Cap a un vi de Sant Bartomeu

Sant Bartomeu també serà, ben aviat, terra de vi. Vinyes d’Estraperlo, el projecte vitivinícola que va començar impulsant l’osonenc Albert Castells al Lluçanès, farà brotar en aquest poble un segon vinyar, encarat cap a uns vins de muntanya i del territori. Castells ja comptava amb una primera plantació a Sant Feliu Sasserra, on va recuperar algunes varietats locals històriques, i de la qual aquesta tardor en van sortir unes primeres ampolles, prou prometedores. Ara també s’ha incorporat al projecte Arnau Roquer, veí de Folgueroles i un altre bon amant del món dels vins. Aquest segon projecte a Sant Bartomeu té un valor sentimental afegit. S’ubicarà a la Guàrdia, masia que ja havia conreat l’avi matern de Castells –i actualment propietat de la seva mare–. El mas, que té els orígens al segle XII, fa anys que està deshabitat, i tot just s’hi va refer la teulada per evitar que s’ensorrés. Per això, Castells veu en aquesta iniciativa la possibilitat d’abordar, en paral·lel, la progressiva rehabilitació de l’immoble. “Tenia clar que havia de ser un projecte que conjugués casa i terra, perquè no es perdi l’ús agrícola que havia tingut tot això.” No li consta, però, que s’hi hagués fet mai vi, a la Guàrdia. De cara als mesos de març i abril, Castells i Roquer plantaran un primer miler de ceps, amb tot just mitja hectàrea. L’objectiu és anar-ho ampliant durant els següents tres anys fins als 5.000 ceps, que ocuparan gairebé dues de les quatre hectàrees que té la finca. En aquesta primera estesa aposten pel trobat i la pansera, dues varietats locals molt pròpies, per exemple, de l’entorn del Berguedà. El fet que la Guàrdia estigui situada a 850 metres d’alçada és indicatiu de l’aposta decidida per uns vins de muntanya, però també “del territori”. En aquest sentit, han començat a treballar en la recerca d’algunes de les varietats autòctones per anar confegint un “reservori” autòcton del Lluçanès i entorn immediat. Tot plegat, a més, lligat a una filosofia que aposta per un model d’agricultura regenerativa i una viticultura cada vegada més natural. “Tenim aquesta voluntat d’apostar per una mínima intervenció, però també cal ser molt honest.”A partir d’aquí, tot projecte vitivinícola vol els seus tempos. I no són curts. D’aquesta vinya de Sant Bartomeu no en sortiran els primers resultats “per producció” fins d’aquí a tres o quatre anys. El que sí que ja ha vist els primers fruits és el projecte de Sant Feliu Sasserra, on han recuperat unes antigues vinyes amb varietats com el picapoll, el trobat, el sumoll o l’ull de llebre. L’any passat van recollir la primera verema, de la qual aquesta tardor n’han pogut comercialitzar les primeres ampolles de vi blanc, rosat i negre, “el més top”. Castells i Roquer ja van tenir l’oportunitat de presentar-los tant a la darrere edició del Torelló Mountain Wines com en un maridatge amb formatges del Serradet de Barneres que es va fer el passat 28 de novembre a El Refugi, a la Guixa. De moment, tots tres vins estan tenint molt bona acollida –ja només els queden les últimes unitats–, fet que també resulta “engrescador” de cara a continuar explorant un món que vol temprança i estima per la terra.

Cap a un vi de Sant Bartomeu

Lluc Crusellas presenta la nova línia de mones per aquesta Pasqua

L’ortografia és una pedra a la sabata?

Obre a les Masies de Voltregà El Ganxo, un nou bar musical

20 anys de processó recuperada a Campdevànol

LA PREGUNTA

Té previst marxar per Setmana Santa?

Una detinguda per estafar un home en la compra d'un cotxe a Sant Hipòlit de Voltregà

Mor un home en un accident laboral a Ripoll

Ferit un camioner de Balenyà en un accident amb dos morts a l'Eix

El crac que comprava sabates a Vic

L’Hospital de Vic fa la primera operació amb cirurgia robòtica

Obre a les Masies de Voltregà El Ganxo, un nou bar musical

Laia Sala, de Torelló, entra en un programa de formació financera de CaixaBank per a estudiants

L'equip de govern de Vic rectifica i no eliminarà els casals d'estiu municipals

Veïns dels ocupes del carrer Ges Avall de Torelló demanen que l'edifici es declari infrahabitatge

Carme Molist i Emili Vilamala, premiats per les seves fotografies