una vintena d’euros, passant per peces de recanvi. L’especialització pot ser màxima. Com el cas d’Albert Joval, de Modelant Slot Cars, una empresa de Sabadell que és present al Vic Slot per cinquena vegada amb els seus cotxes fets de manera absolutament artesana. “Comencem des de zero, amb el bloc de massilla, fem els motllos, la injecció, el pintat i l’acabat.” Sèries limitades i numerades, de 150 cotxes cada una cuidats fins al mínim detall. “Quan s’acaben les sèries, no es reediten, perquè volem cuidar el col·leccionista”, diu Joval.
És també el que fa el torellonenc Joan Peña amb la seva petita empresa, Chronic Models. Ell s’ha especialitzat en diorames: escenografies per a ral·lis. Que el col·leccionista vol un tram del Col de Turini per posar-hi un cotxe del ral·li de Montecarlo? Doncs Joan Peña ho fa. “Els diorames es feien per al modelisme militar, o per als trens, en cotxes de ral·li no ho tocava ningú”. Va decidir fer-ho ell, i li venen encàrrecs de tot Europa pet internet. “De Sud-amèrica també, però no els acceptem perquè no ens refiem que l’enviament arribi bé, és molt delicat”. En unes urnes, mostra cotxes a escala 1/32, la més corrent, tot i que pot fer-ne per a escales més petites o més grans. Cada un d’ells amb la seva escenografia. “També fem diorames lliures, a mida més gran… l’únic límit és la imaginació”. Es considera fill de la tradició osonenca dels ral·lis, tot i que no n’ha corregut mai amb cotxes reals. L’avantatge de l’slot: es pot córrer amb la imaginació.
{{ comment.text }}