Passada la intensitat del pont de la Puríssima, Espinelves respira una mica més tranquil. Després d’un cap de setmana multitudinari, el poble continua immers en la seva 44a Fira de l’Avet, una cita que s’ha convertit en sinònim d’inici del Nadal a Catalunya.
En un directe del programa Torn de tarda d’EL 9 TV aquest dimarts, l’alcalde d’Espinelves, Toni Tanyà, va fer balanç d’un cap de setmana “molt bo”, tot i els habituals problemes d’aparcament i col·lapse dels primers dies del pont. “Dissabte i diumenge van anar molt bé, i dilluns ja més tranquils”, explicava, agraint la paciència dels visitants i remarcant que a partir de dimarts “l’experiència serà perfecta”.
Per a la resta de dies queden, l’horari de la fira és de 10 del matí fins a 6 de la tarda, i fins a les 8 del vespre el cap de setmana.
La fira, que es mantindrà oberta fins diumenge 14 de desembre, reuneix 125 parades, cinc més que l’any passat. “Apostem per una fira més moderna, amb més il·luminació i amb detalls nous com les lletres gegants amb llums a l’entrada”, destacava Tanyà.
Pel que fa al producte estrella, l’abet, l’alcalde confia que enguany se superin les xifres del 2024: “L’any passat en vam vendre entre 4.000 i 4.500; aquest any podem arribar als 5.000 avets”. Tots provenen de productors locals -alguns ja de tercera generació-, fet que converteix la fira en un aparador del quilòmetre zero nadalenc.
Amb un ritme de visites intens, Espinelves espera superar les 120.000 persones abans de tancar la fira. El bon temps previst pot afavorir aquesta fita. “Ja portem entre 50.000 i 60.000 visitants”, apuntava l’alcalde.
Els orígens d’una tradició viva
Una altra de les veus del directe va ser Marta Rabionet, una de les impulsores de la primera Fira de l’Avet. Rabionet recordava els inicis, ara fa més de quaranta anys, quan un grup del Jovent Club buscava una manera de finançar activitats. “Vam pensar que podíem vendre avets, ja que Espinelves n’era pioner”, relatava. A la primera edició “els productors locals ens en van donar cinc cada un per poder vendre, i a partir del següent també ja en vam comprar algun”.
La iniciativa va arrelar ràpidament, i a partir de la cinquena edició ja va ser com a patronat municipal que es va fer càrrec de l’organització. Des del principi, els fundadors tenien clar que havia de ser una fira diferent, no només de venda sinó també lúdica i cultural. “Volíem que la gent que vingués trobés exposicions, espectacles i activitats per passar unes hores agradables”, recordava.
Rabionet, fidel a la tradició, confessava que ja tenia el seu avet a casa: “Encara no l’he guarnit, però el tinc… i de fet, no en faig un, en faig dos!”.
Amb aquest esperit festiu, la Fira de l’Avet continua sent molt més que una fira: és el punt de partida del Nadal a Catalunya, un espai on es combina la tradició, la proximitat i la il·lusió compartida d’un poble que cada desembre s’omple de llum i de verd.
