A la dreta dels periodistes, una parella que supera l’edat del grup. A l’esquerra, dues noies que no devien haver nascut quan Sau va treure el seu últim disc. I al mig, a l’escenari, cançons que ja s’han guanyat l’eternitat barrejades amb altres de noves en el concert de Sau30, que divendres va omplir la sala gran de L’Atlàntida.
La segona actuació del grup (la primera va ser l’any 2018, quan començaven aquesta aventura) tenia com a novetat els temes que Pep Sala va crear durant el confinament i que es van afegir –amb disc inclòs– al repertori de Sau. Començant per Trossets de mi, que va obrir el concert, el primer tema del nou treball, i Saludant els àngels, que conserven la línia de pop-rock marca de la casa. Amb una escenografia que ara incorporava les pintures del ripollès Domènec Batalla creades per aquest disc, hi van fer altres incursions, des de Color de sang o Ella creu que encara li vaig al darrera fins la més trencadora Deixa el teu cos ballar, però el que volia el públic, sobretot, era tornar a reviure les cançons que no moriran mai de Sau.
Un enfilall que va començar amb La noia de l’altre cantó del bar i que va repassar els hits: Ningú ens mourà d’aquí, Me’n torno a Sau, Encara que siguin de bar… però també alguna menys coneguda com El dies de cada dia. Els moments àlgids van arribar amb Boig per tu, El tren de mitjanit o Només ho faig per tu, ja al final del concert. Amb la banda més emblemàtica del grup (la formació Altimir-Sánchez-Vilapalan-Pérez) i un Jonathan Argúelles eficient sense robar protagonisme als mentors, Sau30 va demostrar que encara té corda per molta estona.
